Arxiu d'etiquetes: metges

Parlem clar d’una vegada

Publicat el per
1

Tribuna

Pep Puey

Mesos de protestes per la renovació de l’Estatut Marc. Dotze jornades de vaga convocades per Metges de Catalunya (MC). Una campanya per deixar de fer hores extres fraudulentes. I entremig de tot això, declaracions, entrevistes, rodes de premsa, articles d’opinió, piulades i posts a les xarxes socials. Uns que si el conflicte és a Madrid, que si no tenim les competències, que si les condicions laborals es negocien a les meses existents. Els altres que si no se senten representats, que si tenen dret a negociar en un espai propi, que si Salut no fa res perquè no vol.

El resultat és un atzucac amb difícil (molt difícil) sortida. Potser ha arribat el moment de parlar clar i explicar allò que subjau, més enllà de la jornada laboral, les guàrdies, la classificació professionals o els sous del col·lectiu mèdic.

Què demanen els metges? En resum, singularitzar-se. Perquè la seva feina és diferent i amb particularitats pròpies respecte a la resta de col·lectius sanitaris, i perquè no accepten la representativitat que se’ls hi dona a les meses sectorials. Què és el que no volen ni l’administració ni les patronals sanitàries (les organitzacions que de veritat mouen els fils del sistema)? En resum, que els metges no es converteixin en un lobby de pressió. «Suficient poder tenen amb la prescripció farmacològica, la indicació de proves i les baixes laborals».

Per evitar la veritable dialèctica del conflicte —el poder i la capacitat de decisió que han de tenir els facultatius— surten a explicar que el conveni mèdic no és legal, que els tribunals ja han dit que no és possible (fals), que no es pot fragmentar la negociació (fals). Excuses de mal pagador, mai millor dit. Perquè normes laborals circumscrites als metges han existit i existeixen a Alemanya, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia, Islàndia, Canadà, Austràlia… Només depèn de la voluntat del legislador.

Que no es trenqui l’status quo. En aquest objectiu hi juguen un paper fonamental els sindicats dits majoritaris. Són els guardians de les essències. Uns actors instrumentals imprescindibles per apuntalar el sistema. Davant de qualsevol intent de les organitzacions mèdiques per sortir-se de les cotilles existents, els sindicats que diuen defensar els drets de tothom amenaçaran amb impugnacions jurídiques i mobilitzacions.

L’últim exemple el trobem amb el procés de negociació de l’Estatut Marc. Quan en un moment determinat semblava (només semblava) que el ministeri estava disposat a negociar algunes de les reivindicacions dels facultatius, el triumvirat format per CCOO, UGT i CSIF, més SATSE, van sortir precipitadament a dir que res de negociar amb els metges, res de meses específiques i convenis propis. «Si seguiu endavant, convocarem una vaga». Atenció: una vaga per impedir que els metges tinguin representació pròpia. Pura fantasia.

Per dissimular treuen a passejar els espantalls de sempre: privilegis, classisme, enfrontament entre grups professionals. Però ja no cola. Després de tants anys signant acords i convenis que discriminaven el personal facultatiu, després d’impugnar qualsevol intent de MC d’aconseguir millores per als seus afiliats, queda més que clar el seu rol al sistema.

I a l’altre costat trobem els representants de les patronals. Il·lustres noms i cognoms que porten 40 anys xuclant de la mamella pública, amb sous que superen als dels consellers del Govern i que provenen dels mateixos pressupostos de Salut, que pretenen seguir donant lliçons de gestió i transformació del sistema. I amb maneres de fer d’estil napolità, de l’època de Maradona, però molt més maldestres, és clar.

Dos exemples recents. El Parlament de Catalunya aprova una moció que insta el Govern a negociar amb MC una solució al conflicte. Com actuen les patronals? Adrecen una carta als grups parlamentaris “recordant-los” que de la negociació de les condicions laborals del personal sanitari se n’encarreguen ells i que d’això el Parlament no n’ha de fer res. Segon exemple. El Ministeri de Sanitat impulsa el Projecte de Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, que estableix la gestió directa com a model preferent de la prestació sanitària, així com altres mesures de transparència i bon govern. Com actuen les patronals?  Articles a la premsa per crear “debat”, mentre activen els seus tentacles polítics perquè la Generalitat s’hi oposi frontalment, alhora que pressionen els grups catalans al Congrés perquè hi votin en contra.

En definitiva, quan sentiu a parlar de les vagues i de les protestes dels metges i escolteu la resposta que en donen des de Salut i el Govern, recordeu allò del «atado y bien atado».

Pep Puey
Secretari jurídic de Metges de Catalunya

L’Assemblea del COEC: una democràcia formal amb participació insuficient i dèficit deliberatiu

Publicat el per
Respon

Tribuna

Xavier Marco

L’Assemblea Ordinària del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), celebrada aquest dimarts, 30 de juny, ha aprovat tots els punts de l’ordre del dia, però més enllà del resultat de les votacions, caldria reflexionar sobre les condicions en què es va desenvolupar la sessió i el model de governança que posa de manifest.

La participació ha estat extremadament baixa: poc més d’un centenar de col·legiats d’un cens proper als 7.000 professionals, una dada que obliga a preguntar-se fins a quin punt les decisions adoptades poden considerar-se expressió d’una representació prou àmplia de la professió. A més, diversos punts de l’ordre del dia han registrat un nombre rellevant de vots en contra, fet que evidencia que tampoc no existia un consens intern generalitzat i reforça la idea d’una governança basada en majories febles en un context de baixa participació.

L’assemblea s’ha dut a terme exclusivament en format telemàtic, amb una durada aproximada de 40 minuts, i sense possibilitat d’assistència presencial. Si bé és cert que les eines digitals poden facilitar el seguiment de les reunions, difícilment poden substituir els espais de debat directe, d’intercanvi d’arguments i de control democràtic que caracteritzen qualsevol assemblea representativa d’una institució com el COEC.

Durant la sessió, les intervencions han estat molt escasses i pràcticament testimonials, ja que les preguntes formulades, per la seva forma, contingut i dinàmica, han donat la impressió d’estar prèviament pautades i més pròximes a un guió tancat que no pas a un veritable exercici de control per part de la col·legiació. Paral·lelament, diversos assistents han manifestat haver sol·licitat intervenir sense que aquestes peticions hagin estat ateses, impedint encara més les possibilitats d’un debat mínimament obert. Per tant, tenint en compte aquestes condicions, no es pot parlar d’un veritable procés deliberatiu.

L’assemblea s’ha convertit en un acte formal de validació de decisions prèvies, amb un dèficit deliberatiu evident i on el debat ha estat substituït per la mera ratificació, un model que buida de contingut la funció democràtica del col·legi i redueix la participació en un tràmit sense capacitat real d’incidència.

Un col·legi professional no és, o no hauria de ser, un òrgan administratiu que simplement executa decisions ja preses, sinó una institució de representació col·lectiva que garanteixi el debat, el control i la rendició de comptes. Quan això no es produeix, la conseqüència directa és la desconnexió progressiva entre la institució i els professionals que diu representar.

Aquest tipus de funcionament erosiona la legitimitat del col·legi i consolida una dinàmica de participació merament formal, incompatible amb els estàndards mínims de democràcia interna que caldria exigir a qualsevol organisme professional.

Finalment, després de molts anys d’exercici professional, aquesta situació em genera una preocupació creixent sobre el futur tant de la institució com de la professió. I en un moment en què em queden pocs anys per a la jubilació, el fet que cap dels meus fills hagi optat per estudiar Odontologia, lluny de preocupar-me, em genera una sensació de tranquil·litat davant el seu futur professional, ja que considero que, sigui quin sigui el camí que triïn, probablement els oferirà millors perspectives.

Xavier Marco
Odontòleg i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)

El COEC davant les vagues del personal facultatiu

Publicat el per
Respon

Tribuna

Xavier Marco

El dies 26 de març i 30 d’octubre de 2025, metges i odontòlegs van decidir qui presidiria els seus respectius col·legis professionals durant els següents quatre anys. Ens centrarem, però, en l’àmbit que ens afecta directament com a Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC).

La Dra. Mª José Guerrero va saber jugar molt bé les seves cartes i es va convertir en la primera dona presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) encapçalant una junta amb una majoria relativament jove i amb algunes cares noves. Aquest fet va generar expectatives legítimes de renovació, modernització i proximitat amb la realitat quotidiana dels professionals. La campanya electoral va tenir com a eixos centrals el gènere i l’edat, elements que es van utilitzar com a punta de llança enfront la resta de candidatures, i que van acabar sent determinants per a la victòria electoral.

Des de l’ADC vam felicitar la nova presidenta, amb l’esperança que impulsés un gir clar a la deriva d’apatia que arrossegava el COEC des de feia anys, així com de constant conflicte amb les seus provincials. Tanmateix, i contràriament al que desitjava una part important de la professió, s’ha tornat a reproduir una característica gairebé constant en aquesta mena d’institucions: promeses electorals i expectatives que s’obliden tan bon punt s’arriba al poder. La manca de comunicació clara, d’accions visibles i de lideratge ferm està erosionant, de nou, la confiança del col·lectiu.

Ens trobem a principis de febrer, han passat els primers cent dies de gràcia i durant aquets mesos s’han convocat diverses jornades de vaga del personal facultatiu, col·lectiu professional en el qual els odontòlegs hi estem plenament inclosos. De fet, l’ADC representa 400 odontòlegs dins l’estructura organitzativa de Metges de Catalunya (MC), sindicat convocant de les vagues. Aquestes mobilitzacions no responen únicament a la defensa de drets laborals —una tasca que correspon principalment als sindicats—, sinó també a la necessitat de defensar la dignitat, el reconeixement i el futur, especialment dels metges, però alhora de tots els facultatius, també els odontòlegs.

El Capítol IV, Finalitats, Article 7 dels Estatuts del COEC expressa clarament una de les funcions essencials de la institució: vetllar pels interessos de la professió i dels professionals. No es tracta d’una declaració simbòlica, sinó d’una obligació estatutària que exigeix posicionaments clars, defensa activa i compromís real davant dels reptes que afronta l’odontologia avui.

D’altra banda, l’actual presidenta no pot basar la seva actuació únicament en l’argument que encara està prenent el pols a la institució. La Dra. Guerrero ha format part de diferents juntes directives i, molt especialment, de l’anterior, presidida pel Dr. Germán Pareja, una etapa que va generar un debat intens dins la professió sobre el paper del col·legi en la seva defensa laboral. Aquesta trajectòria prèvia fa pensar que existeix un coneixement suficient del funcionament intern del COEC per impulsar accions més decidides.

En aquest sentit, les primeres passes de la nova junta transmeten una sensació de continuïtat amb la gestió anterior, fet que pot generar frustració entre aquells professionals que esperaven un canvi més profund, especialment per part dels odontòlegs que exerceixen a l’àmbit de l’atenció primària de salut, que cada dia han de treballar en pitjors condicions i sense el reconeixement de la seva formació, sempre pagada de la seva pròpia butxaca.

Davant d’aquest escenari, es fa necessari que el COEC assumeixi un paper més actiu i visible en la defensa de la professió odontològica. Cal obrir espais reals de diàleg amb els col·legiats, escoltar el malestar existent i traduir-ho en accions concretes que reforcin la dignitat, el prestigi i les condicions d’exercici professional. Només així el col·legi podrà recuperar la confiança del col·lectiu i esdevenir, de nou, una eina útil i representativa al servei dels odontòlegs i odontòlogues de Catalunya.

Formar part de l’estructura directiva d’un sindicat o d’un col·legi professional implica necessàriament prendre decisions, posicionar-se de manera explícita en tot allò que afecti al seu àmbit natural d’actuació. Pel contrari, és millor quedar-se a casa i fer com a l’Edat Mitjana, encomanar-se a Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes, perquè ens solucioni el mal de queixal i, de pas, perquè ens proveeixi una feina digna i respectada per l’administració. El 9 de febrer se celebra el seu dia. Encarreguem les espelmes.

Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes

Xavier Marco
Odontòleg i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)