Eleccions COMG 2014: entrevista als candidats

Amb motiu de les eleccions a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) a partir del proper dilluns dia 16 de juny, Metges de Catalunya (MC) entrevista els candidats a la presidència, Narcís Bardalet, Josep Vilaplana i Joan Felip.

L’entrevista qüestiona els candidats sobre els principals temes que planen sobre la sanitat gironina i catalana, sobre el sistema sanitari i sobre el present i futur de la professió mèdica.

D'esquerra a dreta: Narcís Bardalet, Josep Vilaplana i Joan Felip.

D’esquerra a dreta: Narcís Bardalet, Josep Vilaplana i Joan Felip.

Pregunta (P): Definiu els trets principals del vostre projecte de direcció del COMG.

Narcís Bardalet (NB): Rigor econòmic. Obertura del Col·legi als metges. Els metges han d’estar assabentats de les prestacions que els ofereix el Col•legi, tant en l’ àmbit laboral com en el personal. Temes com l’assessorament jurídic, econòmic i mercantil, les assegurances, l’atenció al metge malalt i als familiars, necessiten una difusió més important i a l’abast dels col•legiats. Relacions amb les regidories de salut i amb els consells comarcals per fomentar la salut pública. Defensa jurídica del metge davant les institucions. Crear una llista de pèrits especialistes per fer una bona defensa dels col·legiats en cas de litigi. Promoure la docència entre el col·lectiu en temes de responsabilitat professional. Establir nous lligams amb la Facultat de Medicina i orientar els seus estudiants durant el període de formació. 

Josep Vilaplana (JV): Volem un Col·legi més útil, més obert, més proper i més accessible per als col·legiats. Volem que ningú es pregunti mai més per què serveix la col·legiació, perquè nosaltres tenim molt clar perquè serveix. Tenim tres valors que situem per damunt de tot la transparència, el compromís i la professionalitat.  El nostre projecte s’explicita en un decàleg de compromisos en els que treballarem des del primer dia amb entusiasme, esforç i dedicació.

Joan Felip (JF): Un projecte nou, obert, participatiu, dinàmic. Un projecte que optimitzi el personal i augmenti el número de col·legiacions, hi ha molta gent que fa la seva activitat principal a la província de Girona i, contràriament a la llei, està col·legiada en una altra província. Amb aquestes dues mesures podríem abaratir quotes. Som una candidatura nova, nosaltres no hem estat mai a les Juntes anteriors del Col·legi, a diferència de les altres dues candidatures que sí que han format part dels Col·legis anteriors. Som una candidatura independent. Nosaltres no hem rebut suport institucional o propagandístic d’un sindicat o partit polític. Volem separar el Col·legi dels sindicats o partits polítics. Som una candidatura transversal. Transversal en el territori. Transversal en assistència primària i hospitalària. Transversal en assistència pública i privada. L’encapçala un metge amb una especialitat medico-quirúrgica, la qual cosa li permet una visió àmplia de l’exercici i els problemes de la medicina.

P: Més enllà de la província de Girona, voleu posar en marxa alguna iniciativa a nivell del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya? 

JV: Els col·legis de metges de tot Catalunya han de treballar plegats per potenciar la participació i el lideratge dels metges en la gestió sanitària. Han d’impulsar la gestió clínica i l’elecció dels comandaments i directors d’hospitals i ABS d’una manera més directa per part dels metges. I defensa de forma clara i cohesionada les competències mèdiques i el valors de la professió mèdica. Aquesta seran el principis que portarem al Consell de Col·legis.

JF: Sense perdre la identitat pròpia del Col·legi de Girona, hem de potenciar les relacions amb el Consell del Col·legi de metges de Catalunya donat que la unió fa la força i podem aconseguir serveis mancomunats.

NB: Mantindrem la màxima col·laboració amb el Consell de Metges de Catalunya per totes les iniciatives pròpies o de la resta de províncies.

P: Quins reptes de futur presenta la sanitat gironina i com s’han d’afrontar des del COMG?

JF: Fer un gran campus de salut on hi participi un gran hospital de referència juntament amb una competitiva facultat de Medicina.

NB: Un dels reptes de futur més importants a la nostra demarcació és el projecte d’unificació de les dues institucions més importants de les comarques gironines, l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Des del COMG el canvi s’ha d’afrontar amb serenitat i objectivitat, vetllant pels interessos dels metges i oferint col·laboració a totes les institucions i administracions implicades. Però tal com deia fa poc el Dr. Pallarés , la unificació entre l’ICS i l’IAS només te sentit si serveix per potenciar serveis i amb l’acord dels professionals, sinó no.

JV: La fusió dels centres de l’ICS amb els de l’IAS és cabdal. Sense mecanismes de participació i consens dels professionals mèdics que teixeixen la fusió, no serà satisfactòria. Un altre repte és el nou Hospital Trueta com a projecte prioritari, molt important per a la prestació sanitària de qualitat a tota la societat gironina. També haurem de treballar de valent per preservar l’equitat en l’accés a la sanitat davant projectes o iniciatives que vulguin eliminar serveis o tancar dispositius. Hi ha molts més reptes: el treball en xarxa dels hospitals i dels serveis o unitats d’abast territorial, ’ incrementar la capacitat de decisió del metge de família en les derivacions, les llistes de espera, etc. etc. A tots aquests reptes i als que estiguin per venir, en farem front des del COMG.

P: Quin paper han de tenir els col·legis de metges davant les retallades?

JV: El camí de les retallades s’ha acabat, ja no són possibles més retallades, no si no es vol provocar una explosió del descontentament professional. El COMG ha de vetllar per la defensa de la professió, dels seus valors i de la seva dignitat. Per tant, oposició a les retallades. Hem defensar que el metge pugui treballar amb llibertat i anteposant per damunt de qualsevol altre cosa els criteris clínics. Sense pressions ni invasions de les competències mèdiques. La defensa d’una sanitat de qualitat, al cap i a la fi. 

NB: Exigir la seva aturada ja que les retallades han afectat i afecten temes de salut pública, la qualitat de l’assistència i les condicions laborals òptimes de tot el personal sanitari.

JF: Lluitar perquè no afectin la qualitat i la dignitat de l’acte mèdic. Les retallades les han patit els malalts i sobretot els metges, que som els que hem de donar la cara als malalts i, a més, se’ns ha augmentat la càrrega de treball i disminuït el sou.

P: I davant les mesures que promouen la cessió de competències mèdiques a altres professionals sanitaris?

NB: Creiem que són inoportunes i que, en algun cas, poden generar conflictes de responsabilitat professional o fins i tot d’intrusisme. Han de quedar clares les competències dels diferents professionals que intervenen en l’acte mèdic i treballar en equip.

JF: Defensem l’acte mèdic com a exclusiu del metge. El Col·legi ha de vetllar perquè es compleixi la llei i evitar intrusismes, ha de defensar la professió i els professionals.

JV: La cessió de competències per part del metge, tal com diu la llei d’ordenació de professions sanitàries, ha de fer-se de manera individualitzada per part del metge segons els coneixements i la confiança que tingui en altres professionals. Mai d’una manera universal ogestionada per l’administració. És tan senzill com que el metge ha de fer de metge i per això és tan important que sigui ell qui tingui el control i la gestió de què fa i què delega.

P: Com us posicioneu respecte als plans de reordenació i integració de dispositius assistencials territorials? Casos com el del consorci únic de salut a Lleida o el projecte CIMS a Girona. 

JF: Cal fer-ho amb molt diàleg. Són projectes que afecten de ple l’estatus laboral dels metges, els seus llocs i condicions de treball. El Col·legi com a tal ha de defensar l’opinió dels metges front l’Administració. Les fusions no han de significar perdre drets. Les fusions han de ser per a millorar l’assistència a la població, l’administració sanitària i els col·legiats; i només amb un acord entre aquestes tres parts s’han de realitzar. No es pot fer de pressa, cal parlar molt, i amb retallades encara més.

JV: L’atomització sanitària catalana i gironina ha arribat al paroxisme. Tothom té clar que cal una fusió i unió d’empreses i centres, buscant sinèrgies que beneficien al pacient i que facin més fàcil per als professionals la seva tasca diària. Ara bé, les incerteses sobre els models jurídics, laborals i de gestió d’aquestes noves entitats són enormes i veiem  de moment una hipertròfia dels equips de gestió, la desaparició dels principis constitucionals de mèrit, igualtat i capacitat per optar a llocs importants de comandament sanitari públic, i, el més greu, l’externalització de serveis a empreses amb ànim de lucre. Aquests no són els models que ens han portat a tenir el bon sistema sanitari que tenim.

NB: Encara està per veure si realment serà efectiu. Es busca la màxima sostenibilitat del sistema i això ens sembla bé, però no pot ser ni a costa dels malalts, ni dels professionals, ni del servei que hem d’oferir.

P: El futur de l’Hospital Josep Trueta es troba en el focus informatiu. Com ha der ser el Trueta?

JV: Fem-nos una pregunta. És necessari construir un nou hospital? Sens dubte. Porto molts anys treballant al Trueta i m’ho conec perfectament. L’hospital de referència per als 750.000 habitants de la demarcació i per als milions de turistes que ens visiten a l’estiu ha de ser de primeríssim nivell i actualment no ho és. Sense oblidar la vocació universitària, docent i de recerca, que té el HUGJT. El Trueta és vell i té mancances tan greus ja entrada la segona dècada del segle XXI que el sentit comú reclama la necessitat de fer-ne un de nou. Entenem la dificultat pressupostaria, però l’objectiu de totes les forces polítiques i socials de Girona ha de ser la priorització de la construcció d’aquest nou hospital. Faran un flac favor a la ciutat i a tota la província els que pensin que amb reformes i traslladant a l’Hospital de Salt una bona part de l’activitat solucionaran les mancances sanitàries del present i del futur.

NB: Som partidaris que l’Hospital Josep Trueta mantingui la ubicació actual. És necessària una remodelació pensada i profunda del centre i si s’escau, una ampliació. S’han d’aprofitar al màxim les estructures que encara ho permetin i fer-ne de noves per aconseguir poder oferir més serveis, més especialitzats i de més qualitat.

JF: Entenem que cal un nou hospital amb tots els serveis d’un hospital de referència per a poder atendre íntegrament el malalt. Cal un hospital integrat dins un gran campus de salut. No obstant, l’experiència demostra que un nou hospital, si ni tan sols sabem on ha d’anar, tardarà vuit o deu anys en ser realitat. Per tant, podem pensar en un nou hospital però de moment calen actuacions urgents en l’actual Trueta.

P: Sou partidaris d’establir un conveni laboral propi per als metges?

NB: Sí, però es necessitaria un bon assessorament i col·laboració, amb els sindicats i amb totes les parts implicades per aconseguir unes condicions laborals més profitoses pels col·legiats.

JF: Sí, acordat per la majoria de metges. Els metges necessitem una llarga i complexa formació, assumim sèries responsabilitats que poden ser blanc de denúncia i ens sotmetem a múltiples riscos que no es contemplen, risc de contagi, risc d’agressió, etc.

JV: I tant. De forma urgent. Si volem que aquests processos de fusió d’entitats i de participació dels facultatius siguin profitosos, necessitem un marc únic per tot el SISCAT que reguli l’entorn laboral i participatiu dels metges i que els homologui als metges de la resta d’Europa. Això restaria conflictivitat i milloraria les relacions globalment. Els metges haurien d’estar fora de les taules i meses sectorials.

P: Davant la manca d’ofertes i la precarietat de les condicions dels llocs de treball, molts metges joves es veuen forçats a buscar una oportunitat fora del nostre sistema sanitari.  Què s’hi pot fer?

JV: A l’Estat es llicencien aproximadament 7.000 metges a l’any, però s’ofereixen 6000 places MIR pels metges d’aquí per als que arriben de fora. Les facultats de medicina han passat de 28 a 41 en els últims 10 anys. Mes 3.500 metges han demanat certificats d’idoneïtat per marxar del país. Amb aquest panorama, necessitem assegurar que les jubilacions que es produiran, que seran moltes en els propers 8-10 anys, siguin cobertes adequadament i en bones condicions, sense descartar o menystenir l’exercici en el marc europeu. S’ha de racionalitzar i regular la formació de nous facultatius d’acord amb la planificació sanitària i amb les necessitats socials.

JF: Fomentar les jubilacions i les jubilacions parcials. Exigir les cobertures de baixes laborals i convocatòries de plaça.

NB: Ser exigents amb les ofertes de treball que es posen al mercat laboral, perquè les condicions siguin millors i no empitjorin. Treballar perquè on hi hagi una gran pressió assistencial s’ampliï la plantilla i per tant l’oferta de feina augmentaria en benefici dels joves que s’han d’incorporar a un lloc de treball.

P: Copagament, revisió de la cartera de serveis de cobertura pública, sancions per mal ús… trobeu necessari aplicar alguna d’aquestes mesures per fer sostenible la sanitat pública?

JF: Sí. Aplicades amb seny i excepcions. La gent ha de participar amb la cura de la seva salut.

NB: Copagament, sobretot en el mal ús i l’abús dels serveis d’urgències. S’hauria d’establir una petita quota de pagament per evitar la sol·licitud de serveis exagerada. Ha d’haver-hi una implicació i una coresponsabilització dels ciutadans en la seva salut.

JV: Els dos únics països a Europa que no tenen copagament per accedir a l’atenció primària o hospitalària son l’Estat espanyol i el Regne Unit. Ha de seguir mantenint-se així. Tenim un copagament important en la vessant del medicament i del transport. Tot això ho hem de posar en el context d’un finançament sanitari públic insuficient, molt allunyat dels països del nostre entorn, fins i tot de la resta de l’Estat en el cas de Catalunya. Aquí més d’un terç de la despesa sanitària ja és privada. No seria de rebut demanar encara més copagament o una rebaixa de la cartera de serveis. La sanitat a casa nostra és totalment sostenible perquè és de les més barates que hi ha.

P: Quina posició ha de prendre el COMG respecte al procés sobiranista?

JF: Ha de ser sensible a la voluntat del poble.

NB: El que està passant a Catalunya és impossible no tenir-ho en compte. Els ciutadans han de poder expressar lliure i democràticament quin volen que sigui el seu futur. En aquest sentit som clarament partidaris del dret a decidir. La clau és el respecte al que vol la majoria.

JV: El COMG, com diem al nostre programa, ha d’estar al cantó del que decideixin els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Defensem el dret a decidir sense embuts i la independència de Catalunya si així ho decideixen els catalans i les catalanes.

Eleccions COMB 2014: entrevista als candidats

Amb motiu de les eleccions a la Junta de Govern i membres de l’assemblea de compromissaris del Col·legi Oficial de Metges (COMB) el dia 12 de febrer, Metges de Catalunya (MC) entrevista als candidats a la presidència, Joan Gené i Jaume Padrós.

L’entrevista qüestiona els candidats sobre els principals temes que planen sobre la sanitat, el sistema i la professió mèdica. Les preguntes es divideixen en tres blocs temàtics (Col·legi, Professió i Política i Sindicat)  i un ‘Test de candidat’, idèntic per a tots dos. Feu clic a les fotografies per accedir a les entrevistes.

Joan Gené

Joan Gené
Data d’entrevista: 27-01-2014

Jaume Padrós

Jaume Padrós
Data d’entrevista: 30-01-2014

“Si la col·legiació és voluntària i s’elimina el Grup MED, la quota pujarà un 200%”

Jaume Padrós i Selma Metge de família. Candidat a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

BLOC 1 – COL·LEGI

Pregunta. “Candidatura de continuïtat, no continuista”, així us presenteu. Què voleu canviar i què voleu mantenir?

Resposta. Continuista voldria dir que continuaríem fent el mateix sense canviar res, en canvi continuïtat vol dir que assumim el bagatge de l’experiència, fonamentalment de la Junta del doctor Vilardell. La meitat dels membres de la meva candidatura formaven part d’aquesta Junta. És de continuïtat perquè hi ha programes que es van engegar o altres que es van intensificar i que mereixen i necessiten ser reforçats i impulsats.

P. Feu autocrítica de la gestió que heu fet fins ara al COMB? Què qualifiqueu com a error o què es podria haver fet millor?

R. Fem molta autocrítica. Hem de donar a conèixer millor la utilitat del Col·legi, no només per a resoldre els problemes individuals, sinó també la seva funció de projecció i garant de la professió mèdica davant de la societat. Com a institució, tenim un reconeixement social i un prestigi molt elevat a Catalunya, a l’Estat espanyol i a arreu d’Europa. Però això no es tradueix, perquè no hi ha les competències per fer-ho, en resoldre problemes o en decidir sobre situacions que poden ser amenaçadores per al metge. D’altra banda, hi ha tasques del dia a dia que el col·legiat no percep, no sap que les estem fent, això vol dir que ens hem d’explicar millor. No vol dir que haguem de gastar més en propaganda, vol dir que els vehicles de transmissió de la informació han de funcionar en doble direcció: de dalt a baix i de baix a dalt. Hem de dialogar, estar a prop i escoltar la crítica quan és per millorar. Donar-nos més a conèixer i deixar participar.

P. 20 anys ininterromputs a la Junta del COMB. Encara et queden ganes de continuar, pots aportar alguna cosa més?

R. Jo sóc un home d’equip i hi ha moments en la vida que et criden a fer un pas endavant. La meva trajectòria al Col·legi l’he dedicat a defensar el prestigi de la professió, la qualitat i sobretot la defensa dels aspectes de protecció social i d’ajuda als metges en situació de debilitat, vulnerabilitat o de precarietat. Hi ha molta feina a fer, especialment en l’actual situació de crisi i les serioses amenaces a la professió. A mi ara em toca liderar un projecte d’un equip de persones que han demostrat la seva vàlua professional i la seva implicació amb la professió. Per a mi és un honor fer aquest pas al costat de gent que és referent i que volen dedicar-se a defensar la seva professió.

P. La candidatura de Joan Gené afirma que cal una renovació, es presenten com a garantia de canvi.

R. La renovació per la renovació és un absurd, sobretot si analitzem què significa aquest canvi. La nostra institució és referent i està gestionada amb un model d’organització que li dóna independència financera, econòmica i política, per tant necessitem estabilitat i fortalesa. S’han d’evitar opcions que signifiquin el conflicte i la bronca permanent, el desprestigi de les institucions i de les persones, que bàsicament és la fulla de serveis dels meus rivals. Cal mantenir la cultura del diàleg, de la negociació, i la defensa dels valors que la professió espera de nosaltres.

P. El COMB és transparent?

R. És una de les institucions més transparents d’aquest país, auditada i controlada. Repto a algú a que demostri que no hi ha transparència. Hi ha membres de l’altra candidatura que ho posen en dubte tot i haver sigut membres durant quatre anys de l’assemblea de compromissaris. Allà es dona tota la informació, però no venien o tenien dificultats per entendre el que s’explicava. Les empreses de serveis que reben les crítiques són participades pel COMB en un 100% i generen uns beneficis de 3 milions d’euros que permeten mantenir la Clínica Galatea o tirar endavant iniciatives com el programa de protecció social. Permeten tenir la quota congelada i que sigui la més baixa de tots els col·legis de l’Estat, permeten que els residents tinguin reducció de quota i que els aturats no paguin. Si el model de l’altra candidatura és col·legiació voluntària i eliminar el Grup MED, la quota haurà d’augmentar un 200% per mantenir el Col·legi.

P. La institució ha rebut crítiques per la presumpta opacitat del Grup MED. Diuen que no se sap quant cobren els seus directius i que el conseller delegat no es renova. Què n’heu de dir?

R. Aquest és un discurs que fan determinats grups polítics, però jo no conec cap grup d’empreses que per protegir la institució hagi d’explicar el sou dels seus càrrecs. Es dóna la relació de la massa salarial dels càrrecs. El Grup MED ha aprovat un codi de bon govern que parla dels topalls salarials. No conec cap empresa seriosa que informi del sou dels seus directius, si ho féssim estaríem perduts perquè paguem salaris per sota del mercat i ens exposaríem a que alguna altra empresa ens els vinguessin a prendre.

P. Si els sous es troben per sota del preu de mercat, quin problema hi ha en fer-los públics?

R. Ningú ho fa.

P. I si un col·legiat demana saber-ho?

R. El col·legiat sap el muntant de la massa salarial perquè està publicat.

P. Penseu fer algun canvi a l’estructura d’empreses del COMB?

R. Si jo guanyo, no penso fer cap canvi essencial més que l’aplicació del codi de bon govern. I farem tot el possible perquè els números no només siguin transparents sinó que siguin clars i comprensibles.

P. L’altra candidatura planteja que la col·legiació sigui voluntària. Què en penseu?

R. Sóc un defensor de la col·legiació obligatòria com passa a l’Europa meridional. Podem optar per un model de col·legiació voluntària però hem d’advertir els professionals que l’òrgan de registre i control de l’exercici recaurà sobre l’Administració, com en els països nòrdics. Jo no estic a favor perquè en una societat com aquesta, tan controlada per l’Administració, sóc partidari de sistemes d’autoregulació i de lliurar comptes davant de la societat. Si no tinguéssim col·legiació obligatòria al COMB, el PAIMM desapareixeria, per exemple. Em sorprèn que això formi part del debat i qui s’opti a dirigir una institució per debilitar-la.

P. Per què des del COMB no s’han posat més facilitats per a la implantació total del vot electrònic? No és positiu que hi hagi el màxim de participació?

R. No és veritat que no s’hagin posat facilitats. La reforma dels Estatuts del Dr. Bruguera ja contemplava la possibilitat de fer-ho. Quan es dóna l’oportunitat, el Dr. Vilardell encarrega un estudi i tant l’empresa especialista com els juristes recomanen la no aplicació universal del vot electrònic perquè cap institució de referència ho ha fet. Només hi ha una experiència a la ciutat de Barcelona que va comportar la caiguda de l’alcalde per la manca de seguretat i la suplantació del vot. El COMB ho farà quan hi hagin garanties totals. Els metges coneixen el que són els assajos clínics, en versió no mèdica es diu prova pilot i és el que es farà. A més, vull recordar que no hi ha una demanda generalitzada a la professió respecte a aquest tema perquè d’una mostra aleatòria de 1.000 metges que se’ls hi ha ofert l’oportunitat de votar electrònicament, només 83 han manifestat que vulguin fer-ho. A més, les experiències demostren que la introducció del vot electrònic no fa augmentar la participació.

P. El vot delegat tal com està plantejat és fiable?

R. No existeix el vot delegat. El vot és secret, només l’elector pot desvetllar el seu contingut. Si, per confiança, diposito el meu vot perquè algú altre el gestioni, no passa res. Una altra cosa és que es conculquin consciències o que es pressioni, això és denunciable i jo ho denunciaré sempre. Ja vaig advertir-ho a l’assemblea de compromissaris.

P. Et penedeixes d’haver defensat públicament a Josep Prat?

R. Jo no vaig defensar a Josep Prat, vaig defensar la presumpció d’innocència, fonamental en un estat de dret. Amb el senyor Prat no tinc relació de cap tipus però no m’agrada el linxament de les persones. Encara no se sabia el que se sap ara i, que jo sàpiga, el senyor Prat encara no ha estat condemnat. El que vaig dir és que en una època de crisi el valor afegit que poden aportar les persones amb experiència és benvingut per sortir de la crisi. 

 BLOC 2 – PROFESSIÓ

P. Conveni mèdic. Ara sí que sí?

R. Ho tenim al programa. Defensarem que hi hagi un conveni específic per a la professió. I qui ho ha de negociar i executar és el sindicat. En aquest tema estem de costat i ho defensarem com a col·legi. En l’àmbit del sector públic ha d’haver-hi un conveni franja específic per a la professió.

P. L’oposició del COMB a les retallades i als processos de privatització com el projecte de reformulació de l’ICS ha estat prou contundent?

R. Només cal anar a la web del Col·legi i buscar les manifestacions del Dr. Vilardell o les meves. No només hem fet manifestacions públiques, hem intentat influir al més alt nivell perquè es facin enrere determinades decisions, tant en els partits de govern com en els de l’oposició. I s’ha fet una cosa encara més important, oferir solucions en l’àmbit de la gestió o de la millora de l’eficiència per mantenir l’excel·lència del sistema sanitari i per fer-lo sostenible en el temps.

P. Com projecteu la participació dels professionals en la governança de les institucions sanitàries?

R. S’han de canviar els models d’organització perquè siguin liderats per metges i en això també ajudaria disposar d’un conveni franja. Hi ha centres hospitalaris que ja ho estan fent, els metges lideren i està funcionant molt bé.

P. En els propers anys es jubilaran milers de metges i no s’està planificant la incorporació dels qui els han de substituir. Els nous metges estan marxant per la manca d’oportunitats que troben al país. Com s’ha de fer front a aquesta situació?

R. Per què hi ha d’haver substituts? El problema no és aquest. Hem d’analitzar el perfil de professionals que necessita la nostra societat. La major part de nous col·legiats al COMB encara són estrangers i els que marxen també ho són. El dilema és que tenim una professió que en els propers anys serà bàsicament femenina però amb una organització masculina, que tenim molts estudiants que volen fer medicina però no poden perquè el sistema d’entrada a les facultats valora les capacitats acadèmiques i no altres, i, d’altra banda, invertim en uns professionals que no es quedaran al sistema sanitari, per tant estem llançant recursos. Es jubilen 8.000 metges en els propers 15 anys que no sé si han de ser restituïts perquè la ràtio de metges per habitant a Catalunya és de les més altes de Europa, això vol dir que es torna a posar sobre la taula que el tema més important és el demogràfic i d’organització dels professionals. Els models actuals, com l’ICS, s’han de replantejar i girar com un mitjó perquè no hi haurà recursos per mantenir-ho.

P. Alguns experts en gestió sanitària apunten la necessitat de laboralitzar el personal estatutari. Coincidiu amb aquest anàlisi?

R. Per a un sector important de la professió sí, per a altres potser no. El que ens hem de plantejar és que la professió sanitària, en una part molt important, ha renunciat a la llibertat per la seguretat. Aquesta seguretat porta a una certa precarietat perquè ja s’ha vist on han repercutit les reduccions més dràstiques des del punt de vista econòmic. Aquest model crema i desgasta als professionals. Si la proposta anés acompanyada d’un grau d’autonomia professional real en la pressa de decisions clíniques i d’altres aspectes de l’activitat, els metges ho podrien acceptar. La professió en el seu conjunt s’ha de plantejar quins són els ítems que ha de valorar més i jo crec que ara és el moment perquè la professió faci una aposta decidida cap un cert risc. L’immobilisme, deixar les coses com estan, ens porta al desastre i a l’abisme. Hem de ser capaços de moure’ns perquè això es mourà amb nosaltres o sense. El debat l’hem de fer des de la cohesió i la cultura del diàleg.

P. Cal establir un mecanisme de recertificació periòdica de les competències mèdiques? Qui hauria d’assumir aquesta acreditació?

R. És un instrument fonamental que forma part del compromís i del contracte social. Hem de trobar una fórmula d’avaluar però també d’ajudar a millorar. Tenim l’obligació d’actualitzar els coneixements, és una professió canviant i els metges tenen responsabilitat sobre béns fonamentals de les persones, per tant, moralment estem obligats a exigir aquesta actualització competencial. S’ha de fer d’una manera seductora, estimulativa, obligatòria però assumible i que no castigui. És un aval davant la societat de que el professional està al dia. És una funció que el Col·legi ha d’exercir comptant amb tots els agents implicats, especialment les societats científiques, i des d’una posició de col·legiació obligatòria.

P. El copagament de serveis és útil i necessari?

R. Sempre i quan no gravi sobre la gent que econòmicament no pot assumir-ho, ni sobre els malalts crònics, crec que la corresponsabilització en l’ús dels serveis és positiva. Països avançats en benestar ja tenien sistemes de copagament abans de la crisi perquè cuiden molt els seus serveis públics. Aquí hi ha hagut una certa deixadesa a l’hora de parlar dels deures i els ciutadans tenim l’obligació de fer un bon ús dels serveis públics.

P. Veieu amb bons ulls l’assignació de competències mèdiques a altres professionals sanitaris? Hi posareu límits si sou escollits?

R. S’ha de mirar el que diu la llei d’ordenació de les professions sanitàries. Allà es diuen clarament les funcions de cada professió. La medicina del futur és la del treball en equip amb protocols definits pels propis equips i no des de fora. Això significa molt diàleg amb els col·legis de totes les professions implicades, fent un discurs allunyat del talibanisme i des de la concepció de que qui rep el servei és el ciutadà. Si es treballa en equip i en confiança, amb la delimitació de funcions ben definida, no hi ha d’haver cap problema.

BLOC 3 – POLÍTICA I SINDICAT

P. Al programa parleu d’independència política del COMB però has estat diputat al Parlament per CiU i fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Difícil ser independent quan és té una vinculació política tan significativa…

R. No tinc cap vinculació d’estructura política ni amb l’Administració des de fa 19 anys. No sé quina és la vinculació.

P. Tens carnet polític d’algun partit?

R. Sí, però la filiació política no m’ha condicionat mai. La independència no va lligada a la filiació política, sinó amb els interessos que un pot tenir creats. No he tingut càrrecs a l’Administració sanitària, fa 19 anys vaig ser diputat i ja està. Tothom sap el que sóc. Sóc del Barça, sóc catòlic confés i sóc independentista, no me n’amago. La gent em coneix i sap de la meva fermesa a l’hora de defensar allò que he cregut on ha tocat. No sóc un sectari, en el meus equips sempre he inclòs a gent d’ideologies diferents.

P. Com es pot garantir l’equidistància política en una institució? És una qüestió de fe, de creure-s’ho o no?

R. Per la força dels fets i observant la pluralitat de l’equip que m’acompanya. I per la meva credibilitat personal, no tinc conflictes d’interessos i la meva trajectòria m’avala. En el meu equip no hi ha ningú que formi part de cap direcció executiva d’una organització, per exemple del sindicat, cosa que sí passa en l’altra candidatura.

P. Quina relació han de tenir el COMB i MC?

R. Una relació molt franca, oberta, clara, basada en la lleialtat i amb molt fair play quan hi hagi discrepàncies. S’han de definir molt bé els camps d’actuació de cada organització, però la relació ha de ser estreta. A més, seria ideal per a la professió que compartissin estratègies. El Col·legi necessita un sindicat fort perquè negociï les relacions laborals.

P. El Col·legi ha de prendre partit en el procés sobiranista català?

R. Sí, tot el que sigui la defensa de l’expressió dels ciutadans de Catalunya per decidir el seu futur, sí, rotundament sí. Ho hem fet. Vam liderar el moviment dels col·legis professionals a favor del dret a decidir i si jo surto escollit continuarem defensant-ho. El COMB forma part de la societat i s’espera de nosaltres el lideratge. Els metges hem sigut protagonistes de molts canvis socials i hem d’estar al costat dels ciutadans en la defensa del seu dret a decidir el seu futur. El que nosaltres no direm és què és el que s’ha de decidir.

TEST DE CANDIDAT

  • Sóc metge per… vocació i influència familiar.
  • Recordo especialment un pacient que… m’han deixat petjada i m’han ajudat a ser millor persona.
  • Si sóc president del COMB prometo que… estaré a prop dels metges, la Junta tindrà més capacitat per escoltar els problemes, atendré totes les demandes i no generaré expectatives que no puc complir.
  • Quan no em dedico a la medicina m’agrada… pintar i estar amb els amics i la família.
  • Un grup de música, una pel·lícula i un llibre que m’agraden són… Mark Knopfler, Qué bello es vivir i Jo confesso de Jaume Cabré.
  • Si sóc a casa i he de fer el dinar faig… macarrons.
  • Vull saludar a… a la gent que està sola i als companys que sé que ho estan passant malament perquè sàpiguen que penso en ells.