Què fem? On anem?

Tribuna d’opinió


Jordi Cruz

Jordi Cruz

El passat 16 de gener va tenir lloc la segona reunió de la recentment nascuda Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya. Hi havia treballadors de 37 centres de la sanitat catalana. La reunió estava moderada per dos membres del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau.

Vaig anar-hi amb actitud amatent i encuriosit per veure de què es tractava i què érem capaços de fer units els treballadors de la sanitat catalana. Mica en mica em vaig anar desanimant. Era un altre ‘deja-vu’, un més. Més de la meitat de reunió es va dedicar a l’elecció del nom de la coordinadora. Per contra, el manifest fundacional amb l’exposició de motius i objectius d’aquesta iniciativa es va ajornar fins a la propera reunió, per tal d’afegir-hi les esmenes a la proposta presentada pels representants de l’Hospital de Sant Pau. Sens dubte, hauria estat més profitós debatre obertament els objectius i el pla d’actuacions que no pas el nom de cosa.

És veritat que també es van proposar tot un reguitzell d’accions. Però eren les mateixes de sempre, les que ja hem fet i ens han portat on som. Recollir signatures, concentracions, manifestacions, tancaments, acampades, comunicats de premsa, informació als pacients, reunions amb els responsables polítics…Hem de tornar a recórrer el mateix camí?

Vaig fer una acurada mirada a l’auditori i vaig comprovar com el 99% dels assistents érem membres de comitès d’empresa, juntes de personal, delegats i càrrecs sindicals. Què estàvem fent?

Els mateixos que seiem a les meses de negociació i que coneixem perfectament els arguments i les actituds dels nostres interlocutors, proposem les mateixes mesures innòcues. Això sí, ens canviem l’adhesiu. En comptes d’un nom en posem un altre i repetim les mateixes actuacions que hem fet fins ara i que no han tingut cap resultat des de fa més de dos anys.

El més encertat de la reunió va ser el prec d’una infermera (sense cap representativitat sindical) que ens comminava a posar-nos d’acord d’una p… vegada i anar tots a l’una. Estic totalment d’acord, hem de fer-ho junts. Però què hem de fer? Quins són els objectius? Quines són les accions?

assemblea_coordinadora_stpau

Reunió de la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris a l’Hospital de Sant Pau.

Crec que és evident que no hem de repetir el que no ens ha funcionat. Així doncs, què hem de fer? Tenim molts interrogants sobre la taula. Hem de canviar els representants socials? Hem de forçar el canvi d’interlocutors? Hem de copsar què volen i què estan disposats a fer els treballadors de la sanitat catalana? Hem d’exigir la negociació directa amb el Departament de Salut o ha de ser amb el Departament d’Economia que és qui marca els pressupostos?

Bé, tinc molts dubtes. No sé què ens convé ni on anem. Però el que tinc clar és que ens queda poc temps per esbrinar-ho. Continuar amb la mateixa dinàmica i les mateixes accions no ens porta enlloc, només a perpetuar aquesta situació i a continuar amb l’empitjorament de la nostra sanitat.

Espero que siguem capaços d’aconseguir aquesta unitat, amb uns objectius realistes i unes accions precises i eficaces. Si cal fins al final. Aquí m’hi trobareu.

Jordi Cruz és metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP de Metges de Catalunya.          

RD 20/2012: Estat d’excepció

La nova bateria de mesures d’ajustament anunciades pel president del Govern, Mariano Rajoy, afegint-hi aquelles que van aparèixer per sorpresa al BOE de dissabte, situen els treballadors públics en un estat d’excepció. Assistim a una pèrdua de drets sense parangó alhora que s’estigmatitza la condició de funcionari, responsabilitzant-lo del dèficit públic.

Els funcionaris perdran la paga extra de Nadal, veuran reduïts a 3 els dies de lliure disposició a partir del 2013, i es disminuirà també la prestació d’incapacitat temporal (IT) que reben durant els 20 primers dies de baixa.

El govern català encara no ha aclarit si la retallada espanyola s’afegirà a l’aprovada el passat 15 de maig per la Generalitat, que redueix un 5% el sou dels empleats públics.

MC ha exigit la retirada d’aquesta retallada salarial tal com va prometre el president de la Generalitat, Artur Mas, quan va afirmar que la mesura només es modificaria en cas que el Govern central decretés una retallada generalitzada de les nòmines dels  funcionaris del conjunt d’Espanya.

Metges de Catalunya i la resta de sindicats professionals de la sanitat catalana (SATSE, SAE i FESITESS-Catalunya), han elaborat un manifest conjunt de rebuig a les reformes i han expressat el seu suport a les concentracions convocades per demà dijous 19 de juliol.

MC dóna suport però no convoca als seus afiliats a la vaga general

Un cop coneguda la lletra –la gran i la petita- de la reforma laboral, la resposta sindical no s’ha fet esperar: convocatòria de vaga general per al proper 29 de març.

Sens dubte hi ha motius més que suficients per emprendre una mesura d’aquesta envergadura. La reforma laboral situa els treballadors en un posició de debilitat i desprotecció front els empresaris, que veuen reforçats els seus instruments per acomiadar, rebaixar els sous, retallar els drets socials i fomentar la contractació precària.

Metges de Catalunya (MC) ha manifestat la seva oposició i ha estat al capdavant de totes les protestes majoritàries que s’han fet al nostre país en matèria de retallades sanitàries. Concentracions, manifestacions, diàleg social i finalment la convocatòria d’una doble jornada de vaga el passat mes de novembre. El sindicat té ple coneixement i entén les raons que han portat els sindicats majoritaris a convocar aquesta vaga general.

Els facultatius catalans pateixen des de juny de 2010 una pèrdua salarial que, ja sigui per via de decrets estatals o de lleis autonòmiques, sembla no tenir aturador. A més, la disminució del pressupost sanitari ha comportat que molts professionals mèdics s’hagin vist immersos en processos d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) o forçats a signar durs acords amb les empreses per mantenir els seus llocs de treball.

Molts metges travessen una delicada situació econòmica que s’agreujarà en els propers mesos arran de les noves mesures d’ajust derivades de les polítiques de control del dèficit.

Donada la proximitat de la darrera vaga de facultatius i la pèrdua econòmica consumada per aquest 2012 (reducció salarial del 5%, retallada del 50% de les DPO, demora de l’abonament de la carrera professional, etc.) MC ha decidit no ser convocant de la vaga general del 29 de març.

L’organització emplaça als seus afiliats a decidir lliurement si secunden la jornada de vaga sent plenament conscients d’allò que està en joc.