Zero euros

Tribuna d’opinió


Oscar Pablos

Aquesta és una intrahistòria d’una mesa de negociació de representants sindicals d’una gran, molt gran, empresa pública: l’Institut Català de la Salut (ICS).

El Pla Integral d’Urgències a Catalunya (PIUC), presentat el passat 23 de desembre, preveia per a la campanya d’hivern 2016-2017 un augment d’un milió d’euros respecte al PIUC anterior. En total, 16 milions d’euros que es repartien de la següent manera: 14 milions per als hospitals d’aguts i 2 milions per als centres sociosanitaris. I per a l’atenció primària? Doncs, segons el PIUC, es duien a terme les següents actuacions:

Amb quin pressupost? NS/NC.

Els representants de Metges de Catalunya (MC), en la mesa de negociació celebrada el dia 27 de gener, ho vam demanar. De la mateixa manera que el director assistencial d’hospitals ICS va disseccionar el pla per als centres hospitalaris -amb dades segregades per hospital i tipologia de pacient, i amb una descripció precisa de la destinació dels 14 milions assignats pel PIUC- esperàvem una explicació equivalent de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS. Però no hem tingut sort: no hi ha hagut presentació, ni tan sols una trista fotocopia. Tampoc la presència física de la directora assistencial per donar les explicacions oportunes. Només una comunicació verbal de la Direcció de Recursos Humans: “El pressupost destinat a l’atenció primària respecte al total del PIUC és de zero euros”.

Zero. No un, ni mil, ni deu mil euros, que no arreglen res però permeten sortir a la foto. Zero. Cero patatero.

Davant d’això, ens queda la perplexitat i algunes preguntes que no haurien de quedar en l’aire.

1) Les campanyes de publicitat en mitjans de comunicació i xarxes socials en què s’instava a la població a adreçar-se en primera instància als CAP i als CUAP (#fesservirelCAP) quin cost han tingut? Zero euros? Per què deien que els centres d’atenció primària es reforçaven si no era veritat?

2) No hagués estat més honest dir “vagin, vagin als CAP però sàpiguen que els hem dotat amb zero euros”? Vagin, però sàpiguen que no trobaran suplents ni personal de reforç. Vagin, però sàpiguen que novament serà el sobreesforç i la professionalitat del personal sanitari el que permetrà que el sistema no es col·lapsi.

3) Quin paper té en aquesta auca la figura de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS? Ha lluitat per aconseguir una dotació econòmica específica per als seus equips? Ja li sembla bé que es facin campanyes promovent l’ús de la primària durant les epidèmies infeccioses de l’hivern sense preveure’n més recursos? Ja li sembla bé incrementar encara més la sobrecàrrega dels professionals?

4) Com espera l’ICS, el CatSalut i el Departament de Salut que reaccionin aquests professionals quan veuen que els seus esforços durant l’època de més pressió assistencial de l’any mereixen un reconeixement de zero euros?

Però segurament les preguntes més importants ens les hem de formular els mateixos professionals:

Hem d’acceptar-ho? Pot continuar el maltractament institucional de l’AP? Som capaços de reaccionar i exigir col·lectivament solucions? Perquè si no ho som, segurament tenim el zero ben merescut.

Fi de la intrahistòria.

Óscar Pablos, secretari del sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)

Rum-rum de retallades

Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz al Parlament.

Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz al Parlament.

Circulen aquests dies rumors als centres sanitaris que alerten d’una nova retallada que Salut, a instàncies d’Economia, estaria preparant de cara al segon semestre de l’any per reduir el dèficit acumulat al sistema. Els comentaris ràpidament s’estenen a les xarxes socials, als blogs sanitaris i als diaris digitals… fins i tot Metges de Catalunya (MC) se n’ha fet ressò i ha insinuat que la tisorada representaria un 1% del pressupost sanitari, entre 70 i 80 milions d’euros.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, no ha confirmat ni desmentit els rumors i tot fa pensar que no hi haurà cap moviment almenys fins després de les eleccions europees del dia 25 maig. Perquè, com es va comprovar en les darreres votacions al Parlament, les retallades penalitzen electoralment i la proximitat dels comicis no aconsellen aplicar mesures clarament impopulars.

Sigui com sigui, la sanitat pública no pot encaixar més ajustos. El propi president de la Generalitat, Artur Mas, va advertir que el camí de les retallades als serveis públics s’havia esgotat: “Hem tocat fons, si anéssim endavant tocaríem l’os”. El compromís de Mas de no fer retallades addicionals el 2014 sembla que, un cop més, es pot esquerdar per la vessant de Salut.

Fa un parell de dies el diari ARA informava que, per primer cop, el 2013 la partida pressupostària destinada al pagament del deute (8.983 milions) ha estat la més elevada dels comptes de la Generalitat superant la despesa en Salut (8.215 milions).

Aplicar més retallades, per petites que puguin semblar, suposaria posar el dit a la mateixa nafra que està provocant l’increment incontrolat de les llistes d’espera, la saturació dels serveis d’Urgències i de les consultes d’atenció primària i la precarietat de les condicions de treball d’un sistema sanitari públic que es troba sota mínims.

Durant les properes setmanes veurem si, com diu el refranyer, quan els gossos borden, alguna cosa senten. Però faria bé el govern si deixa les tisores al calaix i per una vegada escolta als professionals del sector. És el que hauria de fer si no vol que una de les estructures d’Estat que ja té se li desfaci a les mans.

Malnutrició infantil a Catalunya, un seriós toc d’atenció

L’habitual tranquil·litat del mes d’agost –que cada cop ho és menys- s’ha vist trastocada per l’aparició de l’informe del Síndic de Greuges sobre la malnutrició infantil a Catalunya. L’informe alerta que, segons les dades extretes de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de 2011 elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), 50.000 nens catalans menors de 16 anys “no es poden permetre carn o peix almenys una vegada cada dos dies”. L’estudi del Síndic vincula aquestes mancances nutritives amb la crisi econòmica i les dificultats en què es troben milers de famílies per oferir, com a mínim, tres àpats al dia als infants. A més, remarca que 751 nens atesos pels serveis de pediatria d’atenció primària de l’ICS, es troben diagnosticats amb codis “relacionats amb la pobresa i la desnutrició”.

Com era d’esperar, l’informe ha aixecat una notable polseguera durant aquest estiu i ha estat utilitzat políticament com a arma llancívola. La resposta política ha transitat des de la negació fins a la magnificació del problema, en funció del color i de la bancada parlamentària en què se situa cada partit.

Sigui com sigui, el Síndic ha posat en evidència un problema incipient a Catalunya, cridant l’atenció del Govern sobre una qüestió que ja havia estat alertada en un estudi elaborat per la Creu Roja que destaca que 7 de cada 10 famílies en situació de risc no poden garantir l’alimentació saludable dels seus fills a casa. L’alarmant increment dels casos de deficiències nutricionals en la població infantil vinculades a causes socioeconòmiques ha comportat que l’Estat espanyol, fins i tot, hagi estat denunciat davant l’ONU per la Confederación Española de Asociaciones de Padres de Alumnos (CEAPA), entre altres entitats dedicades a la infància.

En el cas català, la polèmica ha sorgit amb la resposta que l’informe ha rebut per part del Departament de Salut i per part de la Societat Catalana de Pediatria (SCP). El conseller Boi Ruiz ha asseverat que a Catalunya “no hi ha cap cas de desnutrició per gana” sinó que existeixen casos de famílies amb “dificultats per a l’accés a la carn i el peix” com a conseqüència de la seva situació econòmica. Per la seva part, la SCP afirma que les dades dels 751 nens afectats de desnutrició s’han extret dels codis de diagnòstic de la història clínica informatitzada (eCAP) que utilitzen els pediatres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i que es refereixen a “nens desnodrits que pateixen malalties cròniques que causen desnutrició (metabòliques, neurològiques, neoplàsies, prematuritat extrema o anorèxia nerviosa, entre d’altres)”. El president de la SCP, Ferran Moraga, assegura que no hi ha desnutrició infantil “estructural” a Catalunya com a conseqüència de la crisi, però sí hi ha dèficit de vitamines i d’altres nutrients específics que ha comportat un increment de raquitisme i ferropènies detectat als hospitals i als centres d’atenció primària.

Desnutrició vs. malnutrició
Els representants dels pediatres afegeixen que és necessari diferenciar entre desnutrició i malnutrició. La desnutrició, assenyalen, és un “dèficit de nutrients” per falta d’ingesta o d’absorció, mentre que malnutrició és una “alimentació desequilibrada per defecte o per excés”. Així, en el conjunt de l’Estat “més del 28% dels nens pateixen malnutrició per  excés, és a dir, tenen sobrepès o obesitat”.

Tot i així, el síndic, Rafael Ribó,  en la seva compareixença a la diputació permanent del Parlament, s’ha ratificat en l’existència de 50.000 infants en situació de risc per deficiències alimentàries a Catalunya i de casos de desnutrició per causes econòmiques amb diagnòstics mèdics (CIM.10) vinculats amb la pobresa extrema (95 casos) o ingressos econòmics baixos (555 casos). Segons Ribó aquestes dades s’han extret de l’eCAP i provenen d’un informe adreçat al Síndic des de la vicepresidència del Govern.

Metges de Catalunya (MC) recorda que l’existència de desnutrició infantil en la nostra societat és una evidència coneguda que pot arribar a detectar-se en un 7,8% dels ingressos hospitalaris pediàtrics, segons un recent estudi multicèntric avalat per la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica. De la mateixa manera, és conegut l’increment de les deficiències nutricionals selectives de micronutrients vinculades amb la immigració i, en el cas del raquitisme, amb l’exposició solar.

Un dels pitjors i més alarmants efectes de la crisi econòmica és l’augment de la població infantil que traspassa el llindar de la pobresa. Diferents estudis han quantificat aquest problema, però la correlació entre increment de la pobresa i, paral·lelament, de la desnutrició als països més desenvolupats està encara poc acreditada. El primer estudi comparatiu, publicat al British Medical Journal (BMJ), constata una evidència aparentment contrària ja que assenyala un augment del sobrepès/obesitat, en consonància amb  les múltiples referències internacionals que correlacionen l’obesitat, especialment la infantil, amb els estrats més desafavorits de la societats desenvolupades.

No obstant això, MC, sindicat dels professionals mèdics, confirma que, malgrat les polítiques socials i l’encomiable esforç de moltes entitats altruistes, hi ha infants en situació de risc per privacions alimentàries i, fins i tot, casos de mala nutrició per defecte, per excés i per alteracions qualitatives.

Amb tot, l’organització remarca que l’estudi del Síndic no és una recerca científica sinó la constatació d’un problema existent i una reclamació argumentada perquè les polítiques públiques s’orientin a corregir els dèficits alimentaris infantils detectats a Catalunya.

Polítiques públiques
El sindicat comparteix amb el Síndic de Greuges l’enorme preocupació per la salut alimentària dels infants i insta el Govern de la Generalitat a donar resposta i a oferir solucions de forma urgent perquè les deficiències detectades no esdevinguin un problema estructural motivat per la precària situació social i econòmica de les famílies catalanes, incomprensiblement agreujada per la manca d’ajudes i per les restriccions pressupostàries dels principals serveis públics del país.

En aquest sentit, MC reitera la necessitat de “protegir” l’educació, la sanitat i el tercer sector social, impedint que es produeixin noves retallades que podrien provocar una “dramàtica fractura en el benestar de la ciutadania” i demana a Salut que inclogui la vigilància de la nutrició infantil com un “objectiu prioritari del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015”.

Per últim, MC reclama “rigor” en l’anàlisi d’un tema tan sensible i, demana que es faci públic” l’informe de la vicepresidenta del Govern que recull les dades en què es basa el document del Síndic.