“La reforma laboral s’ha fet per provocar un empobriment directe de la classe treballadora de l’ordre d’un 30% respecte les condicions que es tenien l’any 2008.” Amb aquesta contundència es va manifestar dimecres l’advocat laboralista del gabinet jurídic AIDE, Rafael Calderón, en un col·loqui informatiu que Metges de Catalunya (MC) va oferir als seus delegats sindicals sobre el decret llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, aprovat pel govern espanyol el passat 10 de febrer.

Durant dues hores, Calderón va transmetre als representants dels facultatius les claus que permeten entendre el sentit i l’objectiu d’aquesta reforma. Segons l’advocat, es tracta d’una llei tramitada a través d’una fórmula d’urgència, que està provocant una “situació ingovernable” i una “sensació d’inseguretat jurídica” en el marc de les relacions laborals.

L’advocat assenyala que la reforma laboral inclou aspectes que a criteri jurídic generen dubtes sobre la seva constitucionalitat. Tot i així, les possibilitats de que el Tribunal Constitucional revoqui algun d’aquests aspectes és força remota, segons Rafael Calderón.

Contractes

La reforma laboral introdueix canvis molt importants en diferents modalitats contractuals que a la pràctica suposen un “desequilibri de drets” a favor de l’empresa.

Una de les modificacions més impactants és la que fa referència a la desaparició de les categories professionals reguladores dels contractes i dels convenis col·lectius, substituïts ara per grups professionals, amb la finalitat de proporcionar major marge a les empreses per canviar les funcions que realitzen els treballadors. La norma fixa un període màxim d’un any per crear aquesta estructura de grups professionals.

Un altre exemple d’aquest marge de maniobra favorable a l’empresari és l’establiment d’un concepte de flexibilitat horària que permet alterar fins a un 5% de la jornada anual a criteri de l’empresa, si no està prèviament regulat pel conveni col·lectiu.

La supressió de la mediació de l’autoritat laboral en els casos de modificació substancial de les condicions de treball o de mobilitat geogràfica, permet que les empreses puguin “actuar lliurement i aplicar els canvis que més els convinguin”. Calderón remarca que a més, per primera vegada, s’afegeix a la normativa reguladora del mercat laboral la possibilitat de modificar el salari en tot allò que estigui fora del conveni (acords, complements, millores, etc.). De tal manera que, per a segons quins sectors i professions, fins i tot seria possible rebaixar el sou fins al mínim interprofessional (641,40 euros mensuals).

Un dels punts de la reforma que més va indignar als delegats és el que permet que les seccions sindicals majoritàries es declarin a si mateixes actors únics de negociació, arraconant a les forces sindicals minoritàries que també són presents al comitè. D’aquesta manera, en tots aquells supòsits que la llei fixa la necessitat d’establir un període de consultes amb els representants dels treballadors, les forces majoritàries poden acordar que són competents per negociar i substituir a la representació plural del comitè d’empresa.

Convenis

Pel que fa a la negociació col·lectiva, el lletrat va exposar les novetats que introdueix la reforma laboral i que, en resum, situen el conveni d’empresa “per sobre” del conveni sectorial o de ram. Les empreses poden inaplicar el conveni per causes tècniques, econòmiques, organitzatives o productives i, si no s’arriba a un acord amb els treballadors, intervé l’arbitratge obligatori de la ‘Comisión Consultiva Nacional de Convenios Colectivos’ que aprova o no aquesta inaplicació.

L’altra gran novetat que incorpora la llei en l’àmbit de la negociació col·lectiva és la fixació del límit d’ultraactivitat d’un conveni que es troba fora del seu període de vigència. Així, es fixa un límit de 2 anys de pròrroga màxima per signar un nou conveni. Si no hi ha acord, s’aplica el conveni immediatament superior o l’Estatut dels Treballadors.

Acomiadaments

Respecte a les causes que permeten l’acomiadament en les empreses del sector públic, Rafael Calderón adverteix que la disminució pressupostària durant 3 trimestres consecutius és suficient per considerar-se causa objectiva d’acomiadament col·lectiu, que per altra banda tampoc necessita autorització de l’autoritat laboral. En el cas concret de les empreses sanitàries, Calderón opina que “la clau està en decidir si són o no són empreses públiques” però que no és lícit que l’empresa pugui escollir “allò que li convé més de cada normativa”.

L’absentisme com a justificació per a l’acomiadament individual també afegeix un nou criteri en aquesta reforma. Ara seran suficients 9 dies laborables de baixa -no consecutius i en el període de 2 mesos- per a justificar l’acomiadament d’un treballador. En aquestes absències baixes intermitents per causes comunes no s’inclouen les motivades per accidents, les que superen els 20 dies consecutius ni les baixes per maternitat.

La indemnització per als acomiadaments procedents es situa en els 33 dies per any treballat, amb un màxim de 21 anys, mentre que l’acomiadament improcedent es compensa amb 20 dies per any amb un límit de 24 mensualitats.

Per últim, Calderón destaca la desaparició del salaris de tramitació -retribució dels mesos transcorreguts des de la data de l’acomiadament fins a la resolució judicial- com un “incentiu a la no readmissió dels treballadors” i alhora un “instrument de dissuasió” perquè els treballadors no presentin un recurs jurídic si consideren que el seu acomiadament ha estat improcedent: com a màxim s’afegiran 13 dies a la indemnització percebuda, però sense cap altra compensació afegida.

MC ha demanat al Defensor del Poble i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que instin i formulin un recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma laboral.