Tribuna

Xavier Marco

L’Assemblea Ordinària del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), celebrada aquest dimarts, 30 de juny, ha aprovat tots els punts de l’ordre del dia, però més enllà del resultat de les votacions, caldria reflexionar sobre les condicions en què es va desenvolupar la sessió i el model de governança que posa de manifest.

La participació ha estat extremadament baixa: poc més d’un centenar de col·legiats d’un cens proper als 7.000 professionals, una dada que obliga a preguntar-se fins a quin punt les decisions adoptades poden considerar-se expressió d’una representació prou àmplia de la professió. A més, diversos punts de l’ordre del dia han registrat un nombre rellevant de vots en contra, fet que evidencia que tampoc no existia un consens intern generalitzat i reforça la idea d’una governança basada en majories febles en un context de baixa participació.

L’assemblea s’ha dut a terme exclusivament en format telemàtic, amb una durada aproximada de 40 minuts, i sense possibilitat d’assistència presencial. Si bé és cert que les eines digitals poden facilitar el seguiment de les reunions, difícilment poden substituir els espais de debat directe, d’intercanvi d’arguments i de control democràtic que caracteritzen qualsevol assemblea representativa d’una institució com el COEC.

Durant la sessió, les intervencions han estat molt escasses i pràcticament testimonials, ja que les preguntes formulades, per la seva forma, contingut i dinàmica, han donat la impressió d’estar prèviament pautades i més pròximes a un guió tancat que no pas a un veritable exercici de control per part de la col·legiació. Paral·lelament, diversos assistents han manifestat haver sol·licitat intervenir sense que aquestes peticions hagin estat ateses, impedint encara més les possibilitats d’un debat mínimament obert. Per tant, tenint en compte aquestes condicions, no es pot parlar d’un veritable procés deliberatiu.

L’assemblea s’ha convertit en un acte formal de validació de decisions prèvies, amb un dèficit deliberatiu evident i on el debat ha estat substituït per la mera ratificació, un model que buida de contingut la funció democràtica del col·legi i redueix la participació en un tràmit sense capacitat real d’incidència.

Un col·legi professional no és, o no hauria de ser, un òrgan administratiu que simplement executa decisions ja preses, sinó una institució de representació col·lectiva que garanteixi el debat, el control i la rendició de comptes. Quan això no es produeix, la conseqüència directa és la desconnexió progressiva entre la institució i els professionals que diu representar.

Aquest tipus de funcionament erosiona la legitimitat del col·legi i consolida una dinàmica de participació merament formal, incompatible amb els estàndards mínims de democràcia interna que caldria exigir a qualsevol organisme professional.

Finalment, després de molts anys d’exercici professional, aquesta situació em genera una preocupació creixent sobre el futur tant de la institució com de la professió. I en un moment en què em queden pocs anys per a la jubilació, el fet que cap dels meus fills hagi optat per estudiar Odontologia, lluny de preocupar-me, em genera una sensació de tranquil·litat davant el seu futur professional, ja que considero que, sigui quin sigui el camí que triïn, probablement els oferirà millors perspectives.

Xavier Marco
Odontòleg i secretari de l’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC)