Arxiu de la categoria: ADC

L’Assemblea del COEC: una democràcia formal amb participació insuficient i dèficit deliberatiu

Publicat el per
Respon

Tribuna

Xavier Marco

L’Assemblea Ordinària del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), celebrada aquest dimarts, 30 de juny, ha aprovat tots els punts de l’ordre del dia, però més enllà del resultat de les votacions, caldria reflexionar sobre les condicions en què es va desenvolupar la sessió i el model de governança que posa de manifest.

La participació ha estat extremadament baixa: poc més d’un centenar de col·legiats d’un cens proper als 7.000 professionals, una dada que obliga a preguntar-se fins a quin punt les decisions adoptades poden considerar-se expressió d’una representació prou àmplia de la professió. A més, diversos punts de l’ordre del dia han registrat un nombre rellevant de vots en contra, fet que evidencia que tampoc no existia un consens intern generalitzat i reforça la idea d’una governança basada en majories febles en un context de baixa participació.

L’assemblea s’ha dut a terme exclusivament en format telemàtic, amb una durada aproximada de 40 minuts, i sense possibilitat d’assistència presencial. Si bé és cert que les eines digitals poden facilitar el seguiment de les reunions, difícilment poden substituir els espais de debat directe, d’intercanvi d’arguments i de control democràtic que caracteritzen qualsevol assemblea representativa d’una institució com el COEC.

Durant la sessió, les intervencions han estat molt escasses i pràcticament testimonials, ja que les preguntes formulades, per la seva forma, contingut i dinàmica, han donat la impressió d’estar prèviament pautades i més pròximes a un guió tancat que no pas a un veritable exercici de control per part de la col·legiació. Paral·lelament, diversos assistents han manifestat haver sol·licitat intervenir sense que aquestes peticions hagin estat ateses, impedint encara més les possibilitats d’un debat mínimament obert. Per tant, tenint en compte aquestes condicions, no es pot parlar d’un veritable procés deliberatiu.

L’assemblea s’ha convertit en un acte formal de validació de decisions prèvies, amb un dèficit deliberatiu evident i on el debat ha estat substituït per la mera ratificació, un model que buida de contingut la funció democràtica del col·legi i redueix la participació en un tràmit sense capacitat real d’incidència.

Un col·legi professional no és, o no hauria de ser, un òrgan administratiu que simplement executa decisions ja preses, sinó una institució de representació col·lectiva que garanteixi el debat, el control i la rendició de comptes. Quan això no es produeix, la conseqüència directa és la desconnexió progressiva entre la institució i els professionals que diu representar.

Aquest tipus de funcionament erosiona la legitimitat del col·legi i consolida una dinàmica de participació merament formal, incompatible amb els estàndards mínims de democràcia interna que caldria exigir a qualsevol organisme professional.

Finalment, després de molts anys d’exercici professional, aquesta situació em genera una preocupació creixent sobre el futur tant de la institució com de la professió. I en un moment en què em queden pocs anys per a la jubilació, el fet que cap dels meus fills hagi optat per estudiar Odontologia, lluny de preocupar-me, em genera una sensació de tranquil·litat davant el seu futur professional, ja que considero que, sigui quin sigui el camí que triïn, probablement els oferirà millors perspectives.

Xavier Marco
Odontòleg i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)

El COEC davant les vagues del personal facultatiu

Publicat el per
Respon

Tribuna

Xavier Marco

El dies 26 de març i 30 d’octubre de 2025, metges i odontòlegs van decidir qui presidiria els seus respectius col·legis professionals durant els següents quatre anys. Ens centrarem, però, en l’àmbit que ens afecta directament com a Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC).

La Dra. Mª José Guerrero va saber jugar molt bé les seves cartes i es va convertir en la primera dona presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) encapçalant una junta amb una majoria relativament jove i amb algunes cares noves. Aquest fet va generar expectatives legítimes de renovació, modernització i proximitat amb la realitat quotidiana dels professionals. La campanya electoral va tenir com a eixos centrals el gènere i l’edat, elements que es van utilitzar com a punta de llança enfront la resta de candidatures, i que van acabar sent determinants per a la victòria electoral.

Des de l’ADC vam felicitar la nova presidenta, amb l’esperança que impulsés un gir clar a la deriva d’apatia que arrossegava el COEC des de feia anys, així com de constant conflicte amb les seus provincials. Tanmateix, i contràriament al que desitjava una part important de la professió, s’ha tornat a reproduir una característica gairebé constant en aquesta mena d’institucions: promeses electorals i expectatives que s’obliden tan bon punt s’arriba al poder. La manca de comunicació clara, d’accions visibles i de lideratge ferm està erosionant, de nou, la confiança del col·lectiu.

Ens trobem a principis de febrer, han passat els primers cent dies de gràcia i durant aquets mesos s’han convocat diverses jornades de vaga del personal facultatiu, col·lectiu professional en el qual els odontòlegs hi estem plenament inclosos. De fet, l’ADC representa 400 odontòlegs dins l’estructura organitzativa de Metges de Catalunya (MC), sindicat convocant de les vagues. Aquestes mobilitzacions no responen únicament a la defensa de drets laborals —una tasca que correspon principalment als sindicats—, sinó també a la necessitat de defensar la dignitat, el reconeixement i el futur, especialment dels metges, però alhora de tots els facultatius, també els odontòlegs.

El Capítol IV, Finalitats, Article 7 dels Estatuts del COEC expressa clarament una de les funcions essencials de la institució: vetllar pels interessos de la professió i dels professionals. No es tracta d’una declaració simbòlica, sinó d’una obligació estatutària que exigeix posicionaments clars, defensa activa i compromís real davant dels reptes que afronta l’odontologia avui.

D’altra banda, l’actual presidenta no pot basar la seva actuació únicament en l’argument que encara està prenent el pols a la institució. La Dra. Guerrero ha format part de diferents juntes directives i, molt especialment, de l’anterior, presidida pel Dr. Germán Pareja, una etapa que va generar un debat intens dins la professió sobre el paper del col·legi en la seva defensa laboral. Aquesta trajectòria prèvia fa pensar que existeix un coneixement suficient del funcionament intern del COEC per impulsar accions més decidides.

En aquest sentit, les primeres passes de la nova junta transmeten una sensació de continuïtat amb la gestió anterior, fet que pot generar frustració entre aquells professionals que esperaven un canvi més profund, especialment per part dels odontòlegs que exerceixen a l’àmbit de l’atenció primària de salut, que cada dia han de treballar en pitjors condicions i sense el reconeixement de la seva formació, sempre pagada de la seva pròpia butxaca.

Davant d’aquest escenari, es fa necessari que el COEC assumeixi un paper més actiu i visible en la defensa de la professió odontològica. Cal obrir espais reals de diàleg amb els col·legiats, escoltar el malestar existent i traduir-ho en accions concretes que reforcin la dignitat, el prestigi i les condicions d’exercici professional. Només així el col·legi podrà recuperar la confiança del col·lectiu i esdevenir, de nou, una eina útil i representativa al servei dels odontòlegs i odontòlogues de Catalunya.

Formar part de l’estructura directiva d’un sindicat o d’un col·legi professional implica necessàriament prendre decisions, posicionar-se de manera explícita en tot allò que afecti al seu àmbit natural d’actuació. Pel contrari, és millor quedar-se a casa i fer com a l’Edat Mitjana, encomanar-se a Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes, perquè ens solucioni el mal de queixal i, de pas, perquè ens proveeixi una feina digna i respectada per l’administració. El 9 de febrer se celebra el seu dia. Encarreguem les espelmes.

Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes

Xavier Marco
Odontòleg i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)

Sense places

Publicat el per
Respon

Tribuna

Elias Casals

En la reforma de l’atenció primària de l’any 1985 es va establir la necessitat de dotar el sistema amb un odontòleg per cada 11.000 habitants amb l’objectiu d’oferir prestacions dentals, no únicament quirúrgiques sinó també preventives i comunitàries. L’atenció primària l’any 2018 està infradotada en dentistes, doncs hi trobem menys del 50% dels previstos inicialment, fet que comporta la impossibilitat de desenvolupar la cartera de serveis d’odontologia a Catalunya per reduir les importants iniquitats socials en aquest àmbit que són evidents des de fa dècades tal com reflectien els plans de salut dels anys 90. De fet, l’aplicació de les noves prestacions, introduïdes fa 10 anys, amb els empastaments i endodòncies de dents definitives cobertes, és quantitativament simbòlica, organitzativament quasi inexistent i amb un nivell de desinformació i heterogeneïtat de les noves prestacions –tant pel que fa a la població com als professionals–que crea una gran confusió.

Malauradament, en la convocatòria d’oposicions de l’Institut Català de la Salut (ICS) de l’any 2015, quan hi havia l’oportunitat de millorar el nombre de dentistes a l’atenció primària, no es va oferir ni una única plaça d’odontòleg a concurs, tot i la necessitat evident.

La professió, organitzada mitjançant la seva corporació col·legial, va promoure una moció al Parlament de Catalunya. Els representants polítics van entendre les necessitats de salut dental de la població i la manca de desenvolupament de les prestacions de cobertura bàsica que es van aprovar en relació als serveis odontològics de la sanitat pública, entre les quals destaquen:

  • Convocar més places d’odontòleg per als centres d’atenció primària i crear places d’higienista dental en els serveis sanitaris públics.
  • Crear serveis d’atenció odontològica especialitzada infantil a Girona, Tarragona i Lleida per eliminar les barreres d’accés que provoquen que els infants s’hagin de desplaçar a Barcelona per rebre tractaments odontològics.
  • Crear una oficina d’odontologia que garanteixi la creació, la supervisió i el compliment dels protocols odontològics públics a tot el territori i el bon funcionament de tots els circuits.

La primera oportunitat del Departament de Salut i de l’ICS després d’aquest mandat del Parlament ha estat la gran convocatòria d’oferta pública d’ocupació de l’any 2018. Sobre un total de 1.343 places per a facultatius d’atenció primària, on els odontòlegs representen aproximadament un 6% dels facultatius, l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC) esperava que la xifra proporcional d’unes 80 places d’odontologia, més l’efecte de la moció del Parlament, faria créixer el nombre de places de dentista fins a la centena. Per a sorpresa nostra, la xifra, avui dia, és, ni més ni menys, de zero places.

Els nens i nenes catalanes en edat escolar que tenen una lesió important de càries i que han de rebre un empastament (cobertura bàsica de l’atenció primària a tot l’Estat espanyol) si són afortunats i aconsegueixen ser derivats a algun dels pocs punts on ofereixen aquesta prestació, hauran d’esperar en molts casos més d’un any per rebre atenció odontològica. Si, a més, requereixen una endodòncia (matar el nervi d’un queixal) probablement seran informats que millor es financin el seu cost en la pràctica privada, donat que el sistema públic no pot oferir-ho. Però, tot i així, no es convoquen places de dentista. Aleshores, ¿quin és el futur de l’odontologia en l’atenció primària catalana quan tenim professionals a l’atur que podrien cobrir aquestes necessitats? ¿Qui decideix que no és necessari garantir aquest servei bàsic de salut a un col·lectiu tan sensible com és la població infantil? ¿Per a què serveixen les mocions parlamentàries?

Elias Casals, president de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC) i secretari del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC)