El Cercle de Salut o la salut encerclada

Tribuna d’opinió


img_7329

Jordi Cruz

El passat 24 de gener es va constituir el Cercle de Salut, una nova institució que neix amb l’objectiu de posar en valor les virtuts i fortaleses del model sanitari català. En el manifest constitutiu, que es pot consultar al web de l’associació, els seus integrants defensen que s’ha de preservar i consolidar el model actual, de caràcter públic i de cobertura universal. A més, es mostren partidaris que el sistema compti amb “organitzacions flexibles, orientades a aconseguir bons resultats de salut i de qualitat de vida, amb capacitat per portar a terme polítiques de recursos humans que fomentin    el reconeixement, la meritocràcia i el professionalisme, que promogui la qualitat de l’ocupació i la retenció del talent, i possibilitin una gestió eficient dels recursos amb agilitat per competir en recerca i innovació en un entorn cada dia més dinàmic i competitiu”. Així es presenten.

En el camp de la geometria, el cercle és una figura plana i tancada. Diferents actors politicoeconòmics han utilitzat la imatge de l’esfera per donar nom a entitats i institucions que, bàsicament, vetllen pels interessos (també politicoeconòmics) dels seus propis membres. Així, trobem el Cercle d’Economia, el Círculo Ecuestre, el Cercle Català de Negocis, el Cercle del Liceu, etc. Els cercles, però, són representacions d’espais tancats. Nuclis durs. Pinyols. En els nostres dies, la figura geomètrica més escaient és el poliedre, amb moltes cares, angles, arestes i sempre obert a incorporar nous elements. És cert, però, que el “Poliedre de Salut”, com a nom, és poc glamurós.

Al nucli del Cercle de Salut hi ha les persones que han governat, dirigit, gestionat i influenciat la sanitat catalana en els últims 30 anys. Exactament les mateixes. Per tant, no és oportú parlar de nova associació sinó de restyling. Els integrants d’aquest nucli s’han envoltat d’excel·lents professionals mèdics, per lluir les medalles del rigor i el coneixement, i també d’ex-càrrecs polítics entusiasmats per la possibilitat de tornar a remenar les cireres.

Els membres d’aquest nucli no es poden presentar ara com a observadors del sistema perquè han estat, i en gran part encara ho són, els seus principals responsables. Així doncs, són responsables d’un model més opac que transparent, que durant molts anys ha propiciat l’aparició de pràctiques irregulars i que sembla més preocupat per la creació i l’ocupació de cadires que per l’excel·lència. Es tracta del mateix nucli que ha negat una i altra vegada la millora de les condicions laborals, professionals i retributives dels metges, fins i tot en època de bonança econòmica, i que propugna ara, com a solució de futur per a la “modernització i defensa del model sanitari català”, la participació i el debat amb els professionals .

Quan els facultatius sentim parlar d’organitzacions flexibles i gestions eficients ens posem en guàrdia perquè som molt conscients del significat d’aquests conceptes de manual d’escola de negocis.

En definitiva, el Cercle de Salut neix com una reacció davant el temor (difícilment real) d’un canvi d’escenari que comporti la pèrdua del control del model per part dels que l’han tingut fins ara. No és casualitat que aquesta associació es constitueixi quan el Departament de Salut, amb el conseller Antoni Comín al capdavant, decideix expulsar del sistema les entitats sanitàries privades amb ànim de lucre i quan pren decisions polítiques sobre la gestió dels consorcis i els centres concertats.

Els cercles s’han acabat. La sanitat catalana necessita renovar-se i dotar-se d’estructures i organitzacions obertes, plurals i transversals que deixin els interessos econòmics, polítics i corporatius al marge i situïn en el centre del debat el benestar i la salut dels ciutadans i ciutadanes del país.

Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya (MC)

Tots et miren

Tribuna d’opinió


El metge et mira
La grip satura els serveis d’urgències dels hospitals i immediatament apareix la crida oficial a utilitzar més els ambulatoris i recórrer als serveis hospitalaris només quan sigui necessari. Anar a urgències amb un problema banal, diuen, satura el sistema i, a més, sotmet l’usuari a esperes inútils. O sigui que la gent s’equivoca. La qüestió és per què la gent està tan equivocada i per què perviu la filosofia popular que diu que «a l’hospital t’has d’esperar, però t’ho fan tot; a l’ambulatori no soluciones res». Els metges insisteixen que no és veritat, però el ciutadà, tossut, no es deixa convèncer. Continua equivocat. Potser és pura psicologia. Recordem el CAP com un lloc on el metge és assegut a l’altra banda de la taula escrivint a l’ordinador, com a cal notari, i recordem l’hospital com un lloc on seus en una llitera d’un box i tens al davant un metge dret que et mira i, fins i tot, et toca, com a cal metge. El notari no cura, el metge sí. Ves que no sigui per això.

Marc Marcè, director del diari Regió7
5 de gener de 2017

 

josep-maria_puig_secretari-general-metges-de-catalunya

Josep M. Puig

El dia abans de Reis, el director del diari Regió7, Marc Marcè, va escriure aquest article al seu bloc ‘Ras i cru’. De la seva lectura es poden extreure dues interpretacions totalment diferents. La primera, que ha estat la majoritària entre el col·lectiu mèdic, és que l’autor menysprea als metges de família i pediatres dels CAP, tractant-los de funcionaris freds i distants, quasi autòmats, que no fan la seva feina de metge i que, en conseqüència, els pacients es veuen empesos a anar a l’hospital, on es troben els autèntics metges, els que “et toquen”. Si aquest fos el sentit del text, seria, sens dubte, una visió ofensiva, injusta, maniquea i totalment falsa de la realitat, que insulta tot un col·lectiu que s’ha desviscut per seguir oferint una atenció digna als seus pacients, malgrat les circumstàncies adverses en què està forçat a treballar. Només un ignorant que escriu el primer que li passa pel cap podria ofendre d’una manera tan gratuïta i sense cap mena de raó.

La segona interpretació és que, amb el seu article, Marcè fa una denuncia implícita de la vergonyosa situació en què l’Administració ha deixat l’atenció primària després d’un lustre de retallades. Mil metges menys en el sistema que atenien més d’un milió i mig de persones que ara han d’atendre la resta de facultatius. Una sobrecàrrega física i emocional demolidora per als metges i pediatres dels CAP que fan el que poden i més perquè els seus pacients siguin atesos amb la dedicació i qualitat que es mereixen. Cinc minuts és el temps mitjà que poden dedicar els metges de família a atendre una visita a causa de la pressió assistencial que pateixen les consultes. Qualsevol pot entendre que aquest temps és del tot insuficient. A qui no se li donen els recursos no se li poden demanar miracles.

Esperem que la intenció del periodista es correspongui amb el segon supòsit. En tot cas, no estaria de més que el senyor Marcè aclarís quin sentit hem de donar els professionals mèdics a la seva reflexió.

Josep M. Puig, secretari general de Metges de Catalunya (MC)

La compra de l’Hospital General de Catalunya

Tribuna d’opinió


josep-maria_puig_secretari-general-metges-de-catalunya

Josep M. Puig

L’anunci del conseller de Salut, Antoni Comín, sobre l’oferta de compra pública de l’Hospital General de Catalunya (HGC) ha aixecat una polseguera de declaracions i contradeclaracions força interessant. És possible, però difícil d’entendre, que un alt responsable polític decideixi fer un pas d’aquesta envergadura sense encomanar-se a ningú i, per tant, crida l’atenció que el Grup Quirónsalud, empresa propietària del centre, hagi negat haver rebut aquest oferiment, tot i acceptar que s’han produït contactes “informals”.

El portaveu del comitè de crisi de l’HGC, el doctor Miguel Ángel Carrasco, ha reconegut, però, que estaven al cas d’aquesta possibilitat i ha demanat, encertadament, reflexió, calma i planificació per la complexitat i la quantitat d’actors involucrats en el projecte.
L’HGC és un centre sanitari de pes que compta amb més de 1.200 empleats, 250 llits ocupats i 10 quiròfans en funcionament. Té un pressupost d’uns 100 milions d’euros anuals, dels quals 17 milions provenen de diners públics. És a dir, només un 17% de l’activitat de l’hospital està contractada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). Aquest percentatge no està repartit de forma homogènia entre tots els serveis, sinó que n’hi ha alguns, com hemodinàmica i radioteràpia, que tenen més del 50% de la seva activitat concertada amb l’Administració.

Els responsables de l’HGC han afirmat que no estan disposats a deixar sense atenció mèdica a milers d’usuaris i, alhora, s’han compromès a vetllar per l’estabilitat laboral i professional dels seus treballadors. En això, tots hi estem d’acord, però no cal perdre de vista que el que s’està plantejant de fons és erradicar l’ànim de lucre de la sanitat pública.
Aquest postulat, que segueix la línia endegada per Salut amb la Clínica del Vallès, és molt més complicat d’aplicar en el cas de l’HGC, pel fet que el seu volum assistencial i la seva complexitat són molt superiors. Aquí rau la qüestió. Cal preveure els problemes que es puguin generar amb el canvi de titularitat. Per què? Perquè hem de suposar que l’HGC passarà de fer el 17% d’activitat pública a fer-ne el 100% i, amb la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) a la mà, això podria comportar treure activitat als hospitals concertats del voltant, com ara Mútua de Terrassa, Hospital de Terrassa o Hospital de Sabadell, per tal d’omplir d’activitat pública l’HGC.

La reducció d’activitat en aquests hospitals concertats suposaria menys personal i menys metges treballant-hi o fent-ho en pitjors condicions, mentre que hauríem de veure si els facultatius de l’HGC no acabarien també tenint un entorn laboral menys favorable del que ara gaudeixen.

D’altra banda, hi ha un altre actor clau en tot aquest procés de publificació que ha de dir-hi la seva. Es tracta del futur propietari de Quirónsalud, la multinacional alemanya Fresenius, que es farà càrrec del negoci en els propers mesos, una vegada les autoritats de competència donin llum verda a l’operació. Finament, serà amb aquesta empresa amb qui Salut s’haurà d’asseure a negociar.

Amb tota probabilitat, aquest fet dificultarà que les negociacions arribin a bon port, ja que Fresenius ha de desemborsar més de 5.750 milions d’euros per la compra del conglomerat QuirónSalud a tot l’Estat espanyol, del qual l’HGC n’és la “joia de la corona” –els altres hospitals importants que té el grup no són de propietat, sinó que només en té cedida la gestió.

Òbviament, no s’acostuma a invertir en un negoci, perdent d’entrada una peça emblemàtica arrelada i respectada en el territori. La negociació es preveu dura i difícil, ja que els actors no només s’hi juguen els diners, que són molts, sinó que el protagonisme més o menys dissimulat serà l’enfrontament ideològic de fons sobre quin model social de sanitat volem per al futur.

¿Els diners públics han de reinvertir-se en la millora dels serveis públics o poden anar a parar a mans privades, impedint així un retorn destinat a la millora d’instal·lacions i equipaments? La resposta és evident.

Josep M. Puig, secretari general de Metges de Catalunya (MC)