“Oferim productes avantatjosos que s’adapten a les necessitats dels metges”

Sofia Maseda i Xavier Manzanera, responsables de Servimetge

Sofia Maseda i Xavier Manzanera, responsables de Servimetge

Conversa amb Sofia Maseda i Xavier Manzanera, responsables de Servimetge, l’entitat de Metges de Catalunya (MC) que ofereix promocions de béns i serveis amb avantatges i descomptes exclusius per als membres del sindicat.

Què és Servimetge?

Sofia Maseda (S.M): És una entitat lligada a Metges de Catalunya (MC) que té per objectiu aconseguir avantatges i ofertes exclusives en béns i serveis per als afiliats del sindicat. Tenim un nombre considerable d’afiliats i d’afiliades i podem aconseguir que les empreses ens ofereixin promocions molt interessants. També és una manera d’afegir valor a l’afiliació, amb serveis que van més enllà de la defensa jurídica i sindical, i alhora una font de finançament de l’organització sense recórrer a l’augment de quotes.

Xavier Manzanera (X.M): La base de Servimetge és obtenir millors preus i descomptes en serveis que interessen als metges, tant en la vessant professional com en la personal.

Quins criteris se segueixen a l’hora d’escollir els productes i serveis que s’ofereixen?

S.M: El primer és que les empreses tinguin un reconegut prestigi i que els productes que ofereixin siguin de qualitat. El segon criteri és que l’accés a l’oferta sigui fàcil, és a dir, que es pugui fer la compra per telèfon o per internet. I el tercer, sobretot en el cas dels béns de consum, és que siguin empreses properes, si pot ser locals, per afavorir-les i potenciar-les.

Quin tipus de productes o serveis trobaran els afiliats?

S. M: Tot just comencem ara i estem oberts a les propostes o suggeriments que puguin fer els mateixos afiliats. Per la part dels béns de consum, hem començat amb els viatges, els productes d’òptica i d’audiologia de la mà d’una empresa que ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona i els laboratoris de parafarmàcia especialistes en complements alimentaris. En breu afegirem ofertes de lloguer de pisos compartits per a estudiants MIR. També incorporarem productes gourmet catalans i altres de l’àmbit de la salut i el benestar.

X.M: Tenim tres grans blocs: béns de consum, tecnologia i assegurances. Els béns de consum es relacionen amb l’oci i la salut. En la part tecnològica, oferim smartphones i tablets, a més de serveis de telefonia mòbil amb Vodafone. I per la part d’assegurances, oferim cobertures que són interessants per a l’exercici professional del metge.

De les ofertes i promocions actuals, quines destaqueu com a més interessants?       

X.M: Les assegurances, sobretot tres que són bàsiques perquè s’adapten a les necessitats dels metges. La pòlissa de responsabilitat civil professional, la pòlissa d’IT que cobreix els descomptes dels primers 21 dies de baixa laboral i la tercera, la pòlissa de dependència que garanteix fins als 80 anys una pensió en cas de patir una minusvàlua important. En la vessant d’ofertes de tecnologia, també és molt interessant el conveni amb Vodafone, que ofereix unes condicions tarifàries bones amb un servei d’atenció postvenda excepcional.

S.M: Allò més destacable és que totes les propostes són a mida dels metges, pensades per als seus interessos i les seves necessitats. I insistim, qualsevol afiliat que vulgui fer-nos una proposta o tingui contacte amb alguna empresa que podria col·laborar amb Servimetge, només s’ha de posar en contacte amb nosaltres.   

També poden gaudir de les ofertes els familiars directes dels afiliats?

X.M: La majoria d’ofertes, excepte aquelles que estan molt relacionades amb l’exercici de la medicina, són obertes als familiars de primer grau dels afiliats. Tant la telefonia mòbil com els viatges o els productes de bens i consum són també per a familiars.

Tota l’activitat de Servimetge serà transparent per als afiliats?

X.M: Totalment. L’objectiu és oferir un plus a l’afiliació, i per fer-ho d’una forma fiscalment responsable, s’ha creat Servimetge, una entitat que estarà auditada, que presentarà els seus comptes tant al Consell Executiu com a l’Assemblea de compromissaris de Metges de Catalunya i que pagarà els seus impostos com fa qualsevol empresa.

S.M: Hem volgut separar els aspectes sindicals dels comercials, però aprofitant que tenim un col·lectiu d’afiliats numèricament important per aconseguir bones ofertes. Això a nivell europeu és molt habitual, el sindicat de metges alemany, per exemple, ofereix multitud d’avantatges en béns i serveis als seus afiliats.

>> Consulta aquí totes les ofertes i promocions de Servimetge.

Ningú no ens donarà res

Tribuna d’opinió


Xavier Lleonart

Xavier Lleonart

El dia 10 de setembre, Metges de Catalunya (MC) informava que el ple de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia resolt en sentència que “les condicions laborals d’un conveni col·lectiu decaigut després de superar el període d’ultraactivitat  sense acord entre les parts negociadores, s’incorporen al contracte de treball signat entre l’empresa i el treballador”.

Aquesta sentència estableix doctrina davant d’un fet que no és menor en termes de relacions laborals. El dia 8 de juliol de 2013, molts convenis col·lectius van decaure per llei (3/2012 de 6 de juliol) un cop esgotat el període d’ultraactivitat sense que hi hagi acord entre les parts negociadores. És el cas del VII Conveni de la XHUP. Mentre MC (i també CATAC) va defensar en tot moment la tesi de la contractualització de les condicions laborals, el posicionament de les patronals del sector concertat va ser just el contrari: sense conveni regulador, els treballadors quedaven desemparats i sense cap norma de referència que no fos l’Estatut dels Treballadors. Dissortadament, els sindicats CCOO i UGT van assumir com a seus els arguments de les patronals i van contribuir de forma decisiva a què se signessin pactes de retallades a la major part de centres sanitaris concertats. Prèviament s’havien encarregat d’atemorir els treballadors amb les conseqüències de quedar-se sense conveni. Un atemoriment instrumentalitzat que va assolir la seva màxima expressió en la signatura del primer conveni sociosanitari que recollia totes les mesures perjudicials que havien estat rebutjades en referèndum pels treballadors, però que les patronals, CCOO i UGT van signar i van fer extensiu fins i tot a centres que no eren de l’àmbit sociosanitari. Un despropòsit.

Encara ressonen les fortes crítiques que va rebre MC per negar-se a signar un “xec en blanc” de retallades. Vam ser acusats de sectaris, antisistema i no sé quantes coses més. Fa només un parell de mesos, un dels sindicats que va combregar amb les patronals publicava un comunicat en què reafirmava la “necessitat de tenir un conveni de sector per evitar aquesta situació”.

A les portes d’una nova negociació per intentar recuperar un conveni sectorial, els representants dels treballadors hem de dir de forma unànime que ja n’hi ha prou. Vivim un moment ple d’incerteses i de precarietat que s’està aprofitant, a través de la por i la coerció, per retrocedir molts anys enrere en els drets laborals. No només en l’àmbit sanitari, per descomptat. Tot el que es retrocedeixi serà molt difícil, per no dir impossible, que es pugui recuperar.

És sorprenent (bé, potser no tant) que sindicats de classe com CCOO i UGT no se situïn sense cap mena de dubte del cantó dels treballadors i de les treballadores i actuïn d’altaveu de les patronals per transmetre missatges apocalíptics amb l’objectiu de justificar la signatura d’unes condicions que d’altra manera serien inadmissibles.

En canvi, MC, un sindicat professional que, òbviament, defensa les millors condicions per als seus afiliats (metges) però sense voler perjudicar cap altre col·lectiu, ha estat injuriat i acusat de sectari, inconscient o insolidari, en funció d’on venia l’ofensa. Els delegats i les persones que ostentem càrrecs de responsabilitat en l’estructura d’aquest sindicat només fem allò que és natural i propi de les organitzacions sindicals, en el nostre cas des de la perspectiva del professional mèdic. Però alhora compartim amb la resta de sindicats uns objectius que no són res més que la defensa del be comú: sanitat pública de qualitat, millora de les condicions laborals i retributives dels seus treballadors i control professional de la gestió perquè el criteri preponderant sigui l’assistencial i no l’econòmic.

A dos mesos vista del venciment del conveni sociosanitari i de la majoria de pactes empresarials, seria enormement positiu que tots els sindicats prenguem bona nota de la sentència del TSJC i defensem la veu dels treballadors rebutjant qualsevol proposta que no inclogui la recuperació d’allò perdut. La sentència ens ajuda a tots plegats a entendre que no arribar a cap acord és millor que signar un mal pacte. I als treballadors i a les treballadores a estar més tranquils i no deixar-se portar pel discurs de la por.

Un company em deia fa uns dies que si els professionals sanitaris no sabem fer-nos escoltar “serà per alguna cosa”. I té raó. El camí d’acceptar retallades perquè les empreses i el sistema “sigui sostenible” no té sentit ni raó de ser. Ara hem de tenir clar que ningú no ens donarà res sinó que ho haurem de (re)conquerir.

Xavier Lleonart és vicesecretari general de Metges de Catalunya.

Com evitar els col·lapses a urgències

Tribuna d’opinió


Francesc Duch

En l’àmbit sanitari, l’estiu de 2014 serà recordat com el del col·lapse als serveis d’urgències dels hospitals públics catalans.

Des de principis d’estiu, els professionals havien alertat que el tancament de llits i quiròfans propi d’aquest període, enguany s’havia de planificar amb molta cautela perquè les retallades i la conseqüent reducció de llits estructurals havien deixat els hospitals al límit de la seva capacitat operativa. Dissortadament, ni les gerències ni els responsables polítics del Departament de Salut van escoltar les advertències, i les conseqüències s’han vist en les llastimoses imatges de pacients amuntegats als passadissos d’urgències i en les informacions sobre la quantitat de persones pendents d’ingrés que cada dia ens arribaven pels mitjans de comunicació i a través de les xarxes socials (@adjuntosdeurgen).

Ara els esforços s’han de centrar en resoldre les deficiències detectades perquè, ni a l’hivern que s’aproxima (la pitjor estació en termes de salut), ni a l’estiu de l’any vinent es torni a repetir un escenari de saturació dels serveis.

L’acumulació de pacients als serveis d’urgències dels hospitals es pot deure a un increment d’afluència, a problemes en el drenatge de pacients un cop resolta la situació d’urgència o, finalment, a problemes inherents al servei que demorin les altes.

Amb les primeres aglomeracions, molt a principis d’estiu, les explicacions oficials insistien en un suposat increment de la freqüentació per justificar el desori. Un pic de visites saturava els grans hospitals de Catalunya d’una forma gairebé imprevisible. Després es va veure que aquest no era el principal problema.

Amb dades de la Divisió d’Anàlisi de la Demanda i l’Activitat del Servei Català de la Salut (CatSalut) veiem que les visites a urgències s’han reduït un 1,4% respecte al 2013 durant els mesos de juliol i agost. Tot i que aquesta no ha estat la tònica dels hospitals situats en grans àrees urbanes, és la mitjana del país.

Si l’objectiu és reduir la freqüentació a les urgències hospitalàries, tancar recursos assistencials d’atenció continuada a primària, com s’està fent en els darrers anys, no sembla el més adient. Hem passat de 142 CUAP el 2011 a 76 el 2013, i això, tal com vam advertir quan començaren els tancaments i les reduccions horàries, porta conseqüències.

Cal reconduir l’actual situació en què la majoria d’urgències ateses són banalitats intranscendents i, en canvi, s’atenen majoritàriament a hospitals, on els costos són molt més elevats.

Enguany, si segueix la línia hospitalocentrista del primer semestre, segons l’informe presentat pel conseller Boi Ruiz en la seva compareixença al Parlament el passat 3 de setembre, s’atendran 2.302.000 urgències a l’atenció primària, front 3.380.896 urgències hospitalàries.

Segons dades d’aquesta mateixa compareixença parlamentària, el 65% de les urgències ateses o no són tals urgències (13%) o no constitueixen cap mena de risc vital (52%). A més, bona part de les de risc potencial (30,1%) podrien ser resoltes a l’atenció primària. Si el total d’aquestes urgències es resolguessin a dispositius locals, de ben segur que es descongestionarien tots els hospitals del país.

El segon motiu extrínsec de l’acumulació de pacients al serveis d’urgències rau en les dificultats per drenar-los a les plantes hospitalàries quan necessiten ingrés. El malalt roman a urgències en espera de llit perquè s’han reduït llits en excés. Potser sí que, tal com diuen, s’han tancat si fa o no fa els mateixos que cada estiu, però fer-ho alhora que es tanquen llits de forma estructural deixa els hospitals al límit.

Pacients als passadissos d'urgències de l'Hospital de Terrassa.

Pacients als passadissos d’urgències de l’Hospital de Terrassa.

Tot i que el llit ha perdut valor com indicador d’eficiència i qualitat d’un servei sanitari, els 13.072 llits d’aguts de la sanitat pública catalana situa el país, amb 1,73 llits per mil habitants, molt per sota dels valors d’Espanya (3,1) i de la mitjana de la Unió Europea (5,2) i a una distància sideral dels 8,2 llits per mil habitants dels alemanys. En qualsevol cas, aquests 13.072 llits no toleren gaires reduccions estivals per més que es contraprogrami l’activitat quirúrgica i es concentrin vacances de personal. Cal preveure que a la més mínima incidència els tancaments conjunturals poden resultar excessius i cal poder rectificar sobre la marxa sense necessitat de tenir els malalts i a les seves famílies, esperant destí durant dies, en un lloc que no hi haurien de ser.

Per acabar amb les causes intrínseques, trobem un argument esgrimit amb lleugeresa per algun comandament: culpabilitzar els professionals per no ser prou àgils i diligents en la resolució de les patologies. Més enllà de la desconsideració cap a la professionalitat dels metges i de les infermeres que hi ha darrere d’aquest argument, convé assenyalar que les altes es proporcionen en base al criteri clínic i no atenent a factors logístics o a interessos econòmics o administratius. Per tant, mai hi ha lentitud per desídia sinó garanties d’un procés assistencial d’acord amb el raonament clínic de cada cas.

Tot i així, hi ha qüestions millorables que no són competència dels metges d’urgències, sinó de l’administració i gerència del centre, però que els facultatius agrairien que es resolguessin (agilització en els circuits de proves complementàries, en el trasllat i drenatge de malalts que ocupen espais necessaris…). El temps d’estada al servei s’ha de reduir des del mateix moment del triatge. No té cap mena de sentit que els malalts que arriben a urgències amb un diagnòstic previ efectuat per facultatius d’atenció primària, s’hagin de tornar a triar repetint exploracions i aplicant un protocol d’acollida pensat per als pacients que es dirigeixen directament als serveis d’urgències hospitalàries.

També poden semblar lentituds assistencials les deficiències de funcionament provocades per les retallades i totalment alienes a la voluntat dels professionals d’urgències, derivades de la reducció del número de professionals, el tancament de recursos assistencials i quiròfans i les seves conseqüències, com la necessitat d’utilitzar les depedències per a usos no propis del servei com l’assistència de pacients d’intensius per manca de llits a cures intensives o la realització intervencions quirúrgiques programades als mateixos quiròfans d’urgències per manca de disponibilitat dels equipaments ordinaris.

La necessària millora de l’atenció urgent passa indefectiblement per la recuperació del pressupost sanitari, l’increment de les plantilles i l’elaboració d’un Pla Nacional d’Urgències que ordeni l’atenció i el transport urgent a tot el territori, reparteixi responsabilitats entre els diferents nivells assistencials i estableixi les bases i els protocols d’aplicació en l’atenció continuada de tot el país.

Sigui com sigui, la reproducció dels problemes viscuts aquest estiu és inacceptable i cal que Salut prengui mesures immediates perquè no es tornin a produir. Les imatges de pacients estacionats als passadissos són indignes i impròpies d’un sistema sanitari desenvolupat. L’existència de números als passadissos i places marcades per identificar els llits aparcats, posen en evidència que no estem davant de situacions excepcionals, sinó davant d’un mal funcionament d’un servei sanitari fonamental que no hauríem d’acceptar com a definitiu.

Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya.