Amb motiu de les eleccions a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) a partir del proper dilluns dia 16 de juny, Metges de Catalunya (MC) entrevista els candidats a la presidència, Narcís Bardalet, Josep Vilaplana i Joan Felip.
L’entrevista qüestiona els candidats sobre els principals temes que planen sobre la sanitat gironina i catalana, sobre el sistema sanitari i sobre el present i futur de la professió mèdica.
D’esquerra a dreta: Narcís Bardalet, Josep Vilaplana i Joan Felip.
Pregunta (P): Definiu els trets principals del vostre projecte de direcció del COMG.
Narcís Bardalet (NB): Rigor econòmic. Obertura del Col·legi als metges. Els metges han d’estar assabentats de les prestacions que els ofereix el Col•legi, tant en l’ àmbit laboral com en el personal. Temes com l’assessorament jurídic, econòmic i mercantil, les assegurances, l’atenció al metge malalt i als familiars, necessiten una difusió més important i a l’abast dels col•legiats. Relacions amb les regidories de salut i amb els consells comarcals per fomentar la salut pública. Defensa jurídica del metge davant les institucions. Crear una llista de pèrits especialistes per fer una bona defensa dels col·legiats en cas de litigi. Promoure la docència entre el col·lectiu en temes de responsabilitat professional. Establir nous lligams amb la Facultat de Medicina i orientar els seus estudiants durant el període de formació.
Josep Vilaplana (JV): Volem un Col·legi més útil, més obert, més proper i més accessible per als col·legiats. Volem que ningú es pregunti mai més per què serveix la col·legiació, perquè nosaltres tenim molt clar perquè serveix. Tenim tres valors que situem per damunt de tot la transparència, el compromís i la professionalitat. El nostre projecte s’explicita en un decàleg de compromisos en els que treballarem des del primer dia amb entusiasme, esforç i dedicació.
Joan Felip (JF): Un projecte nou, obert, participatiu, dinàmic. Un projecte que optimitzi el personal i augmenti el número de col·legiacions, hi ha molta gent que fa la seva activitat principal a la província de Girona i, contràriament a la llei, està col·legiada en una altra província. Amb aquestes dues mesures podríem abaratir quotes. Som una candidatura nova, nosaltres no hem estat mai a les Juntes anteriors del Col·legi, a diferència de les altres dues candidatures que sí que han format part dels Col·legis anteriors. Som una candidatura independent. Nosaltres no hem rebut suport institucional o propagandístic d’un sindicat o partit polític. Volem separar el Col·legi dels sindicats o partits polítics. Som una candidatura transversal. Transversal en el territori. Transversal en assistència primària i hospitalària. Transversal en assistència pública i privada. L’encapçala un metge amb una especialitat medico-quirúrgica, la qual cosa li permet una visió àmplia de l’exercici i els problemes de la medicina.
P: Més enllà de la província de Girona, voleu posar en marxa alguna iniciativa a nivell del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya?
JV: Els col·legis de metges de tot Catalunya han de treballar plegats per potenciar la participació i el lideratge dels metges en la gestió sanitària. Han d’impulsar la gestió clínica i l’elecció dels comandaments i directors d’hospitals i ABS d’una manera més directa per part dels metges. I defensa de forma clara i cohesionada les competències mèdiques i el valors de la professió mèdica. Aquesta seran el principis que portarem al Consell de Col·legis.
JF: Sense perdre la identitat pròpia del Col·legi de Girona, hem de potenciar les relacions amb el Consell del Col·legi de metges de Catalunya donat que la unió fa la força i podem aconseguir serveis mancomunats.
NB: Mantindrem la màxima col·laboració amb el Consell de Metges de Catalunya per totes les iniciatives pròpies o de la resta de províncies.
P: Quins reptes de futur presenta la sanitat gironina i com s’han d’afrontar des del COMG?
JF: Fer un gran campus de salut on hi participi un gran hospital de referència juntament amb una competitiva facultat de Medicina.
NB: Un dels reptes de futur més importants a la nostra demarcació és el projecte d’unificació de les dues institucions més importants de les comarques gironines, l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Des del COMG el canvi s’ha d’afrontar amb serenitat i objectivitat, vetllant pels interessos dels metges i oferint col·laboració a totes les institucions i administracions implicades. Però tal com deia fa poc el Dr. Pallarés , la unificació entre l’ICS i l’IAS només te sentit si serveix per potenciar serveis i amb l’acord dels professionals, sinó no.
JV: La fusió dels centres de l’ICS amb els de l’IAS és cabdal. Sense mecanismes de participació i consens dels professionals mèdics que teixeixen la fusió, no serà satisfactòria. Un altre repte és el nou Hospital Trueta com a projecte prioritari, molt important per a la prestació sanitària de qualitat a tota la societat gironina. També haurem de treballar de valent per preservar l’equitat en l’accés a la sanitat davant projectes o iniciatives que vulguin eliminar serveis o tancar dispositius. Hi ha molts més reptes: el treball en xarxa dels hospitals i dels serveis o unitats d’abast territorial, ’ incrementar la capacitat de decisió del metge de família en les derivacions, les llistes de espera, etc. etc. A tots aquests reptes i als que estiguin per venir, en farem front des del COMG.
P: Quin paper han de tenir els col·legis de metges davant les retallades?
JV: El camí de les retallades s’ha acabat, ja no són possibles més retallades, no si no es vol provocar una explosió del descontentament professional. El COMG ha de vetllar per la defensa de la professió, dels seus valors i de la seva dignitat. Per tant, oposició a les retallades. Hem defensar que el metge pugui treballar amb llibertat i anteposant per damunt de qualsevol altre cosa els criteris clínics. Sense pressions ni invasions de les competències mèdiques. La defensa d’una sanitat de qualitat, al cap i a la fi.
NB: Exigir la seva aturada ja que les retallades han afectat i afecten temes de salut pública, la qualitat de l’assistència i les condicions laborals òptimes de tot el personal sanitari.
JF: Lluitar perquè no afectin la qualitat i la dignitat de l’acte mèdic. Les retallades les han patit els malalts i sobretot els metges, que som els que hem de donar la cara als malalts i, a més, se’ns ha augmentat la càrrega de treball i disminuït el sou.
P: I davant les mesures que promouen la cessió de competències mèdiques a altres professionals sanitaris?
NB: Creiem que són inoportunes i que, en algun cas, poden generar conflictes de responsabilitat professional o fins i tot d’intrusisme. Han de quedar clares les competències dels diferents professionals que intervenen en l’acte mèdic i treballar en equip.
JF: Defensem l’acte mèdic com a exclusiu del metge. El Col·legi ha de vetllar perquè es compleixi la llei i evitar intrusismes, ha de defensar la professió i els professionals.
JV: La cessió de competències per part del metge, tal com diu la llei d’ordenació de professions sanitàries, ha de fer-se de manera individualitzada per part del metge segons els coneixements i la confiança que tingui en altres professionals. Mai d’una manera universal ogestionada per l’administració. És tan senzill com que el metge ha de fer de metge i per això és tan important que sigui ell qui tingui el control i la gestió de què fa i què delega.
P: Com us posicioneu respecte als plans de reordenació i integració de dispositius assistencials territorials? Casos com el del consorci únic de salut a Lleida o el projecte CIMS a Girona.
JF: Cal fer-ho amb molt diàleg. Són projectes que afecten de ple l’estatus laboral dels metges, els seus llocs i condicions de treball. El Col·legi com a tal ha de defensar l’opinió dels metges front l’Administració. Les fusions no han de significar perdre drets. Les fusions han de ser per a millorar l’assistència a la població, l’administració sanitària i els col·legiats; i només amb un acord entre aquestes tres parts s’han de realitzar. No es pot fer de pressa, cal parlar molt, i amb retallades encara més.
JV: L’atomització sanitària catalana i gironina ha arribat al paroxisme. Tothom té clar que cal una fusió i unió d’empreses i centres, buscant sinèrgies que beneficien al pacient i que facin més fàcil per als professionals la seva tasca diària. Ara bé, les incerteses sobre els models jurídics, laborals i de gestió d’aquestes noves entitats són enormes i veiem de moment una hipertròfia dels equips de gestió, la desaparició dels principis constitucionals de mèrit, igualtat i capacitat per optar a llocs importants de comandament sanitari públic, i, el més greu, l’externalització de serveis a empreses amb ànim de lucre. Aquests no són els models que ens han portat a tenir el bon sistema sanitari que tenim.
NB: Encara està per veure si realment serà efectiu. Es busca la màxima sostenibilitat del sistema i això ens sembla bé, però no pot ser ni a costa dels malalts, ni dels professionals, ni del servei que hem d’oferir.
P: El futur de l’Hospital Josep Trueta es troba en el focus informatiu. Com ha der ser el Trueta?
JV: Fem-nos una pregunta. És necessari construir un nou hospital? Sens dubte. Porto molts anys treballant al Trueta i m’ho conec perfectament. L’hospital de referència per als 750.000 habitants de la demarcació i per als milions de turistes que ens visiten a l’estiu ha de ser de primeríssim nivell i actualment no ho és. Sense oblidar la vocació universitària, docent i de recerca, que té el HUGJT. El Trueta és vell i té mancances tan greus ja entrada la segona dècada del segle XXI que el sentit comú reclama la necessitat de fer-ne un de nou. Entenem la dificultat pressupostaria, però l’objectiu de totes les forces polítiques i socials de Girona ha de ser la priorització de la construcció d’aquest nou hospital. Faran un flac favor a la ciutat i a tota la província els que pensin que amb reformes i traslladant a l’Hospital de Salt una bona part de l’activitat solucionaran les mancances sanitàries del present i del futur.
NB: Som partidaris que l’Hospital Josep Trueta mantingui la ubicació actual. És necessària una remodelació pensada i profunda del centre i si s’escau, una ampliació. S’han d’aprofitar al màxim les estructures que encara ho permetin i fer-ne de noves per aconseguir poder oferir més serveis, més especialitzats i de més qualitat.
JF: Entenem que cal un nou hospital amb tots els serveis d’un hospital de referència per a poder atendre íntegrament el malalt. Cal un hospital integrat dins un gran campus de salut. No obstant, l’experiència demostra que un nou hospital, si ni tan sols sabem on ha d’anar, tardarà vuit o deu anys en ser realitat. Per tant, podem pensar en un nou hospital però de moment calen actuacions urgents en l’actual Trueta.
P: Sou partidaris d’establir un conveni laboral propi per als metges?
NB: Sí, però es necessitaria un bon assessorament i col·laboració, amb els sindicats i amb totes les parts implicades per aconseguir unes condicions laborals més profitoses pels col·legiats.
JF: Sí, acordat per la majoria de metges. Els metges necessitem una llarga i complexa formació, assumim sèries responsabilitats que poden ser blanc de denúncia i ens sotmetem a múltiples riscos que no es contemplen, risc de contagi, risc d’agressió, etc.
JV: I tant. De forma urgent. Si volem que aquests processos de fusió d’entitats i de participació dels facultatius siguin profitosos, necessitem un marc únic per tot el SISCAT que reguli l’entorn laboral i participatiu dels metges i que els homologui als metges de la resta d’Europa. Això restaria conflictivitat i milloraria les relacions globalment. Els metges haurien d’estar fora de les taules i meses sectorials.
P: Davant la manca d’ofertes i la precarietat de les condicions dels llocs de treball, molts metges joves es veuen forçats a buscar una oportunitat fora del nostre sistema sanitari. Què s’hi pot fer?
JV: A l’Estat es llicencien aproximadament 7.000 metges a l’any, però s’ofereixen 6000 places MIR pels metges d’aquí per als que arriben de fora. Les facultats de medicina han passat de 28 a 41 en els últims 10 anys. Mes 3.500 metges han demanat certificats d’idoneïtat per marxar del país. Amb aquest panorama, necessitem assegurar que les jubilacions que es produiran, que seran moltes en els propers 8-10 anys, siguin cobertes adequadament i en bones condicions, sense descartar o menystenir l’exercici en el marc europeu. S’ha de racionalitzar i regular la formació de nous facultatius d’acord amb la planificació sanitària i amb les necessitats socials.
JF: Fomentar les jubilacions i les jubilacions parcials. Exigir les cobertures de baixes laborals i convocatòries de plaça.
NB: Ser exigents amb les ofertes de treball que es posen al mercat laboral, perquè les condicions siguin millors i no empitjorin. Treballar perquè on hi hagi una gran pressió assistencial s’ampliï la plantilla i per tant l’oferta de feina augmentaria en benefici dels joves que s’han d’incorporar a un lloc de treball.
P: Copagament, revisió de la cartera de serveis de cobertura pública, sancions per mal ús… trobeu necessari aplicar alguna d’aquestes mesures per fer sostenible la sanitat pública?
JF: Sí. Aplicades amb seny i excepcions. La gent ha de participar amb la cura de la seva salut.
NB: Copagament, sobretot en el mal ús i l’abús dels serveis d’urgències. S’hauria d’establir una petita quota de pagament per evitar la sol·licitud de serveis exagerada. Ha d’haver-hi una implicació i una coresponsabilització dels ciutadans en la seva salut.
JV: Els dos únics països a Europa que no tenen copagament per accedir a l’atenció primària o hospitalària son l’Estat espanyol i el Regne Unit. Ha de seguir mantenint-se així. Tenim un copagament important en la vessant del medicament i del transport. Tot això ho hem de posar en el context d’un finançament sanitari públic insuficient, molt allunyat dels països del nostre entorn, fins i tot de la resta de l’Estat en el cas de Catalunya. Aquí més d’un terç de la despesa sanitària ja és privada. No seria de rebut demanar encara més copagament o una rebaixa de la cartera de serveis. La sanitat a casa nostra és totalment sostenible perquè és de les més barates que hi ha.
P: Quina posició ha de prendre el COMG respecte al procés sobiranista?
JF: Ha de ser sensible a la voluntat del poble.
NB: El que està passant a Catalunya és impossible no tenir-ho en compte. Els ciutadans han de poder expressar lliure i democràticament quin volen que sigui el seu futur. En aquest sentit som clarament partidaris del dret a decidir. La clau és el respecte al que vol la majoria.
JV: El COMG, com diem al nostre programa, ha d’estar al cantó del que decideixin els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Defensem el dret a decidir sense embuts i la independència de Catalunya si així ho decideixen els catalans i les catalanes.
