Xavier Marco i Cairó Odontòleg, vocal del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC).

Pregunta: Si hi ha un sector que sembla que ha esquivat la crisi ha estat l’odontològic. Passejant pel carrer ens trobem amb multitud de clíniques dentals que ofereixen tractaments i ens prometen un somriure perfecte. És cert que la salut del sector és tan bona?

Resposta: Depèn de com ho miris. Hi ha moltes clíniques petites que han acabat caient, moltes. En canvi algunes de les grans, no totes, han crescut a expenses de pagar malament els professionals i aplicant unes suposades economies d’escala que els permet baixar els preus, encara que a la realitat no són tan baixos. 

P: Des del COEC advertiu que molta de la publicitat bucodental que es fa afavoreix la desinformació i la incitació al consum. Pots posar algun exemple concret del tipus de publicitat a què us referiu?

R: La llei és molt clara: no es poden fer servir personatges públics per incitar el consum d’un producte sanitari. Últimament s’estan veient anuncis de jugadors de futbol que ho estan fent amb clíniques dentals i això no és legal. Un altre exemple és el de la publicitat enganyosa. S’anuncien implants a poc més de 200 euros, però no s’explica que aquest preu és només el de l’implant, si s’afegeix la fase post-quirúrgica, els controls… el preu acaba sent de 1.500 euros aproximadament.

P: El vell refrany de “lo barato sale caro”…

R: No és que surti car és que surt al preu que ha de sortir perquè és el cost que té un procediment complet.

P: Els col·legis intervenen? Han de visar els anuncis?

R: No. La llei diu que les clíniques que fan publicitat han d’explicitar el número de registre que els hi concedeix el Departament de Salut com a garantia de qualitat i responsabilitat sanitària. Els col·legis poden vetllar perquè els anuncis respectin el codi deontològic i denunciar els que el vulneren, però no tenen capacitat sancionadora.

P: No s’hi ha contribuït a la mercantilització amb els anuncis de dentífrics o xiclets protagonitzats per dentistes, per exemple?

R: No és tan senzill, hi ha d’haver alguna cosa mes. En els anuncis de farinetes per a nadons, per exemple, moltes vegades hi ha societats que diuen que aconsellen un determinat producte i això no significa que la pediatria estigui mercantilitzada. La mercantilització de l’odontologia ha arribat per una lluita per captar clients que s’ha desbocat quan s’ha vist que hi ha negoci i demanda.

P: Precisament, un dels fundadors d’una de les franquícies de clíniques dentals més coneguda diu que a l’Estat s’ha produït una “democratització de l’odontologia” i que “hi ha gent amb capacitat de compra a la que li falten dents” per justificar l’auge del negoci. Què li respondries?

R: Li diria que m’ho ha demostrar amb números, perquè les enquestes diuen que només el 30% i escaig de la població acudeix al dentista. Una democratització significaria que el 80% hi va. Si fem cas al que diu, sembla que sigui la labor d’una obra social perquè han abaixat els preus, però no és cert. Les persones que no podien pagar els serveis odontològics continuen sense poder fer-ho perquè els preus són els mateixos o més alts que abans. En realitat no és res més que aplicar tècniques de màrqueting i publicitat per atraure clients. Els pacients s’han redistribuït però no s’han captat de nous.

P: Els empresaris també asseguren que el model de franquícies permet abaixar els preus dels tractaments i generar economies d’escala negociant amb els proveïdors, centralitzant serveis, accedint a tecnologies que el dentista privat no pot assumir.

R: Això no és nou. Hi ha cadenes de pizzeries que ja fa 30 anys que van inventar aquest model: ubicació, una xarxa molt ampla i aplicar estratègies d’economia d’escala. Això els permet vendre pizzes a 12 euros o menys. Però en el cas de les clíniques odontològiques el preu que publiciten no és el preu real del tractament, és com si la pizza et diuen que et costa 12 euros però has de pagar 15 més per tallar-la, per la caixa, pel transport…

P: La famosa lletra petita.

R: Efectivament. Tenen un preu ganxo molt atractiu, però un cop li afegeixes els serveis imprescindibles per acabar el tractament, el preu és el mateix o fins i tot superior al de qualsevol altra clínica. Aquestes franquícies sobretot viuen de treure marge als professionals amb baixes remuneracions. Hi ha un excés de professionals que està provocant una rebaixa de la mà d’obra dentista. Estem per sobre del que l’OMS recomana quan a nombre de dentistes per habitant. Una facultat privada està graduant cada any el mateix nombre de dentistes que cinc universitats públiques, això és insostenible.

P: El COEC no s’ha plantejat crear una acreditació de qualitat per a les clíniques que sí compleixen el codi deontològic? Com es poden detectar els centres fraudulents?

R: En realitat el registre que dóna Salut hauria d’acreditar aquesta qualitat. El COEC està revisant amb un checklist consensuat amb el departament que les noves clíniques compleixen amb la normativa, però qui dóna l’aval és Salut.

P: Què poden fer els dentistes joves que no tenen altra sortida professional que treballar en aquestes clíniques encara que sigui amb condicions precàries?

R: Molts marxen fora i els altres, en efecte, acaben treballant en franquícies perquè ara per ara són els únics que contracten i que tenen necessitat de professionals. El problema és que van a parar allà amb la idea que algun dia podran muntar la seva pròpia clínica, per això accepten aquestes condicions perquè els interessa tenir els primers contactes amb els pacients, agafar experiència, etc. Però la realitat és que no podran fer-ho o serà gairebé impossible que ho facin pel seu compte. S’hauran d’associar, de crear formes de cooperació, però no podran obrir la seva pròpia clínica perquè com ells n’hi ha milers. En aquest context, el millor que poden fer és unir-se i buscar el suport d’organitzacions com Metges de Catalunya perquè el que pensen que poden ser dos o tres anys es pot convertir en el seu modus de vida perquè no tindran una altra sortida.

P: Una altra solució podria ser augmentar la cartera de serveis odontològics de la sanitat pública i d’aquesta manera incorporar més dentistes al sistema sanitari?

R: S’han de garantir uns mínims i eixamplar els serveis que s’ofereixen avui en dia, però no hi ha cap país que doni una cobertura integral perquè és molt costós.  Una part dels professionals es podrien integrar al sistema públic, però no solucionaria el problema de la sobrepoblació de dentistes.

P: Segons el registre d’establiments sanitaris hi ha més de 20.000 clíniques dentals a Espanya, 4.000 de les quals a Catalunya, i 30.000 dentistes, un per cada 1.200 habitants. Cada any, a més, en surten 1.500 més de les facultats. És sostenible? Com es pot controlar?

R: Establint numerus clausus i fent cas a les ràtios de l’OMS. La situació actual no només és insostenible és que es una despesa per a l’Estat perquè cada cop hi ha més atur entre el col·lectiu. S’ha de regular de la mateixa manera que es fa amb la medicina, però l’Estat ha preferit deixar-ho en mans del mercat.

Xavier Marco a l’estand de l’ADC al Fòrum Dental Mediterrani 2015.

P: Aquest context global és el que us ha portat a crear l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)?

R: Encara que soni a tòpic, l’ADC ha nascut per defensar els drets dels professionals. Quan havia pocs dentistes, les qüestions laborals eren senzilles de gestionar. Actualment n’hi ha milers i això està provocant abusos a nivell contractual. Com n’hi ha tants, si un no fa la feina la fa un altre, per la qual cosa la protesta o la denuncia es molt complicada perquè hi ha el risc de quedar-se sense el lloc de treball que ràpidament serà cobert per algú altre.

P: Què pot oferir l’ADC als dentistes assalariats?

R: L’ADC ha sorgit de la multitud de queixes que rep el COEC. Totes aquestes queixes es recolliran i es canalitzaran per mitjà de l’Agrupació, que exercirà de portaveu i representant del col·lectiu. Es tracta de lluitar pel que volem de forma organitzada i col·lectiva.

P: Una d’aquestes fites seria la d’assolir un conveni col·lectiu específic de dentistes assalariats?

R: Ja existeix, però no tenim constància que s’estigui complint perquè no disposem dels contractes. Amb els pocs que tenim veiem que no s’està respectant el conveni. Si aconseguíssim que es complís seria un primer pas.

P: Com treballareu per millorar les condicions laborals dels dentistes?

R: El primer que necessitem és que els professionals s’impliquin i es sindiquin. A partir d’aquí començarem a recopilar i a analitzar tota la documentació i la informació per definir les línies estratègiques i fixar prioritats.