- Llums i ombres del servei de diagnòstic per la imatge
El passat 8 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Radiologia. La jornada es fixa amb motiu de la data en què Wilhelm Röntgen va produir radiacions electromagnètiques en les longituds d’ona corresponents al que actualment es coneix com raigs X (RX). Això va passar el 8 de novembre de 1895. Poc després s’obtenien les primeres radiografies.
No hi ha dubte que es tracta d’un descobriment cabdal pel desenvolupament de la medicina moderna. Les radiografies són un element tan present en l’exercici de la medicina com el mateix fonendoscopi. El diagnòstic per la imatge ha permès prevenir, detectar i tractar malalties, i ha esdevingut un progrés per a la salut a l’alçada del descobriment de la penicil·lina.
De la mà de l’evolució de la tècnica i la pròpia experiència acumulada, la radiologia és avui una especialitat molt avançada. Els serveis de radiologia compten amb instruments tecnològics cada cop més desenvolupats i amb professionals més i millor preparats. Paral·lelament, apareixen noves àrees de coneixement, com la radiologia intervencionista, que possibiliten processos de diagnòstic i terapèutics, mínimament invasius, guiats per mètodes d’imatge.
El treball dels radiòlegs
Tot i amb això, els mateixos radiòlegs alerten que existeixen disfuncions que convé resoldre, en especial l’exposició incontrolada a la radiació que reben els pacients. La normativa estatal no preveu una limitació específica sobre els nivells de radiació que pot rebre una persona. La desregulació sovint comporta una sobreexposició a la radiació (repetició de proves, freqüentació excessiva, etc.) que pot suposar un risc per a la salut del pacient. La solució, segons el propis professionals, es troba en la regulació i seguiment de les dosis de radiació ionitzant que rep un pacient en el transcurs de la seva vida.
En aquest sentit, destaquen la importància de no repetir proves RX innecessàriament, i per evitar-ho, reclamen que des dels diferents centres sanitaris es pugui tenir accés fàcilment tant a la història clínica del pacient com a les exploracions radiològiques.
D’altre banda, s’hauria d’impulsar la indicació de proves alternatives als RX, igualment vàlides per al diagnòstic però totalment innòcues per al malalt. Segons dades del Departament de Salut, cada any es realitzen 7,5 milions de proves de diagnòstic per la imatge a Catalunya.
Els especialistes en radiologia assenyalen també que es troben sotmesos a càrregues de treball desmesurades que poden afectar la qualitat dels seus informes diagnòstics. I és que cada cop són més els informes radiològics que s’encarreguen a professionals que no coneixen els pacients i que emeten els seus diagnòstics per via telemàtica. A més de les evidents possibilitats d’error, aquests tipus d’informes tenen una escassa cobertura jurídica, ja que sovint el diagnòstic prové d’un radiòleg forà que no està col·legiat ni acreditat per exercir al país.
Intent de privatització de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge
Salut va estudiar l’any passat el canvi dels estatuts de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) –empresa pública, adscrita al Servei Català de la Salut (CatSalut) que fa les proves de radiologia i medicina nuclear als vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS)– perquè pugui ser participada, en un 40%, per una entitat privada.
MC es va manifestar contrari a aquest canvi perquè considerava “molt perillós” deixar en mans del benefici econòmic privat el servei de radiodiagnòstic de l’IDI. El sindicat afirmava que aquesta privatització suposaria una “pèrdua de patrimoni” i, alhora, una “amenaça per al manteniment del seu alt nivell tecnològic”.