Malnutrició infantil a Catalunya, un seriós toc d’atenció

L’habitual tranquil·litat del mes d’agost –que cada cop ho és menys- s’ha vist trastocada per l’aparició de l’informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrició infantil a Catalunya. L’informe alerta que, segons les dades extretes de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de 2011 elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), 50.000 nens catalans menors de 16 anys “no es poden permetre carn o peix almenys una vegada cada dos dies”. L’estudi del Síndic vincula aquestes mancances nutritives amb la crisi econòmica i les dificultats en què es troben milers de famílies per oferir, com a mínim, tres àpats al dia als infants. A més, remarca que 751 nens atesos pels serveis de pediatria d’atenció primària de l’ICS, es troben diagnosticats amb codis “relacionats amb la pobresa i la desnutrició”.

Com era d’esperar, l’informe ha aixecat una notable polseguera durant aquest estiu i ha estat utilitzat políticament com a arma llancívola. La resposta política ha transitat des de la negació fins a la magnificació del problema, en funció del color i de la bancada parlamentària en què se situa cada partit.

Sigui com sigui, el Síndic ha posat en evidència un problema incipient a Catalunya, cridant l’atenció del Govern sobre una qüestió que ja havia estat alertada en un estudi elaborat per la Creu Roja que destaca que 7 de cada 10 famílies en situació de risc no poden garantir l’alimentació saludable dels seus fills a casa. L’alarmant increment dels casos de deficiències nutricionals en la població infantil vinculades a causes socioeconòmiques ha comportat que l’Estat espanyol, fins i tot, hagi estat denunciat davant l’ONU per la Confederación Española de Asociaciones de Padres de Alumnos (CEAPA), entre altres entitats dedicades a la infància.

En el cas català, la polèmica ha sorgit amb la resposta que l’informe ha rebut per part del Departament de Salut i per part de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). El conseller Boi Ruiz ha asseverat que a Catalunya “no hi ha cap cas de desnutrició per gana” sinó que existeixen casos de famílies amb “dificultats per a l’accés a la carn i el peix” com a conseqüència de la seva situació econòmica. Per la seva part, la SCP afirma que les dades dels 751 nens afectats de desnutrició s’han extret dels codis de diagnòstic de la història clínica informatitzada (eCAP) que utilitzen els pediatres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i que es refereixen a “nens desnodrits que pateixen malalties cròniques que causen desnutrició (metabòliques, neurològiques, neoplàsies, prematuritat extrema o anorèxia nerviosa, entre d’altres)”. El president de la SCP, Ferran Moraga, assegura que no hi ha desnutrició infantil “estructural” a Catalunya com a conseqüència de la crisi, però sí hi ha dèficit de vitamines i d’altres nutrients específics que ha comportat un increment de raquitisme i ferropènies detectat als hospitals i als centres d’atenció primària.

Desnutrició vs. malnutrició
Els representants dels pediatres afegeixen que és necessari diferenciar entre desnutrició i malnutrició. La desnutrició, assenyalen, és un “dèficit de nutrients” per falta d’ingesta o d’absorció, mentre que malnutrició és una “alimentació desequilibrada per defecte o per excés”. Així, en el conjunt de l’Estat “més del 28% dels nens pateixen malnutrició per  excés, és a dir, tenen sobrepès o obesitat”.

Tot i així, el síndic, Rafael Ribó,  en la seva compareixença a la diputació permanent del Parlament, s’ha ratificat en l’existència de 50.000 infants en situació de risc per deficiències alimentàries a Catalunya i de casos de desnutrició per causes econòmiques amb diagnòstics mèdics (CIM.10) vinculats amb la pobresa extrema (95 casos) o ingressos econòmics baixos (555 casos). Segons Ribó aquestes dades s’han extret de l’eCAP i provenen d’un informe adreçat al Síndic des de la vicepresidència del Govern.

Metges de Catalunya (MC) recorda que l’existència de desnutrició infantil en la nostra societat és una evidència coneguda que pot arribar a detectar-se en un 7,8% dels ingressos hospitalaris pediàtrics, segons un recent estudi multicèntric avalat per la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica. De la mateixa manera, és conegut l’increment de les deficiències nutricionals selectives de micronutrients vinculades amb la immigració i, en el cas del raquitisme, amb l’exposició solar.

Un dels pitjors i més alarmants efectes de la crisi econòmica és l’augment de la població infantil que traspassa el llindar de la pobresa. Diferents estudis han quantificat aquest problema, però la correlació entre increment de la pobresa i, paral·lelament, de la desnutrició als països més desenvolupats està encara poc acreditada. El primer estudi comparatiu, publicat al British Medical Journal (BMJ), constata una evidència aparentment contrària ja que assenyala un augment del sobrepès/obesitat, en consonància amb  les múltiples referències internacionals que correlacionen l’obesitat, especialment la infantil, amb els estrats més desafavorits de la societats desenvolupades.

No obstant això, MC, sindicat dels professionals mèdics, confirma que, malgrat les polítiques socials i l’encomiable esforç de moltes entitats altruistes, hi ha infants en situació de risc per privacions alimentàries i, fins i tot, casos de mala nutrició per defecte, per excés i per alteracions qualitatives.

Amb tot, l’organització remarca que l’estudi del Síndic no és una recerca científica sinó la constatació d’un problema existent i una reclamació argumentada perquè les polítiques públiques s’orientin a corregir els dèficits alimentaris infantils detectats a Catalunya.

Polítiques públiques
El sindicat comparteix amb el Síndic de Greuges l’enorme preocupació per la salut alimentària dels infants i insta el Govern de la Generalitat a donar resposta i a oferir solucions de forma urgent perquè les deficiències detectades no esdevinguin un problema estructural motivat per la precària situació social i econòmica de les famílies catalanes, incomprensiblement agreujada per la manca d’ajudes i per les restriccions pressupostàries dels principals serveis públics del país.

En aquest sentit, MC reitera la necessitat de “protegir” l’educació, la sanitat i el tercer sector social, impedint que es produeixin noves retallades que podrien provocar una “dramàtica fractura en el benestar de la ciutadania” i demana a Salut que inclogui la vigilància de la nutrició infantil com un “objectiu prioritari del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015”.

Per últim, MC reclama “rigor” en l’anàlisi d’un tema tan sensible i, demana que es faci públic” l’informe de la vicepresidenta del Govern que recull les dades en què es basa el document del Síndic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s