Arxiu de la categoria: Dentistes

El COEC davant les vagues del personal facultatiu

Publicat el per
Respon

Tribuna

Xavier Marco

El dies 26 de març i 30 d’octubre de 2025, metges i odontòlegs van decidir qui presidiria els seus respectius col·legis professionals durant els següents quatre anys. Ens centrarem, però, en l’àmbit que ens afecta directament com a Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC).

La Dra. Mª José Guerrero va saber jugar molt bé les seves cartes i es va convertir en la primera dona presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) encapçalant una junta amb una majoria relativament jove i amb algunes cares noves. Aquest fet va generar expectatives legítimes de renovació, modernització i proximitat amb la realitat quotidiana dels professionals. La campanya electoral va tenir com a eixos centrals el gènere i l’edat, elements que es van utilitzar com a punta de llança enfront la resta de candidatures, i que van acabar sent determinants per a la victòria electoral.

Des de l’ADC vam felicitar la nova presidenta, amb l’esperança que impulsés un gir clar a la deriva d’apatia que arrossegava el COEC des de feia anys, així com de constant conflicte amb les seus provincials. Tanmateix, i contràriament al que desitjava una part important de la professió, s’ha tornat a reproduir una característica gairebé constant en aquesta mena d’institucions: promeses electorals i expectatives que s’obliden tan bon punt s’arriba al poder. La manca de comunicació clara, d’accions visibles i de lideratge ferm està erosionant, de nou, la confiança del col·lectiu.

Ens trobem a principis de febrer, han passat els primers cent dies de gràcia i durant aquets mesos s’han convocat diverses jornades de vaga del personal facultatiu, col·lectiu professional en el qual els odontòlegs hi estem plenament inclosos. De fet, l’ADC representa 400 odontòlegs dins l’estructura organitzativa de Metges de Catalunya (MC), sindicat convocant de les vagues. Aquestes mobilitzacions no responen únicament a la defensa de drets laborals —una tasca que correspon principalment als sindicats—, sinó també a la necessitat de defensar la dignitat, el reconeixement i el futur, especialment dels metges, però alhora de tots els facultatius, també els odontòlegs.

El Capítol IV, Finalitats, Article 7 dels Estatuts del COEC expressa clarament una de les funcions essencials de la institució: vetllar pels interessos de la professió i dels professionals. No es tracta d’una declaració simbòlica, sinó d’una obligació estatutària que exigeix posicionaments clars, defensa activa i compromís real davant dels reptes que afronta l’odontologia avui.

D’altra banda, l’actual presidenta no pot basar la seva actuació únicament en l’argument que encara està prenent el pols a la institució. La Dra. Guerrero ha format part de diferents juntes directives i, molt especialment, de l’anterior, presidida pel Dr. Germán Pareja, una etapa que va generar un debat intens dins la professió sobre el paper del col·legi en la seva defensa laboral. Aquesta trajectòria prèvia fa pensar que existeix un coneixement suficient del funcionament intern del COEC per impulsar accions més decidides.

En aquest sentit, les primeres passes de la nova junta transmeten una sensació de continuïtat amb la gestió anterior, fet que pot generar frustració entre aquells professionals que esperaven un canvi més profund, especialment per part dels odontòlegs que exerceixen a l’àmbit de l’atenció primària de salut, que cada dia han de treballar en pitjors condicions i sense el reconeixement de la seva formació, sempre pagada de la seva pròpia butxaca.

Davant d’aquest escenari, es fa necessari que el COEC assumeixi un paper més actiu i visible en la defensa de la professió odontològica. Cal obrir espais reals de diàleg amb els col·legiats, escoltar el malestar existent i traduir-ho en accions concretes que reforcin la dignitat, el prestigi i les condicions d’exercici professional. Només així el col·legi podrà recuperar la confiança del col·lectiu i esdevenir, de nou, una eina útil i representativa al servei dels odontòlegs i odontòlogues de Catalunya.

Formar part de l’estructura directiva d’un sindicat o d’un col·legi professional implica necessàriament prendre decisions, posicionar-se de manera explícita en tot allò que afecti al seu àmbit natural d’actuació. Pel contrari, és millor quedar-se a casa i fer com a l’Edat Mitjana, encomanar-se a Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes, perquè ens solucioni el mal de queixal i, de pas, perquè ens proveeixi una feina digna i respectada per l’administració. El 9 de febrer se celebra el seu dia. Encarreguem les espelmes.

Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes

Xavier Marco
Odontòleg i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)

Un sistema sanitari millor (encara) és possible

Publicat el per
1

Tribuna

Xavier Lleonart

Davant la més que probable fallida de l’actual model sanitari, per manca de planificació i pel maltractament sistèmic dels seus professionals per part de l’Administració, el dijous 14 de juliol, a la compareixença que Metges de Catalunya (MC) va fer davant la Comissió de Salut, els diputats allà presents ens qüestionaven quin és el model sanitari alternatiu que proposa el sindicat. D’una manera improvisada, vam esbossar les línies mestres d’aquest nou sistema, que passa per posar els professionals i els pacients al centre de la política i l’estratègia sanitària.

Assumint que l’escenari ideal -nacionalitzar el sistema sanitari perquè depengui d’una única entitat pública- és inabastable, hi ha una solució que, mantenint les titularitats actuals dels centres, permetria quelcom que ara és impossible: la planificació de les necessitats assistencials i l’assignació de professionals en base a les mateixes, sense que interfereixin altres interessos i estratègies dels diferents proveïdors de salut.

I com es podria fer? Pas a pas.

  • Els proveïdors sanitaris mantenen la seva titularitat. Això impedeix que hi hagi inconvenients jurídics i/o patrimonials.
  • Els concerts amb els proveïdors, però, canvien. Passen de contemplar un pagament per a tota l’atenció sanitària (lloguer d’espais, pagament de material fungible i costos de personal) a abonar exclusivament el cost d’utilització de les infraestructures i les despeses materials.
  • El Govern assumiria la contractació de tot el personal sanitari que dependria, tant funcionalment com econòmica, del mateix Govern. És a dir, els professionals assistencials dels 100 proveïdors sanitaris actuals tindrien una nòmina i unes condicions de treball fixades per la Generalitat de Catalunya, de manera molt semblant a com es gestiona el personal docent de les escoles concertades.

Què comportaria aquest canvi? Per què és positiu per als professionals i per a la ciutadania?

  • La Generalitat seria coneixedora del personal sanitari amb què compta. Quants, de quin tipus i on treballen. Encara que sembli sorprenent, en l’actualitat l’Administració no sap quants metges treballen al sistema públic de salut (públic i concertat). De quines especialitats són, quan s’han de jubilar, etc. D’aquesta manera és impossible fer cap mena de planificació.
  • Tenir tot el personal sanitari sota el paraigües d’una mateixa empresa pública comportaria que, d’una vegada, les condicions laborals i retributives fossin úniques a tot el país, a diferència del que tenim ara, amb una amalgama de convenis i pactes laborals.
  • Planificació. Aquesta és la paraula clau. El Departament de Salut podria assignar els recursos humans allà on es necessiten, per demografia, per equitat, per nivell socioeconòmic, etc. Això permetria definir quins serveis han d’existir, on s’han de situar, amb quantes persones s’han de dotar, sempre pensant en les necessitats de la ciutadania. I en cap cas hauria d’implicar una reducció del personal, sinó una distribució adequada, intel·ligent i equitativa del mateix pel territori.
  • Si tot el personal depèn de la Generalitat, el relleu generacional, la cobertura de vacants i les substitucions es podrien gestionar de manera centralitzada i, novament la paraula clau, planificada.

Algú es preguntarà: si tots són avantatges i el Departament d’Educació s’organitza amb aquest mateix model, per quin motiu no s’aplica al Departament de Salut? Doncs pels motius de sempre: interessos econòmics i espuris de les empreses del sector. Si el capítol 1, les despeses de personal, representen aproximadament entre el 45% i el 65% del pressupost de les entitats, perdre aquest volum d’ingressos faria més “petites” les empreses sanitàries, tindrien menys necessitats d’incorporar gestors, directors, coordinadors, comitès assessors, etc., etc.

Però un model alternatiu és possible (i sostenible) si el Govern i el conjunt de representants polítics estan disposats a fer el pas endavant imprescindible per millorar l’atenció sanitària i per recuperar el sistema d’excel·lència que esdevé un pols d’atracció per als professionals.

Des de Metges de Catalunya llencem el repte. Esperem resposta.

Xavier Lleonart Martínez
Secretari general de Metges de Catalunya

Homes i complement de maternitat

Publicat el per
Respon

Tribuna

Teresa Blasi

Els homes tenen dret que els sigui reconegut el complement de maternitat a les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent?

Aquesta és una pregunta freqüent que se’ns planteja a les advocades del gabinet jurídic del Col·lectiu AiDE. Ens consta que la resposta de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) es formula en els següents termes:

Els homes poden sol·licitar, a partir del 2 de desembre de 2021, el complement de maternitat i els serà concedit si reuneixen els requisits exigits legalment per accedir-hi: que siguin beneficiaris de les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent causades entre l’1 de gener de 2016 i el 3 de febrer de 2021.

No obstant això, s’ha de tenir en compte que els i les filles comuns donen dret al reconeixement d’un únic complement, per tant, només el pot cobrar la mare o el pare. Així, quan ja hagi estat reconegut a un dels progenitors, es denegarà la sol·licitud del segon progenitor que ho sol·liciti.

A les dones se’ls hi exigeix el requisit d’acreditar l’existència dels fills. Pel que fa als homes, els requisits són:

“Causar una pensión de viudedad por fallecimiento del otro progenitor por los hijos o hijas en común, siempre que alguno de ellos tenga derecho a percibir una pensión de orfandad.”

“Causar una pensión contributiva de jubilación o incapacidad permanente y haber interrumpido o haber visto afectada su carrera profesional con ocasión del nacimiento o adopción, con arreglo a las siguientes condiciones:

1.ª En el supuesto de hijos o hijas nacidos o adoptados hasta el 31 de diciembre de 1994, tener más de ciento veinte días sin cotización entre los nueve meses anteriores al nacimiento y los tres años posteriores a dicha fecha o, en caso de adopción, entre la fecha de la resolución judicial por la que se constituya y los tres años siguientes, siempre que la suma de las cuantías de las pensiones reconocidas sea inferior a la suma de las pensiones que le corresponda a la mujer.

2.ª En el supuesto de hijos o hijas nacidos o adoptados desde el 1 de enero de 1995, que la suma de las bases de cotización de los veinticuatro meses siguientes al del nacimiento o al de la resolución judicial por la que se constituya la adopción sea inferior, en más de un 15 por ciento, a la de los veinticuatro meses inmediatamente anteriores, siempre que la suma de las cuantías de las pensiones reconocidas sea inferior a la suma de las pensiones que le corresponda a la mujer.”

En cas que les progenitores siguin dues dones, es reconeixerà el complement a aquella que percebi pensions públiques la suma de les quals sigui de menor quantia.

Igualment, si els progenitors són dos homes, es reconeixerà el complement a aquell que percebi pensions públiques que, una vegada sumades, tinguin menor quantia.

En cas que els progenitors siguin dona i home, sempre que es compleixin els requisits anteriorment descrits, l’home tindrà prioritat respecte a la dona si la suma de les quanties de les pensions reconegudes és inferior a la suma de les pensions que li corresponen a la dona.

El termini de prescripció per reclamar el complement és de cinc anys, a comptar des del dia següent al reconeixement de la pensió de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent.

El complement de maternitat s’aplicarà amb una retroactivitat màxima de tres mesos des de la data de sol·licitud.

La Seguretat Social fa aquesta interpretació perquè abans de febrer de 2021 existia un complement de maternitat per aportació demogràfica, regulat a l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social i que s’aplicava únicament a les dones. Diferents homes van presentar reclamacions i, finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar sentència tot considerant que la norma espanyola concedia un tracte menys favorable als homes. Això constituïa, a criteri del TJUE, una discriminació directa per raó de sexe, prohibida a la Directiva 79/7/CEE del Consell de 19/12/1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social.

A partir d’aquest moment, molts jutjats socials del territori espanyol van estimar les demandes interposades per homes progenitors, un fet que ha acabat provocant una reforma legislativa.

D’aquesta manera, el Reial Decret-llei 3/2021, de 2 de febrer, va substituir el complement de maternitat per aportació demogràfica -específicament per a les dones- per un complement anomenat de “bretxa de gènere” que s’aplica també als pares i en què el número de fills és el criteri objectiu. Aquesta norma estableix el reconeixement del complement a totes les pensions causades a partir de la seva entrada en vigor (04/02/2021).

L’any 2021, l’import del complement de bretxa de gènere per a les pensions de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent (excepte la parcial) era de 27 euros mensuals per fill, amb un límit de quatre fills. El 2022 són 28 euros mensuals per fill, mantenint el màxim de quatre.

Teresa Blasi Gacho
Advocada i sòcia fundadora del Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica (AiDE)