L’auditoria desvetlla els draps bruts d’Innova

  • El 30% del sou de Josep Prat provenia d’incentius no justificats 

     

  • El holding d’empreses municipals de Reus feia pagaments irregulars i adjudicava contractes a dit

 

L’Ajuntament de Reus ha presentat aquest dimarts els resultats de l’auditoria que la consultora Faura-Casas ha realitzat sobre el holding d’empreses municipals Innova, del qual n’era director general fins a principis d’any l’expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat.

Les sospites sobre les irregularitats en la gestió de la vintena d’empreses d’Innova queden àmpliament documentades en l’auditoria, que recull dades i evidències de “pressumptes irregularitats i il·legalitats administratives i comptables” entre els anys 2009 i 2011.

Així, entre el reguitzell de pràctiques fraudulentes destapades per l’informe, destaquen les contractacions a dit de personal, el pagament de sous i incentius a alts càrrecs sense justificació o l’adjudicació de contractes sense els preceptius concursos públics.

Segons l’auditoria, Josep Prat, com a màxim responsable del holding, va embutxacar-se 68.000 euros anuals en forma de plusos no justificats. Aquesta quantitat representa el 30% de la retribució que Prat rebia dels consistori reusenc (280.000 euros anuals) fins a la seva renuncia el passat mes de gener.

Innova és un gran grup d’empreses de serveis entre els que també s’inclou l’activitat sanitària. El Grup Salut és un dels tres pilars de l’estructura empresarial d’Innova i entre els seus centres de gestió es troba l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, a més d’altres hospitals comarcals, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i residències. En el cas d’aquesta divisió sanitària, l’informe treu a la llum la manipulació de factures i el pagament irregular a treballadors del Grup SAGESSA.

Investigació judicial

L’avaluació de la gestió d’Innova també esquitxa a l’exdirector del Servei Català de Salut (CatSalut), Carles Manté. La seva consultoria, Societat CCM Estratègies i Salut SL, s’assenyala com a perceptora de 1,1 milions d’euros de forma presumptament il·lícita. D’aquesta manera, l’auditoria corrobora els fets que són objecte d’investigació judicial arran de la demanda presentada pel grup municipal Ara Reus contra Carles Manté i Josep Prat.

L’Ajuntament de Reus presentarà l’informe a la fiscalia i el Tribunal de Comptes perquè afegeixin aquestes noves evidències a les investigacions en curs. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que com la plataforma municipal Ara Reus ha portat davant la justícia les presumptes irregularitats comeses per Innova i per Josep Prat, ha criticat la superficialitat de l’auditoria i el fet que no s’identifiquin els noms de les persones que han estat beneficiades per aquesta gestió irregular i opaca.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) està investigant si Josep Prat, dimitit al juny com a president de l’ICS, va incórrer en alguna irregularitat per incompatibilitat de càrrecs i conflicte d’interessos mentre presidia l’ICS, el grup USP Hospitals i el holding Innova. Per la seva part, la fiscalia investiga si hi ha hagut possibles irregularitats en els contractes i els pagaments del hòlding d’empreses municipals.

La reformulació de l’ICS segons l’ICS

L’Institut Català de la Salut (ICS) ni es privatitza ni es fragmenta. Aquesta és la consigna que els màxims dirigents de l’organisme van transmetre ahir amb obcecada insistència als delegat sindicals de Metges de Catalunya (MC) en un col·loqui que s’inclou dins la ronda informativa que l’ICS està duent a terme entre els diferents actors del sector sobre el conegut projecte de reformulació.

MC va rebre ahir la visita de Josep Prat i Joaquim Casanovas, president del Consell d’Administració i director gerent de l’ICS respectivament, i de Jaume Benavent, director adjunt d’afers assistencials de l’organisme sanitari.

Davant d’una nodrida representació de delegats sindicals de MC, Prat i Casanovas van presentar el projecte de reformulació com una “evolució de l’ICS”. El president de l’organisme va assegurar que el procés de transformació serà “tranquil i pausat” i que l’objectiu del canvi és “descentralitzar les decisions cap al territori”. Josep Prat va reiterar que l’ICS “continuarà sent la principal empresa pública de la Generalitat” i va defensar que la reformulació no suposa cap canvi substancial ni estructural: “no és un procés de privatització ni de fragmentació”.

Mentre que Prat presentava la vessant estratègica del projecte, al director gerent de l’ICS li va correspondre la part operativa. Joaquim Casanovas va situar l’objectiu de la reformulació en la necessitat que l’ICS pugui actuar “com un proveïdor més del sistema”. En aquest sentit, va explicar que el finançament a través d’un concert amb el CatSalut serà positiu per aconseguir avantatges competitius davant la xarxa concertada.

En el torn de preguntes, els delegats de MC van aprofitar l’escenari i la presència de Prat, Casanovas i Benavent per transmetre el seu profund malestar pel que consideren un maltractament institucional vers els facultatius. Durant la intervenció inicial, el vicepresident de MC, Francesc Duch, després d’agrair la visita dels tres directius, va remarcar la “profunda insatisfacció” dels metges pels perjudicis salarials que reben en comparació amb altres col·lectius. Això provoca que el projecte de transformació de l’ICS sigui rebut amb “desconfiança” i “poc entusiasme” i que no pugui comptar amb “la complicitat imprescindible” dels professionals mèdics.

Les intervencions dels delegats van apuntar als dubtes que genera el projecte respecte a la participació i la corresponsabilització dels professionals. De la mateixa manera, es van formular preguntes sobre la situació laboral en la que queda el personal estatutari i els interins, i sobre els processos d’incorporació de nous treballadors a les entitats filials de l’ICS.

L’anomenada participació dels professionals no es materialitza en cap nou òrgan de gestió amb capacitat de decisió. Josep Prat es va referir a la “voluntat” de l’ICS perquè els professionals participin en els consells d’administració de les filials. Aquests consells seran nomenats per l’ICS i tindran una composició àmplia que inclourà “segurament” als representants professionals. En aquest punt, Prat va introduir també la possibilitat de donar cabuda a entitats de base associativa (EBA) en el si de l’ICS per respondre a les “inquietuds” dels professionals que així ho demanin. La participació dels professionals, segons va afirmar Josep Prat, es veurà “quan estigui implantat el model”.

El personal estatutari mantindrà aquesta condició en les noves entitats. Per la seva part, els interins sense plaça fixa hauran de presentar-se a un concurs per aconseguir un contracte laboral indefinit adscrit al conveni de la XHUP.

L’accés als llocs de treball dependrà de cada empresa però les noves contractacions seran de tipus laboral, seguint el model de la xarxa concertada. Aquest fet va suscitar crítiques entre els delegats que qüestionaven la viabilitat de la convivència de diferents models de contractació i condicions dins d’una mateixa empresa.

La participació del metge en el nou ICS va ser un dels temes principals de la trobada. L’exsecretari general de MC i actual secretari de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), Patricio Martínez, va reclamar la “participació real” dels metges i va criticar la multiplicació d’estructures, òrgans i càrrecs que suposa el plantejament del projecte. Martínez va qüestionar que aquestes noves estructures siguin eficaces i econòmicament sostenibles.

Els tres representants de l’ICS van repetir en reiterades ocasions que per ara només s’engegaran dues entitats filials (Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i una agrupació d’equips d’atenció primària de Girona) que actuaran com a proves pilot i que permetran avaluar els resultats del model. Responent a una pregunta del president de MC, Albert Tomàs, que s’interessava per la situació d’aquests centres i dels seus treballadors si es demostrava que el projecte no era positiu, Joaquin Casanovas va respondre que en aquest cas “es faria marxa enrere” i els centres i el personal serien reabsorbits per l’ICS.

Un cop finalitzat el col·loqui, la sensació generalitzada entre els delegats de MC era que la presència de Prat, Casanovas i Benavent no havia servit per aclarir o per ampliar els detalls del projecte de reformulació de l’ICS i que havien passat de puntetes per les qüestions més sensibles per als facultatius.