“Hi ha un excés de professionals que està provocant una rebaixa de la mà d’obra dentista”

Xavier Marco i Cairó Odontòleg, vocal del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC).

Pregunta: Si hi ha un sector que sembla que ha esquivat la crisi ha estat l’odontològic. Passejant pel carrer ens trobem amb multitud de clíniques dentals que ofereixen tractaments i ens prometen un somriure perfecte. És cert que la salut del sector és tan bona?

Resposta: Depèn de com ho miris. Hi ha moltes clíniques petites que han acabat caient, moltes. En canvi algunes de les grans, no totes, han crescut a expenses de pagar malament els professionals i aplicant unes suposades economies d’escala que els permet baixar els preus, encara que a la realitat no són tan baixos. 

P: Des del COEC advertiu que molta de la publicitat bucodental que es fa afavoreix la desinformació i la incitació al consum. Pots posar algun exemple concret del tipus de publicitat a què us referiu?

R: La llei és molt clara: no es poden fer servir personatges públics per incitar el consum d’un producte sanitari. Últimament s’estan veient anuncis de jugadors de futbol que ho estan fent amb clíniques dentals i això no és legal. Un altre exemple és el de la publicitat enganyosa. S’anuncien implants a poc més de 200 euros, però no s’explica que aquest preu és només el de l’implant, si s’afegeix la fase post-quirúrgica, els controls… el preu acaba sent de 1.500 euros aproximadament.

P: El vell refrany de “lo barato sale caro”…

R: No és que surti car és que surt al preu que ha de sortir perquè és el cost que té un procediment complet.

P: Els col·legis intervenen? Han de visar els anuncis?

R: No. La llei diu que les clíniques que fan publicitat han d’explicitar el número de registre que els hi concedeix el Departament de Salut com a garantia de qualitat i responsabilitat sanitària. Els col·legis poden vetllar perquè els anuncis respectin el codi deontològic i denunciar els que el vulneren, però no tenen capacitat sancionadora.

P: No s’hi ha contribuït a la mercantilització amb els anuncis de dentífrics o xiclets protagonitzats per dentistes, per exemple?

R: No és tan senzill, hi ha d’haver alguna cosa mes. En els anuncis de farinetes per a nadons, per exemple, moltes vegades hi ha societats que diuen que aconsellen un determinat producte i això no significa que la pediatria estigui mercantilitzada. La mercantilització de l’odontologia ha arribat per una lluita per captar clients que s’ha desbocat quan s’ha vist que hi ha negoci i demanda.

P: Precisament, un dels fundadors d’una de les franquícies de clíniques dentals més coneguda diu que a l’Estat s’ha produït una “democratització de l’odontologia” i que “hi ha gent amb capacitat de compra a la que li falten dents” per justificar l’auge del negoci. Què li respondries?

R: Li diria que m’ho ha demostrar amb números, perquè les enquestes diuen que només el 30% i escaig de la població acudeix al dentista. Una democratització significaria que el 80% hi va. Si fem cas al que diu, sembla que sigui la labor d’una obra social perquè han abaixat els preus, però no és cert. Les persones que no podien pagar els serveis odontològics continuen sense poder fer-ho perquè els preus són els mateixos o més alts que abans. En realitat no és res més que aplicar tècniques de màrqueting i publicitat per atraure clients. Els pacients s’han redistribuït però no s’han captat de nous.

P: Els empresaris també asseguren que el model de franquícies permet abaixar els preus dels tractaments i generar economies d’escala negociant amb els proveïdors, centralitzant serveis, accedint a tecnologies que el dentista privat no pot assumir.

R: Això no és nou. Hi ha cadenes de pizzeries que ja fa 30 anys que van inventar aquest model: ubicació, una xarxa molt ampla i aplicar estratègies d’economia d’escala. Això els permet vendre pizzes a 12 euros o menys. Però en el cas de les clíniques odontològiques el preu que publiciten no és el preu real del tractament, és com si la pizza et diuen que et costa 12 euros però has de pagar 15 més per tallar-la, per la caixa, pel transport…

P: La famosa lletra petita.

R: Efectivament. Tenen un preu ganxo molt atractiu, però un cop li afegeixes els serveis imprescindibles per acabar el tractament, el preu és el mateix o fins i tot superior al de qualsevol altra clínica. Aquestes franquícies sobretot viuen de treure marge als professionals amb baixes remuneracions. Hi ha un excés de professionals que està provocant una rebaixa de la mà d’obra dentista. Estem per sobre del que l’OMS recomana quan a nombre de dentistes per habitant. Una facultat privada està graduant cada any el mateix nombre de dentistes que cinc universitats públiques, això és insostenible.

P: El COEC no s’ha plantejat crear una acreditació de qualitat per a les clíniques que sí compleixen el codi deontològic? Com es poden detectar els centres fraudulents?

R: En realitat el registre que dóna Salut hauria d’acreditar aquesta qualitat. El COEC està revisant amb un checklist consensuat amb el departament que les noves clíniques compleixen amb la normativa, però qui dóna l’aval és Salut.

P: Què poden fer els dentistes joves que no tenen altra sortida professional que treballar en aquestes clíniques encara que sigui amb condicions precàries?

R: Molts marxen fora i els altres, en efecte, acaben treballant en franquícies perquè ara per ara són els únics que contracten i que tenen necessitat de professionals. El problema és que van a parar allà amb la idea que algun dia podran muntar la seva pròpia clínica, per això accepten aquestes condicions perquè els interessa tenir els primers contactes amb els pacients, agafar experiència, etc. Però la realitat és que no podran fer-ho o serà gairebé impossible que ho facin pel seu compte. S’hauran d’associar, de crear formes de cooperació, però no podran obrir la seva pròpia clínica perquè com ells n’hi ha milers. En aquest context, el millor que poden fer és unir-se i buscar el suport d’organitzacions com Metges de Catalunya perquè el que pensen que poden ser dos o tres anys es pot convertir en el seu modus de vida perquè no tindran una altra sortida.

P: Una altra solució podria ser augmentar la cartera de serveis odontològics de la sanitat pública i d’aquesta manera incorporar més dentistes al sistema sanitari?

R: S’han de garantir uns mínims i eixamplar els serveis que s’ofereixen avui en dia, però no hi ha cap país que doni una cobertura integral perquè és molt costós.  Una part dels professionals es podrien integrar al sistema públic, però no solucionaria el problema de la sobrepoblació de dentistes.

P: Segons el registre d’establiments sanitaris hi ha més de 20.000 clíniques dentals a Espanya, 4.000 de les quals a Catalunya, i 30.000 dentistes, un per cada 1.200 habitants. Cada any, a més, en surten 1.500 més de les facultats. És sostenible? Com es pot controlar?

R: Establint numerus clausus i fent cas a les ràtios de l’OMS. La situació actual no només és insostenible és que es una despesa per a l’Estat perquè cada cop hi ha més atur entre el col·lectiu. S’ha de regular de la mateixa manera que es fa amb la medicina, però l’Estat ha preferit deixar-ho en mans del mercat.

Xavier Marco a l’estand de l’ADC al Fòrum Dental Mediterrani 2015.

P: Aquest context global és el que us ha portat a crear l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)?

R: Encara que soni a tòpic, l’ADC ha nascut per defensar els drets dels professionals. Quan havia pocs dentistes, les qüestions laborals eren senzilles de gestionar. Actualment n’hi ha milers i això està provocant abusos a nivell contractual. Com n’hi ha tants, si un no fa la feina la fa un altre, per la qual cosa la protesta o la denuncia es molt complicada perquè hi ha el risc de quedar-se sense el lloc de treball que ràpidament serà cobert per algú altre.

P: Què pot oferir l’ADC als dentistes assalariats?

R: L’ADC ha sorgit de la multitud de queixes que rep el COEC. Totes aquestes queixes es recolliran i es canalitzaran per mitjà de l’Agrupació, que exercirà de portaveu i representant del col·lectiu. Es tracta de lluitar pel que volem de forma organitzada i col·lectiva.

P: Una d’aquestes fites seria la d’assolir un conveni col·lectiu específic de dentistes assalariats?

R: Ja existeix, però no tenim constància que s’estigui complint perquè no disposem dels contractes. Amb els pocs que tenim veiem que no s’està respectant el conveni. Si aconseguíssim que es complís seria un primer pas.

P: Com treballareu per millorar les condicions laborals dels dentistes?

R: El primer que necessitem és que els professionals s’impliquin i es sindiquin. A partir d’aquí començarem a recopilar i a analitzar tota la documentació i la informació per definir les línies estratègiques i fixar prioritats.

Carta oberta als metges de CCOO i UGT

“Ja no ens alimenten les molles. Ara volem el pa sencer”. Ovidi Montllor (1942-1995)

Benvolgudes companyes i companys,

Us adreço aquestes línies com a company de professió, sigles sindicals al marge. Crec que res del que us diré serà nou o estrany per a vosaltres.

Si es confirmen els rumors -i ja coneixeu la dita, cuando el río suena, agua lleva– demà les organitzacions sindicals de les que formeu part respondran SÍ a la proposta de conveni que ens va fer arribar el divendres passat el president de la mesa de negociació del conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada.

La proposta inclou algunes qüestions sobre les quals els vostres sindicats, que diuen defensar a tots els treballadors i treballadores de la sanitat, haurien de ser més sensibles i no estar disposats a acceptar, tot i que pel que sembla la prioritat és signar, sigui el que sigui.

I és que, benvolguts companys i companyes, el document que tenim sobre la taula no és res més que la mateixa proposta que les patronals van presentar el novembre de l’any passat i que tots, sindicats professionals i de classe, vam coincidir que era del tot inacceptable perquè s’acarnissava amb tots els treballadors i sobretot amb els metges.

Ara la proposta s’intenta adornar amb l’aplicació de l’increment del 3,6% de les tarifes del CatSalut a la millora de les retribucions del personal. Un esquer per disfressar de bo un conveni que no és altra cosa que la consolidació de les retallades imposades i assumides aquests anys pel conjunt de professionals del sector.

Un esquer o un engany, perquè el que es presenta com una concessió per part de les empreses en realitat és un estricte acte d’obediència al conseller de Salut, Boi Ruiz, que, en any electoral, va indicar que l’augment de tarifes s’havia de destinar als sous dels treballadors. L’hemeroteca n’és testimoni.

A canvi d’obtenir aquesta minsa recuperació salarial que, recordem, ni s’apropa a les condicions retributives del VII Conveni de la XHUP (2005-2008), bandera defensada per la majoria d’organitzacions en les negociacions que s’han anat produint centre a centre, s’accepta un retrocés històric en les condicions laborals, només comparable al que CCOO i UGT van perpetrar signant el I Conveni Sociosanitari, rebutjat per la major part dels empleats quan es va plantejar fa un parell d’anys com a conveni global.

Si a tot això li afegim que la proposta es contradiu amb la normativa d’aplicació del sector públic, en la qual ens engloben tot sovint, sobretot quan es tracta d’aplicar-nos les mateixes retallades, i que menysprea sentències judicials que reconeixen drets laborals, crec que comença a quedar clar perquè ens trobem davant d’una proposta indigna.

“El problema és el repartiment del pastís”. Aquesta frase l’hem escoltat sovint a la mesa de negociació. Les patronals diuen que el pastís (recursos disponibles) és el que és i que a ells els hi és indiferent el repartiment mentre les parts es conformin. Des de Metges de Catalunya (MC) sempre hem defensat que el famós pastís és insuficient i que l’única solució és posar-hi més farina (diners), i que junts els treballadors podem aconseguir-ho.

Però, un cop més, els vostres sindicats, que diuen defensar a tots els treballadors i treballadores de la sanitat, accepten de facto un repartiment que és insuficient per a tothom, però sobretot per als metges.

La pregunta que us formulo és: us conformareu amb les engrunes que les vostres cúpules us reparteixen o reclamareu que us tinguin en compte i us deixin de tractar com una minoria suposadament privilegiada?

Durant mesos, els representants de MC hem fet tot el que hem pogut per fer veure a la resta de representants socials que no podem transigir amb les condicions que ens imposen les patronals. Sembla que no ens n’hem sortit i que demà dimecres diran que accepten la proposta de la mediació. En les vostres mans està exigir que us tinguin en compte. Depèn de vosaltres que aquesta nova ofensa pugui prendre cos o no. Pel contrari, el temps posarà les coses al seu lloc, no ho dubteu.

Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya (MC) i membre de la mesa de negociació del conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada.

Eleccions a l’ICS: discriminar un col·lectiu, afeblir un sindicat

Tribuna d’opinió


Francesc Duch

Francesc Duch

Fins ara l’Institut Català de la Salut (ICS) ens tenia acostumats a un funcionament burocràtic, feixuc, però eficient i acceptablement rigorós en comparació amb altres administracions públiques. Ara, en ple procés de d’esmicolament i de trencament radical amb la concepció d’empresa pública que és alhora l’Administració que s’està duent a terme per part dels propis comandaments de la institució, aquestes virtuts les està perdent per moments. El cens de les eleccions als òrgans de representació del proper mes de març n’és una nova prova.

 

Greuge deliberat i nyaps maldestres
Al cens s’hi pot trobar personal estatutari, laboral i funcionari, tots els tipus de relacions contractuals presents a l’empresa, excepte els metges d’Assistència Pública Domiciliària (APD) exclosos com a represàlia per rebutjar la integració forçosa -finalment voluntària- que va instaurar el RDL 16/2012 del govern espanyol.

Una reial decret, convé no oblidar-ho, que va ser recorregut per la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional, però que a l’actual equip directiu de l’ICS li ha servit per justificar l’aplicació d’una sentència del llunyà 1994, únicament aplicable a una altra comunitat autònoma, que no s’havia tingut en compte en cap de les eleccions que s’han fet fins ara, i que s’ha emprat com a absurd pretext per impedir que els professionals mèdics d’APD puguin votar en els comicis de març a l’ICS.

Amb aquest decisió, l’ICS perjudica els metges funcionaris que no podran negociar les seves condicions de treball i salarials amb l’empresa en què exerceixen la seva activitat professional i, simultàniament, posa obstacles a la victòria de MC a les eleccions. L’objectiu: afeblir la força del sindicat mèdic, impedint que MC repeteixi com a organització amb major nombre de representants a l’ICS i que els metges constitueixin la primera força sindical de la sanitat catalana.

L’excusa per excloure els metges APD del cens ha estat el seu vincle amb la Funció Pública en tant que funcionaris de la Generalitat. En canvi no s’exclouen els catedràtics que alhora tenen el seu vincle amb la universitat pública, alguns dels quals, recordem-ho, poden fins i tot allargar la seva vida laboral fins als 70 anys, precisament perquè aquesta és l’edat de jubilació a l’ensenyament universitari.

L’ICS ha exclòs els APD del seu cens per primera vegada a la història quan ja havia expirat el termini de reclamacions del cens de les eleccions sindicals de la Funció Pública, allà on diuen que sí poden votar. Com el cens de les eleccions dels funcionaris no s’ha recorregut per part de cap col·lectiu implicat, l’ICS ho interpreta, de manera totalment interessada, com un signe inequívoc que era en aquest àmbit on volien votar els metges d’APD. Tot plegat molt matusser per a una Administració que aspira a ser l’esquelet d’una estructura d’estat.

En les anteriors eleccions a l’ICS, el 2011, MC va demanar que s’inclogués en el cens als metges residents (MIR), com passa als comicis de les empreses de la xarxa sanitària concertada. La sol·licitud es va denegar al·legant que els MIR són personal laboral que no poden votar en unes eleccions exclusives per personal estatutari. Ara en canvi, quan el sindicat ha promogut eleccions a l’ICS perquè els residents i altres professionals laborals puguin constituir el seu propi comitè d’empresa, ens trobem que el cens, teòricament exclusiu per als estatutaris segons l’argument que utilitzen per excloure els APD, inclou també a personal laboral.

Per als metges de contingent i zona, un altre col·lectiu anatemitzat per l’empresa i pels sindicats no mèdics, també hi ha sorpreses, ja que el cens ubica els especialistes a l’àmbit de primària o a l’àmbit hospitalari, aleatòriament, en funció del territori. En un llocs voten a l’hospital i en altres al CAP, caldrà que ho tinguin en compte si volen exercir el seu dret a vot.

Els fets i les paraules de l’ICS
En paral·lel a un discurs oficial que assegura voler donar més protagonisme als professionals promovent la seva autonomia de gestió i la seva participació en la pressa de decisions, l’ICS no ha desaprofitat l’ocasió per demostrar amb fets, un cop més, el seu menyspreu envers la figura del metge.

D’exemples en trobem fàcilment: des d’una carrera professional totalment discriminatòria per al metge que li reporta la pràctica impossibilitat d’assolir el quart nivell, mentre la resta de professionals el consoliden molt majoritàriament sense problemes, a la imposició d’objectius (DPO) sense cap mena de negociació i en el mes de setembre (en el millor dels casos) per valorar, retrospectivament, l’activitat dels facultatius des del mes de gener, nou mesos abans que es definissin els objectius del període.

Sense oblidar que aquest complement d’objectius, quan a l’empresa li ha interessat, s’ha retallat en un 50% fins i tot després d’haver assolit els propòsits establerts. En aquest context de maltractament institucional contra el metge on l’ICS ha estat una empresa capaç de tancar exercicis amb superàvit amb més d’un 13% de la plantilla mèdica en precari, és en el que s’emmarca el desori del cens electoral i l’exclusió deliberada dels APD.

Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya.