Restringint la llibertat d’expressió

El passat cap de setmana s’han publicat dues notícies que, des de dues administracions i dues entitats diferents, denuncien fets similars.

Per una banda, hem conegut que el govern català ha demanat a les entitats socials del Tercer Sector que tenen concerts amb la Generalitat que no parlin amb els periodistes sobre els impagaments i els endarreriments en les transferències que han patit aquest últim mes.

Segons va denunciar el secretari general de ICV-EUiA, Joan Herrera, la petició prové del director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Josep Lluís Ortuño, qui a través d’un correu electrònic instava a les entitats a què davant de qualsevol petició d’un mitjà de comunicació  s’informés a la direcció general o l’oficina de premsa de la conselleria de Benestar Social i Família “que és qui ha de coordinar i dirigir tota comunicació o informació relativa als serveis públics”.

Per altra banda, l’associació de consumidors FACUA ha fet pública una carta remesa a l’entitat per la secretaria general de Sanitat i Consum, Pilar Farjas, en què amenaça l’associació amb l’exclusió del Registre Estatal d’Associacions d’Usuaris si no retira de la seva web les campanyes contra les retallades que afecten els sectors de l’educació i la sanitat.

En concret, l’avís ministerial fa referència a les campanyes que FACUA promou a través del seu lloc web. Accions com la ‘vaga de consum’, una jornada sense consumir per protestar contra la pujada de l’IVA, i altres campanyes relacionades amb les retallades sanitàries, el copagament farmacèutic o els ajustos en l’educació pública.

En l’escrit Farjas considera que FACUA ha “sobrepassat els fins que defineixen aquest tipus d’associacions” i s’ha extralimitat en les seves funcions. Sota l’amenaça de retirar l’acreditació per a la defensa dels consumidors, la representant ministerial dóna un termini de 15 dies perquè l’associació retiri aquestes campanyes de la seva pàgina web.

Es tracta de dos casos en què s’intenta limitar la llibertat d’expressió des de la pròpia Administració pública. L’intent d’aplicar la censura a través de les amenaces i la por a les represàlies és inacceptable i propi d’una altra època.

Sembla que en el procés d’involució social que estem patint a tots els nivells ara li arriba el torn a la llibertat d’expressió i al dret a la informació. El pensament únic, que postula que cal redimensionar un estat del benestar excessivament generós en prestacions i serveis que ja no ens podem permetre, s’imposa per totes les vies i qualsevol manifestació de dissidència és perseguida. Vivim temps difícils que poden esdevenir temps convulsos.