“El COMB ha jugat a fer empreses i no ha aportat un projecte sanitari alternatiu”

Joan Gené Badia Metge de família. Candidat a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

BLOC 1: COL·LEGI

Pregunta. En la comunicació de la vostra candidatura predominen quatre conceptes: renovació, transparència, independència i diàleg. És allò que diu tothom que es presenta a unes eleccions de qualsevol tipus, però en quin tipus d’actuacions es tradueix? Quines mesures concretes proposeu per assolir aquests objectius?

Resposta. La renovació que aportem és força obvia perquè dels 20 membres de l’equip, 19 no hem estat anteriorment a la junta del COMB. En una institució que en els darrers 30 anys no ha deixat de tenir una junta continuista, creiem que l’entrada de noves persones i nous punts de vista és un valor que enriqueix l’organització. El model actual encara és el dels anys 80, la línia és la mateixa mentre que l’entorn social i professional és radicalment diferent, per això cal un canvi. El doctor Miquel Vilardell volia fer aquesta renovació però l’estructura que hi ha no li ha permès. Nosaltres ho assumim i farem els canvis necessaris. Sobre la transparència, som molt clars. Pensem que el COMB no és del tot transparent i posem un exemple: la inversió més gran del Col·legi l’any passat ha estat la construcció d’un pàrquing de 8 milions d’euros que no ha estat consultada ni explicada a ningú. Jo he estat compromissari durant quatre anys i no m’han consultat res sobre això. Les inèrcies fan que l’organització no sigui transparent en determinades decisions i això també s’ha de canviar perquè els metges puguin participar i decidir les actuacions del seu propi col·legi. Respecte a la independència, remarquem que som totalment independents de tots els partits polítics. Diguin el que diguin, cap partit ens recolza ni es troba darrere nostre. Som professionals que optem a dirigir el COMB pels nostres propis mèrits, no per designació política o sindical. I el diàleg el tindrem sempre present, no actuarem en clau de bons i dolents. El moment actual demana que tothom participi i que totes les idees siguin benvingudes. Tindrem una actitud de diàleg per gestionar el Col·legi i per ajudar a la societat a buscar una sortida a la crisi sanitària.

P. En el vídeo de presentació de la candidatura parleu del “mercantilisme actual del COMB”. Què és el que jutgeu com a mercantilista?

R. El discurs empresarial introduït a la gestió sanitària no ens ha ajudat a sortir de la crisi. El model d’empresarització de la sanitat el tenim en fallida, com demostren el casos de corrupció que s’han fet públics. El COMB s’ha sumat al discurs, ha jugat a fer empreses i no ha aportat un projecte sanitari alternatiu ni una nova visió del sistema sanitari. El discurs empresarial de l’eficiència té la seva part de raó, però també la té el discurs de l’equitat, la qualitat assistencial, la bona pràctica mèdica, la relació metge-pacient…i totes aquestes qüestions semblen que no tinguin cabuda en la reforma del sistema i sí que la tenen.

P. Denuncieu que al COMB predomina l’“obscurantisme” però qualsevol que visiti la pàgina web pot trobar els informes anuals amb els resultats de l’activitat col·legial, inclosa la del Grup MED. On veieu obscurantisme?

R. L’auditoria del COMB la fa la consultoria Faura-Casas, la mateixa que audita a Innova i a l’Hospital de Sant Pau. Que es pengin documents a la web no significa que s’elaborin de forma clara i transparent. Quant guanyen els directius del Grup MED? Quin és el sou del conseller delegat del Grup MED? On ho explica? Per què canvia el president del COMB i no canvia el president del Grup MED? Qui nomena el candidat de la candidatura oficialista? Ho sabem: el conseller delegat del Grup MED. No és que el Grup MED no sigui una bona idea, és que les empreses s’han acabat menjant el Col·legi i els directius d’aquestes empreses són els que acaben dirigint-lo.

P. Quins plans teniu per al Grup MED en cas de guanyar les eleccions?

R. No arribarem i ho cremarem tot, com diuen. Volem auditar-ho perfectament, valorar la rendibilitat de cada empresa, veure on van els beneficis i aclarir el paper de cadascuna d’aquestes entitats.

P. Una de les grans propostes del vostre programa és la col·legiació voluntària. En cas d’aplicar-se implicaria molts canvis perquè la col·legiació avui en dia és imprescindible per exercir la professió. Heu pensat com ho duríeu a terme? Quins passos caldria donar?

R. La decisió final depèn d’una norma estatal que ara mateix s’està negociant i que sembla que desembocarà en alguna cosa similar a la col·legiació voluntària perquè el que es pretén és trencar el monopoli dels col·legis professionals, com demana la UE. Nosaltres estem en contra d’aquesta situació monopolista que té el metge captiu del col·legi. Volem que el metge decideixi col·legiar-se perquè pensi que és positiu i profitós, com quan s’afilia a un sindicat. Per al sector 100% privat hi ha d’haver col·legiació obligatòria per establir mecanismes de control, però per al sector públic la mateixa Administració pot garantir la professionalitat i el codi ètic dels seus professionals.

P. Com es finançaria el COMB per mantenir la seva estructura en cas que la col·legiació fos voluntària?

R. Intentarem que no hi hagi una fugida de col·legiats fent que l’estructura de serveis del Col·legi sigui atractiva, ajustant les quotes dels que treballen a la sanitat pública i reduint també la prima de l’assegurança de responsabilitat civil.

P. Amb la no admissió del recurs contra el procés electoral per la gestió del vot per correu i el vot electrònic, creieu que les cartes estan marcades i que teniu difícil guanyar les eleccions?

R. El recurs no és que no s’admeti sinó que el jutge ens diu que l’hem de presentar per la via ordinària. Nosaltres havíem presentat el recurs com un atemptat als drets fonamentals perquè és una via ràpida i no volíem afectar el procés electoral. El jutge no entra al detall, només diu que ha d’anar per la via ordinària i nosaltres li fem cas. La llàstima és que això pot provocar que d’aquí a dos o tres anys un jutge hagi de dictaminar si les eleccions que es faran ara són vàlides o no.

P. Les cartes estan marcades doncs? Per a vosaltres el procés electoral és net

R. Per a nosaltres el procés no és transparent, sinó no presentaríem la impugnació. No podem fer acusacions sense proves, l’únic que podem dir és que el sistema es presta a que passin coses.

P. Us plantegeu impugnar els resultats?

R. No perquè la impugnació ja l’hem feta a priori. És a dir, si guanyem les eleccions nosaltres també estarem impugnats perquè el recurs és contra el procés en si.

BLOC 2: PROFESSIÓ

P. Qualifiqueu l’oposició del COMB a les retallades com a tèbia i trobeu incompatible que Miquel Vilardell sigui president del Col·legi i alhora president membre del Consell assessor de sanitat d’Artur Mas. Què hauríeu fet vosaltres de diferent? Com hauríeu gestionat l’oposició a les retallades?

R. A mi el president Mas no m’hauria proposat ser el president del seu Consell assessor perquè ni sóc del seu partit, ni sóc afí políticament, ni tenim masses coses en comú. Però en cas que ho hagués estat, ho hauria deixat si les meves opinions i els meus consells no són escoltats, no em quedaria allà beneint polítiques que no són les meves.

P. Miquel Vilardell va fer un vídeo i diverses entrevistes manifestant la seva oposició i la del COMB a les retallades. Podria haver fet alguna cosa més?

R. L’impacte d’un missatge no es pot mesurar perquè un dia facis un vídeo o declaris alguna cosa als mitjans de comunicació. La institució respon dels seus fet i resultats, i no dubto que el doctor Vilardell a nivell personal és una persona compromesa, però els seus èxits es mesuren pels fets no perquè un dia va dir una cosa. En aquest sentit, els èxits són escassos i els fets són contundents en sentit contrari. El doctor Vilardell és president del Consell assessor de sanitat del president de la Generalitat, el doctor Jaume Aubia seu al Consell d’Administració del Parc Salut MAR, el doctor i candidat Jaume Padrós seu al Consell d’Administració de l’ICO i de Mutuam, el doctor Marc Soler seu al Consell d’Administració del Parc Taulí, etc. El COMB entén la participació com que els membres de la Junta seguin als consells d’administració de les empreses sanitàries que ens estan retallant. Nosaltres no volem aquest model, no volem aquestes cadires per als membres del Col·legi amb carnet polític. Volem que els metges de les empreses escullin als seus representants i entrin als seus respectius consells d’administració i puguin decidir els aspectes de gestió clínica.

P. 8.000 metges es jubilaran en els pròxims 15 anys. Com s’hauria de planificar la reposició d’aquests professionals?

R. Hem passat d’anar a buscar metges a Sud-Amèrica a exportar-los perquè no podem integrar-los. Ens preocupa que vulguin jubilar forçosament els metges als 65 anys amb capacitat per seguir treballant, també ens preocupa la precarietat laboral dels joves amb contractes de 25 hores, residents fent d’adjunts… És un problema complex que no es resoldrà si no es canvia el model sanitari.

P. Actualment no hi ha convocatòries públiques i des d’alguns sectors es comença a parlar de laboralitzar els professionals de la sanitat pública. És una bona solució?

R. De la laboralització se n’ha fet una sacralització. Des dels anys 80 fins ara, la base de tota la saviesa sanitària ha estat la de canviar el contracte del personal estatutari a laboral. Aquesta idea està esgotada i no té més recorregut. El debat no és aquest sinó el del disseny global del model sanitari que ha de situar el metge com a líder de la salut.

P. L’assignació de competències mèdiques a altres professionals sanitaris inquieta els metges. Quina és la vostra posició al respecte?

R. No podem posar traves a la modernitat. El que s’ha de fer és seure amb els diferents col·lectius i pactar canvis legislatius que permetin que tothom estigui d’acord. Hem de veure com ens organitzem amb les noves professions sanitàries, sense posicions maximalistes des de cap sector.

P. A favor o en contra del copagament?

R. El copagament sempre té un efectiu negatiu: frena l’accés a la sanitat dels més desfavorits. Tal com s’ha introduït ha generat iniquitats i ha posat la vida més difícil als més perjudicats. No s’ha aplicat bé. El copagament es pot introduir en qüestions que no afectin la qualitat assistencial, per exemple que un mèdicament genèric no tingui copagament i un de marca sí.

P. Aproveu la instauració de la recertificació periòdica de les competències mèdiques?

R. El sector públic ho ha resolt amb la carrera professional i potser es podria fer quelcom semblant al sector privat. No és just que un metge qualificat guanyi el mateix que un que no ho està, o un metge sènior i un junior. El Col·legi de Metges podria assumir la tasca de donar aquesta acreditació perquè no tothom sigui igual, especialment a la privada.

P. El conveni mèdic és una reivindicació històrica del sindicat que necessita de la complicitat dels col·legis. Quina és la vostra postura? Estaríeu disposats a fer front comú amb el sindicat per exigir el marc laboral propi dels metges?

R. Estaríem disposats. Si el Col·legi de Metges és del mateix partit que el Departament de Salut i pensa igual, difícilment marcarà polítiques diferents. Salut sempre ha estat en contra del conveni franja perquè la resta de sindicats i col·lectius no el desitgen. És un tema en el qual no hem entrat en detall a nivell programàtic però evidentment que en podem parlar.

BLOC 3: POLÍTICA I SINDICAT

P. La independència política del COMB és possible? No hi ha masses interessos generats?

R. Ara mateix el Col·legi és totalment dependent de Salut perquè hi està lligat des del moment que es va fer una accepció a la llei de col·legis professionals perquè la col·legiació dels metges fos obligatòria. Si trenquem aquesta accepció, ens deslliguem i prenem l’única força dels 30.000 metges col·legiats als qui representem.

P. La candidatura de Jaume Padrós és de dretes i la vostra és d’esquerres? El Col·legi passaria de mans de CiU a una mena de bipartit ERC – ICV?

R. No, jo no represento ni sóc afiliat a cap partit. La diferència és que la candidatura de Jaume Padrós és la candidatura del poder i la nostra representa els metges assistencials del carrer, qui té més galons és cap de servei. La gran diferència és que uns són els que fan visites i els altres els que manen, no tant de partit polític.

P. Quina relació han de tenir el Col·legi i Metges de Catalunya?

R. Han de tenir una relació propera perquè representem el mateix col·lectiu amb papers diferents. Hem d’estar a prop, ens hem d’entendre i hem de col·laborar. Ara ens uneix l’adversitat i hems de trobar una solució plegats.

P. Com s’ha de posicionar i quin paper ha de tenir el COMB en el procés sobiranista català?

R. Mentre el COMB sigui de col·legiació obligatòria ha de ser neutral. Els membres de la junta poden tenir les seves idees, en el nostre cas unànimement a favor de la consulta, però no hem d’utilitzar els sentiments nacionals i identitaris en les eleccions al COMB.

TEST DE CANDIDAT

  • Sóc metge per… tradició familiar.
  • Recordo especialment un pacient que… m’ha fet riure, les històries que ens expliquen a la consulta superen les pel·lícules d’Almodóvar.
  • Si sóc president del COMB prometo que… el COMB tindrà un paper actiu davant la crisi sanitària actual.
  • Quan no em dedico a la medicina m’agrada… navegar.
  • Un grup de música, una pel·lícula i un llibre que m’agraden són… Leonard Cohen, El médico i Victus.
  • Si sóc a casa i he de fer el dinar faig… paella.
  • Vull saludar a… a les meves filles que estan treballant als Estats Units com molts joves que han hagut de marxar d’aquest país.

“Ens preocupem perquè els metges rebin informació sobre el que els afecta en el dia a dia”

Ana Bellés Abad Secretària de Comunicació i Imatge de Metges de Catalunya.

Pregunta. El teu primer projecte com a secretària de Comunicació de Metges de Catalunya (MC) va ser la inauguració del nou web del sindicat. Quina valoració en fas de la renovació d’aquest canal?

Resposta. En faig una valoració molt positiva. La web ha canviat i ha avançat, s’ha adaptat a les noves necessitats de comunicació fent ús d’aquells recursos que les noves tecnologies ens posen a l’abast. Ara és més moderna, funcional i dinàmica, fet que ens permet un ritme més alt de publicació de notícies. També en destacaria el component visual: més presència d’imatges, un disseny pensat perquè sigui agradable i fàcil de llegir… I un altre factor molt important és que es pot consultar des de qualsevol dispositiu (mòbil, ordinador o tauleta) sense perdre cap contingut i sense problemes de visualització.

P. Què és el que més destacaries de la comunicació del sindicat?

R. Pot semblar obvi, però penso que allò més destacable és que fem informació d’interès per als metges. És a dir, som l’única font que ofereix als facultatius notícies diàries sobre la seva professió, sobre allò que els hi afecta en els aspectes laborals, sobre convocatòries, sobre litigis… ens preocupem perquè trobin continguts que els afectin en el seu dia a dia. Per descomptat que són importants els temes de política sanitària o els debats sobre el model de sanitat, és important que el sindicat s’hi posicioni, però la prioritat és allò que es relaciona més directament amb l’exercici de la professió mèdica.

P. Quin és el criteri per escollir allò que mereix un posicionament institucional, a l’hora d’emetre una informació o una nota de premsa?

R. El mateix que en la resposta anterior: allò que pot resultar d’interès per als metges i especialment per als nostres afiliats. A vegades ens toca participar en la dialèctica política perquè som un actor de referència del sector sanitari i no podem quedar-nos al marge de segons quines decisions, però el criteri primer sempre és l’interès i les inquietuds dels metges. Combinem els dos elements, els aspectes purament professionals i els de política sanitària, tenint molt clar que ens devem als afiliats.

P. Avui en dia, les xarxes socials són un canal de comunicació bàsic, també per als sindicats. Quin ús fa MC de les xarxes socials? Penseu que són un instrument útil?

R. Les xarxes són un instrument molt útil. Molta gent que abans no ens coneixia ara ens coneix gràcies al nostre perfil de twitter. Són unes plataformes fantàstiques per fer difusió de la nostra activitat, per obrir-nos al món, per compartir i per rebre. Aquest diàleg mai no pot ser negatiu. Com a tot, les xarxes tenen coses bones i altres que no ho són tant, però penso que tenen molt més pes les coses positives. El sindicat es troba ben posicionat a twitter, tenim nombrosos seguidors, molt més que a la nostra pàgina de facebook a la qual hem de donar una empenta i ho farem perquè és la xarxa on hi és gairebé tothom.

P. És més important ser els primers en informar o que la informació estigui ben elaborada? La velocitat –publicar abans que ho faci X- o la qualitat?

R. La qualitat, sens dubte. Sortir de qualsevol manera va en descrèdit de la imatge de la institució, si ho féssim no seríem creïbles. Hem d’oferir informacions ben treballades, contrastades, veraces, clares i entenedores. Si a més ho podem fer ràpid, millor que millor. Nosaltres volem fer informació de qualitat periodística, un contingut que podria ser escrit i publicat per un redactor de diari.

P. Ara mateix MC té pàgina web, blog, facebook i twitter. Preveieu llançar algun altre canal de comunicació?

R. Abans hem de consolidar els que ja tenim, com potenciar la pàgina de facebook de MC. Però si sorgeix un nou canal que es popularitza i considerem que pot ser-nos útil, allà hi serem, no hi ha dubte. Com a sindicat hem d’estar a l’avantguarda de la comunicació perquè el nostre missatge arribi a tothom.

P. En quins projectes de futur treballeu?

R. Tenim moltes idees i un pla de cap a on volem anar. Una de les propostes que volem tirar endavant és crear una revista per als nostres afiliats. Serà una revista en format digital, amb continguts diversos en què tindrà cabuda la participació dels afiliats, també inclourà vídeos de producció pròpia, reportatges, entrevistes… La formació en comunicació és una altra iniciativa que posarem en marxa el 2014. Començarem formant els càrrecs del sindicat que exerceixen de portaveus perquè disposin del coneixements i les habilitats necessàries per comunicar amb eficàcia davant els mitjans de comunicació. I a principis d’any endegarem també una campanya d’afiliació amb una imatge i un concepte que trencarà una mica amb l’estil que havíem emprat fins ara.

P. Els vídeos, els continguts audiovisuals… la informació multimèdia ha de guanyar importància?

R. Sí, no hi ha dubte que és així. Però abans hem d’aprendre com fer-ho per fer-ho bé, per això farem aquesta formació teòrica i pràctica sobre com comunicar amb eficàcia. I també serà necessari invertir en recursos, equips i mitjans per poder produir aquests tipus de continguts.

P. MC és un actor més o menys freqüent als mitjans de comunicació, continua sent important sortir a la ràdio o la televisió?

R. Encara són els mitjans més influents i els que tenen més audiència. Sortir als grans mitjans ens dóna molta visibilitat i fa pública la nostra activitat. L’impacte d’una informació o d’una actuació és proporcional al ressò que se’n facin els mitjans, això no ha canviat. Però potser ja s’ha superat la fase aquella en què era important sortir sigui com sigui, colar el logotip o la carpeta de l’organització al pla de la tele o a la foto del diari.

P. Quina imatge consideres que tenen els metges catalans del sindicat?

R. La imatge entre la nostra afiliació és positiva, per això tenim un bon nombre d’afiliats, afortunadament. Tot i així, el concepte ‘sindicat’ no acostuma a agradar als metges perquè no tenen consciència de si mateixos com a treballadors sinó com a professionals. Però això està canviant perquè els facultatius cada vegada estan més laboralitzats i les empreses cada vegada són més agressives amb acomiadaments, amb EROs, etc. En aquest context de perjudicis constants, la defensa sindical es fa imprescindible.

P. Des que ets responsable de Comunicació, de quina actuació, campanya o acte et sents més orgullosa?

R. Es difícil escollir-ne una sola. Crec que el sindicat, no només Comunicació, va fer una bona feina amb el tema de la privatització del CAP de l’Escala a una empresa aliena al sector sanitari. També amb la denúncia pública de la llista d’espera per a la cirurgia cardíaca que vam fer abans de l’estiu i que el conseller Boi Ruiz no ha tingut més remei que reconèixer i crear un pla de xoc per contenir-la. I també destacaria la campanya contra el conveni de la XHUP que volien imposar les patronals i els sindicats de classe i que, en bona part gràcies a la feina de comunicació de MC, va ser rebutjat en referèndum pel 70% dels treballadors.

“Definirem una estratègia per a tots els escenaris de futur de la sanitat catalana”

Xavier Lleonart Martínez Vicesecretari general de Metges de Catalunya.

Pregunta. El Consell Executiu de Metges de Catalunya (MC) t’ha designat coordinador d’una comissió d’estratègia sindical. En què consisteix aquesta comissió i quins són els seus objectius?

Resposta. El sindicat, a través dels seus representants, dóna resposta a les necessitats i a les inquietuds dels metges, però sovint es fa sobre la marxa i ens desviem del camí o del full de ruta que ens hem fixat. És a dir, el dia a dia ens fa perdre perspectiva. La comissió d’estratègia vol analitzar els escenaris i els reptes, presents i futurs, en què es pot trobar MC, i planificar-ne la resposta. Es tracta d’un grup de treball que no té precedents al sindicat.

P. En què es materialitzarà el treball de la comissió?

R. La comissió proposarà un full de ruta amb una sèrie de propostes que s’hauran d’acordar i ratificar pel Consell Executiu. Volem fer un pla d’acció del sindicat a mig i llarg termini.

P. Fer un pla d’acció global implica que tots els sectors i corrents de l’organització s’hi vegin representats. Com ho heu previst això?

R. La intenció de la comissió d’estratègia és superar el debat entre sectors, agrupacions, especialitats…volem que el projecte que surti sigui interessant, positiu i engrescador per a tothom, sigui quin sigui el tipus de contracte, l’adscripció o la procedència. Per tant, el grup el conformaran persones que creguin en aquesta orientació, que creguin en la defensa de la professió mèdica amb independència del lloc de treball. Perquè cada cop els problemes dels metges catalans són més semblants.

P. Qui escollirà els integrants d’aquesta comissió?

R. El Consell Executiu m’ha donat la potestat per fer la selecció dels membres del grup i, en aquest sentit, la meva intenció és captivar a persones participatives amb un perfil creatiu i amb ganes de construir.

P. L’anàlisi que hi fareu és obert a la participació? Els afiliats poden fer arribar la seva opinió, suggeriments i comentaris?

R. Un cop constituït el grup fixarem els mecanismes perquè s’estableixi aquesta participació. I no hi ha dubte que serà un grup obert i receptiu a qualsevol opinió o proposta.

P. La creació d’aquest grup és una forma de reconèixer que el que s’ha fet fins ara no ha estat prou eficaç? Hi ha autocrítica darrere de la iniciativa?

R. No és que el que hem fet fins ara no hagi estat útil, perquè hem tingut èxits i hem estat capaços de mobilitzar el col·lectiu mèdic quan ha estat necessari. El metge s’ha sentit defensat. Però sí que fem autocrítica en positiu i pensem que tot és millorable. Per això volem posar les bases perquè la nostra actuació sigui més transversal, més participativa i amb accions ben definides, concretes i al marge de les circumstàncies de cada moment.

P. Pots avançar algunes de les línies d’anàlisi o de les propostes?

R. La tasca bàsica serà fer un anàlisi profund i crític de la situació actual i preveure els escenaris que es poden plantejar a partir d’ara. Paral·lelament, haurem de definir cap a on volem caminar i quins mecanismes i estris volem utilitzar per arribar-hi. 

P. No està clar cap a on es vol caminar?

R. Un dels objectius d’aquesta organització, gairebé fundacional, és caminar cap a un conveni mèdic i aquesta serà segur una de les fites que ens fixarem.

P. Amb quins escenaris es pot trobar a curt o mig termini la sanitat catalana?

R. Jo tinc al cap una sèrie d’escenaris que penso que es poden produir, però serem creatius i farem una pluja d’idees per plantejar-ne més i que no ens puguin sorprendre quan arribin. Farem un exercici teòric de simulació d’escenaris i definirem una resposta per a tots i cadascun d’ells.

P. Dins d’aquesta varietat d’escenaris es podria arribar a presentar la constitució de Catalunya com a estat independent que hauria de construir o redefinir el seu model de sanitat. També valorareu i treballareu sobre aquest escenari?

R. Aquesta possibilitat no ens condiciona perquè en l’exercici que farem no imaginarem una sanitat catalana dintre d’una sanitat espanyola. Nosaltres entenem que la sanitat catalana és singular dintre o fora d’Espanya, per tant, per a la nostra visió, aquest escenari ens és indiferent perquè, en qualsevol cas, estarem dissenyant el futur que volem per a la sanitat de Catalunya.

P. Durant els darrers mesos, especialment durant la negociació del conveni col·lectiu de la XHUP, MC ha establert aliances amb formacions sindicals més petites, alternatives i professionals, deixant de banda els dos grans sindicats de classe. Aquesta és una de les estratègies d’actuació que es poden consolidar?

R. Aquesta és una de les decisions estratègiques que haurem de prendre. El que està clar és que no podem anar de la mà de formacions que perjudiquen el metge. CCOO i UGT han demostrat que menystenen els metges, en tenim proves i exemples. Mentre això sigui així, no podem continuar pel mateix camí.

P. Per tant, aquest bloc sindical al marge de CCOO i UGT no té recorregut de futur?

R. MC no rebutja la col·laboració amb organitzacions amb què compartim els mateixos interessos, sempre i quan aquesta relació es basi en el respecte mutu i en la unitat d’objectius. El bloc sindical tindrà futur en la mesura que es comparteixin els criteris i que no es menystingui a cap col·lectiu en concret.

P. Parlant del conveni col·lectiu de la XHUP, en tant que també ets el president del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, quina és la situació del sector concertat després que no s’arribés a cap acord amb les patronals i que el pacte anterior perdés la ultraactivitat?

R. Ara ens trobem en un moment de negociació centre a centre. La fotografia és de molta heterogeneïtat. Cada centre s’està adaptant a les seves pròpies dinàmiques i el resultat d’això és que ens trobem amb una varietat de pactes i acords molt diferents entre si.

P. Com està gestionant MC aquesta situació?

R. Des de dos vessants: l’assistència jurídica i l’assistència sindical. Assessorem i acompanyem els delegats perquè no es trobin sols i perquè tinguin tot el suport de la institució amb unes directrius clares i precises.

P. MC va abanderar l’oposició al preacord de conveni col·lectiu que es va sotmetre a referèndum el passat mes de juny a tots els centres concertats. Vist el que ha passat des d’aleshores fins ara, el sindicat es dóna per satisfet? La signatura d’aquell preacord hauria resultat en una situació més negativa que l’actual?

R. Sense cap mena de dubte. L’endemà de no signar aquest preacord, algun director de recursos humans va confessar que, si s’hagués signat, igualment hauria calgut cridar a consultes al comitè d’empresa per negociar quines retallades addicionals s’havien d’aplicar. La proposta mediadora que es va rebutjar només era el principi de les retallades, com dèiem nosaltres. Ara s’han signat un bon grapat de pactes que són una mica més tolerables, és a dir que milloren la proposta mediadora. Això en cap cas és un èxit perquè parlem de pactes de retallades i en aquest context no tenen cabuda les afirmacions triomfalistes.

P. Com valora el sindicat el Conveni Sociosanitari al que s’estan adherint alguns centres?

R. Com una estafa. És una estafa als treballadors i al sistema. Un símil que he escoltat i que m’agrada utilitzar és el d’unes eleccions municipals en què s’escull un alcalde per majoria però apareix un barri que en designa un altre perquè allà no ha guanyat el que han triat la major part dels ciutadans. Això és exactament que el que ha passat amb el conveni sociosanitari. La immensa majoria de treballadors de la sanitat concertada va dir que no a la proposta mediadora. Però les parts interessades no ho accepten i es treuen del barret que hi ha una part que no ha rebutjat la proposta i decideixen separar-la. Això és una estafa democràtica.

P. S’albira alguna possibilitat de que es reobri un procés negociador per establir de nou un conveni sectorial?

R. El president de la mesa negociadora del conveni de la XHUP no va anunciar el tancament del procés sinó la seva suspensió indefinida. A més, la major part de pactes que s’estan signant finalitzen el 31 de desembre de 2014, per tant, és factible que durant l’any 2014 es pugui reobrir. I MC estarà allà on s’hagin de defensar els drets dels metges.