Eleccions a l’ICS: discriminar un col·lectiu, afeblir un sindicat

Tribuna d’opinió


Francesc Duch

Francesc Duch

Fins ara l’Institut Català de la Salut (ICS) ens tenia acostumats a un funcionament burocràtic, feixuc, però eficient i acceptablement rigorós en comparació amb altres administracions públiques. Ara, en ple procés de d’esmicolament i de trencament radical amb la concepció d’empresa pública que és alhora l’Administració que s’està duent a terme per part dels propis comandaments de la institució, aquestes virtuts les està perdent per moments. El cens de les eleccions als òrgans de representació del proper mes de març n’és una nova prova.

 

Greuge deliberat i nyaps maldestres
Al cens s’hi pot trobar personal estatutari, laboral i funcionari, tots els tipus de relacions contractuals presents a l’empresa, excepte els metges d’Assistència Pública Domiciliària (APD) exclosos com a represàlia per rebutjar la integració forçosa -finalment voluntària- que va instaurar el RDL 16/2012 del govern espanyol.

Una reial decret, convé no oblidar-ho, que va ser recorregut per la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional, però que a l’actual equip directiu de l’ICS li ha servit per justificar l’aplicació d’una sentència del llunyà 1994, únicament aplicable a una altra comunitat autònoma, que no s’havia tingut en compte en cap de les eleccions que s’han fet fins ara, i que s’ha emprat com a absurd pretext per impedir que els professionals mèdics d’APD puguin votar en els comicis de març a l’ICS.

Amb aquest decisió, l’ICS perjudica els metges funcionaris que no podran negociar les seves condicions de treball i salarials amb l’empresa en què exerceixen la seva activitat professional i, simultàniament, posa obstacles a la victòria de MC a les eleccions. L’objectiu: afeblir la força del sindicat mèdic, impedint que MC repeteixi com a organització amb major nombre de representants a l’ICS i que els metges constitueixin la primera força sindical de la sanitat catalana.

L’excusa per excloure els metges APD del cens ha estat el seu vincle amb la Funció Pública en tant que funcionaris de la Generalitat. En canvi no s’exclouen els catedràtics que alhora tenen el seu vincle amb la universitat pública, alguns dels quals, recordem-ho, poden fins i tot allargar la seva vida laboral fins als 70 anys, precisament perquè aquesta és l’edat de jubilació a l’ensenyament universitari.

L’ICS ha exclòs els APD del seu cens per primera vegada a la història quan ja havia expirat el termini de reclamacions del cens de les eleccions sindicals de la Funció Pública, allà on diuen que sí poden votar. Com el cens de les eleccions dels funcionaris no s’ha recorregut per part de cap col·lectiu implicat, l’ICS ho interpreta, de manera totalment interessada, com un signe inequívoc que era en aquest àmbit on volien votar els metges d’APD. Tot plegat molt matusser per a una Administració que aspira a ser l’esquelet d’una estructura d’estat.

En les anteriors eleccions a l’ICS, el 2011, MC va demanar que s’inclogués en el cens als metges residents (MIR), com passa als comicis de les empreses de la xarxa sanitària concertada. La sol·licitud es va denegar al·legant que els MIR són personal laboral que no poden votar en unes eleccions exclusives per personal estatutari. Ara en canvi, quan el sindicat ha promogut eleccions a l’ICS perquè els residents i altres professionals laborals puguin constituir el seu propi comitè d’empresa, ens trobem que el cens, teòricament exclusiu per als estatutaris segons l’argument que utilitzen per excloure els APD, inclou també a personal laboral.

Per als metges de contingent i zona, un altre col·lectiu anatemitzat per l’empresa i pels sindicats no mèdics, també hi ha sorpreses, ja que el cens ubica els especialistes a l’àmbit de primària o a l’àmbit hospitalari, aleatòriament, en funció del territori. En un llocs voten a l’hospital i en altres al CAP, caldrà que ho tinguin en compte si volen exercir el seu dret a vot.

Els fets i les paraules de l’ICS
En paral·lel a un discurs oficial que assegura voler donar més protagonisme als professionals promovent la seva autonomia de gestió i la seva participació en la pressa de decisions, l’ICS no ha desaprofitat l’ocasió per demostrar amb fets, un cop més, el seu menyspreu envers la figura del metge.

D’exemples en trobem fàcilment: des d’una carrera professional totalment discriminatòria per al metge que li reporta la pràctica impossibilitat d’assolir el quart nivell, mentre la resta de professionals el consoliden molt majoritàriament sense problemes, a la imposició d’objectius (DPO) sense cap mena de negociació i en el mes de setembre (en el millor dels casos) per valorar, retrospectivament, l’activitat dels facultatius des del mes de gener, nou mesos abans que es definissin els objectius del període.

Sense oblidar que aquest complement d’objectius, quan a l’empresa li ha interessat, s’ha retallat en un 50% fins i tot després d’haver assolit els propòsits establerts. En aquest context de maltractament institucional contra el metge on l’ICS ha estat una empresa capaç de tancar exercicis amb superàvit amb més d’un 13% de la plantilla mèdica en precari, és en el que s’emmarca el desori del cens electoral i l’exclusió deliberada dels APD.

Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya.

“Oferim productes avantatjosos que s’adapten a les necessitats dels metges”

Sofia Maseda i Xavier Manzanera, responsables de Servimetge

Sofia Maseda i Xavier Manzanera, responsables de Servimetge

Conversa amb Sofia Maseda i Xavier Manzanera, responsables de Servimetge, l’entitat de Metges de Catalunya (MC) que ofereix promocions de béns i serveis amb avantatges i descomptes exclusius per als membres del sindicat.

Què és Servimetge?

Sofia Maseda (S.M): És una entitat lligada a Metges de Catalunya (MC) que té per objectiu aconseguir avantatges i ofertes exclusives en béns i serveis per als afiliats del sindicat. Tenim un nombre considerable d’afiliats i d’afiliades i podem aconseguir que les empreses ens ofereixin promocions molt interessants. També és una manera d’afegir valor a l’afiliació, amb serveis que van més enllà de la defensa jurídica i sindical, i alhora una font de finançament de l’organització sense recórrer a l’augment de quotes.

Xavier Manzanera (X.M): La base de Servimetge és obtenir millors preus i descomptes en serveis que interessen als metges, tant en la vessant professional com en la personal.

Quins criteris se segueixen a l’hora d’escollir els productes i serveis que s’ofereixen?

S.M: El primer és que les empreses tinguin un reconegut prestigi i que els productes que ofereixin siguin de qualitat. El segon criteri és que l’accés a l’oferta sigui fàcil, és a dir, que es pugui fer la compra per telèfon o per internet. I el tercer, sobretot en el cas dels béns de consum, és que siguin empreses properes, si pot ser locals, per afavorir-les i potenciar-les.

Quin tipus de productes o serveis trobaran els afiliats?

S. M: Tot just comencem ara i estem oberts a les propostes o suggeriments que puguin fer els mateixos afiliats. Per la part dels béns de consum, hem començat amb els viatges, els productes d’òptica i d’audiologia de la mà d’una empresa que ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona i els laboratoris de parafarmàcia especialistes en complements alimentaris. En breu afegirem ofertes de lloguer de pisos compartits per a estudiants MIR. També incorporarem productes gourmet catalans i altres de l’àmbit de la salut i el benestar.

X.M: Tenim tres grans blocs: béns de consum, tecnologia i assegurances. Els béns de consum es relacionen amb l’oci i la salut. En la part tecnològica, oferim smartphones i tablets, a més de serveis de telefonia mòbil amb Vodafone. I per la part d’assegurances, oferim cobertures que són interessants per a l’exercici professional del metge.

De les ofertes i promocions actuals, quines destaqueu com a més interessants?       

X.M: Les assegurances, sobretot tres que són bàsiques perquè s’adapten a les necessitats dels metges. La pòlissa de responsabilitat civil professional, la pòlissa d’IT que cobreix els descomptes dels primers 21 dies de baixa laboral i la tercera, la pòlissa de dependència que garanteix fins als 80 anys una pensió en cas de patir una minusvàlua important. En la vessant d’ofertes de tecnologia, també és molt interessant el conveni amb Vodafone, que ofereix unes condicions tarifàries bones amb un servei d’atenció postvenda excepcional.

S.M: Allò més destacable és que totes les propostes són a mida dels metges, pensades per als seus interessos i les seves necessitats. I insistim, qualsevol afiliat que vulgui fer-nos una proposta o tingui contacte amb alguna empresa que podria col·laborar amb Servimetge, només s’ha de posar en contacte amb nosaltres.   

També poden gaudir de les ofertes els familiars directes dels afiliats?

X.M: La majoria d’ofertes, excepte aquelles que estan molt relacionades amb l’exercici de la medicina, són obertes als familiars de primer grau dels afiliats. Tant la telefonia mòbil com els viatges o els productes de bens i consum són també per a familiars.

Tota l’activitat de Servimetge serà transparent per als afiliats?

X.M: Totalment. L’objectiu és oferir un plus a l’afiliació, i per fer-ho d’una forma fiscalment responsable, s’ha creat Servimetge, una entitat que estarà auditada, que presentarà els seus comptes tant al Consell Executiu com a l’Assemblea de compromissaris de Metges de Catalunya i que pagarà els seus impostos com fa qualsevol empresa.

S.M: Hem volgut separar els aspectes sindicals dels comercials, però aprofitant que tenim un col·lectiu d’afiliats numèricament important per aconseguir bones ofertes. Això a nivell europeu és molt habitual, el sindicat de metges alemany, per exemple, ofereix multitud d’avantatges en béns i serveis als seus afiliats.

>> Consulta aquí totes les ofertes i promocions de Servimetge.

Ningú no ens donarà res

Tribuna d’opinió


Xavier Lleonart

Xavier Lleonart

El dia 10 de setembre, Metges de Catalunya (MC) informava que el ple de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia resolt en sentència que “les condicions laborals d’un conveni col·lectiu decaigut després de superar el període d’ultraactivitat  sense acord entre les parts negociadores, s’incorporen al contracte de treball signat entre l’empresa i el treballador”.

Aquesta sentència estableix doctrina davant d’un fet que no és menor en termes de relacions laborals. El dia 8 de juliol de 2013, molts convenis col·lectius van decaure per llei (3/2012 de 6 de juliol) un cop esgotat el període d’ultraactivitat sense que hi hagi acord entre les parts negociadores. És el cas del VII Conveni de la XHUP. Mentre MC (i també CATAC) va defensar en tot moment la tesi de la contractualització de les condicions laborals, el posicionament de les patronals del sector concertat va ser just el contrari: sense conveni regulador, els treballadors quedaven desemparats i sense cap norma de referència que no fos l’Estatut dels Treballadors. Dissortadament, els sindicats CCOO i UGT van assumir com a seus els arguments de les patronals i van contribuir de forma decisiva a què se signessin pactes de retallades a la major part de centres sanitaris concertats. Prèviament s’havien encarregat d’atemorir els treballadors amb les conseqüències de quedar-se sense conveni. Un atemoriment instrumentalitzat que va assolir la seva màxima expressió en la signatura del primer conveni sociosanitari que recollia totes les mesures perjudicials que havien estat rebutjades en referèndum pels treballadors, però que les patronals, CCOO i UGT van signar i van fer extensiu fins i tot a centres que no eren de l’àmbit sociosanitari. Un despropòsit.

Encara ressonen les fortes crítiques que va rebre MC per negar-se a signar un “xec en blanc” de retallades. Vam ser acusats de sectaris, antisistema i no sé quantes coses més. Fa només un parell de mesos, un dels sindicats que va combregar amb les patronals publicava un comunicat en què reafirmava la “necessitat de tenir un conveni de sector per evitar aquesta situació”.

A les portes d’una nova negociació per intentar recuperar un conveni sectorial, els representants dels treballadors hem de dir de forma unànime que ja n’hi ha prou. Vivim un moment ple d’incerteses i de precarietat que s’està aprofitant, a través de la por i la coerció, per retrocedir molts anys enrere en els drets laborals. No només en l’àmbit sanitari, per descomptat. Tot el que es retrocedeixi serà molt difícil, per no dir impossible, que es pugui recuperar.

És sorprenent (bé, potser no tant) que sindicats de classe com CCOO i UGT no se situïn sense cap mena de dubte del cantó dels treballadors i de les treballadores i actuïn d’altaveu de les patronals per transmetre missatges apocalíptics amb l’objectiu de justificar la signatura d’unes condicions que d’altra manera serien inadmissibles.

En canvi, MC, un sindicat professional que, òbviament, defensa les millors condicions per als seus afiliats (metges) però sense voler perjudicar cap altre col·lectiu, ha estat injuriat i acusat de sectari, inconscient o insolidari, en funció d’on venia l’ofensa. Els delegats i les persones que ostentem càrrecs de responsabilitat en l’estructura d’aquest sindicat només fem allò que és natural i propi de les organitzacions sindicals, en el nostre cas des de la perspectiva del professional mèdic. Però alhora compartim amb la resta de sindicats uns objectius que no són res més que la defensa del be comú: sanitat pública de qualitat, millora de les condicions laborals i retributives dels seus treballadors i control professional de la gestió perquè el criteri preponderant sigui l’assistencial i no l’econòmic.

A dos mesos vista del venciment del conveni sociosanitari i de la majoria de pactes empresarials, seria enormement positiu que tots els sindicats prenguem bona nota de la sentència del TSJC i defensem la veu dels treballadors rebutjant qualsevol proposta que no inclogui la recuperació d’allò perdut. La sentència ens ajuda a tots plegats a entendre que no arribar a cap acord és millor que signar un mal pacte. I als treballadors i a les treballadores a estar més tranquils i no deixar-se portar pel discurs de la por.

Un company em deia fa uns dies que si els professionals sanitaris no sabem fer-nos escoltar “serà per alguna cosa”. I té raó. El camí d’acceptar retallades perquè les empreses i el sistema “sigui sostenible” no té sentit ni raó de ser. Ara hem de tenir clar que ningú no ens donarà res sinó que ho haurem de (re)conquerir.

Xavier Lleonart és vicesecretari general de Metges de Catalunya.