25N, Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les Dones
Mireia Montesionos, advocada del Col·lectiu AiDE
El passat mes de setembre es va aprovar la Llei orgànica 10/2022. Per analitzar-ne el context caldrà tenir present l’informe “El acoso sexual y el acoso por razón de sexo en el ámbito laboral en España”, de març de 2021. Aquest estudi posa de manifest les dades següents:
-
-
-
-
-
-
- El 18,3% de les dones treballadores (quasi dos de cada 10) ha viscut alguna situació d’assetjament sexual.
-
-
-
-
-
-
-
- El percentatge de dones exposades s’incrementa fins al 50,4%, si es tenen en compte conductes com:
- Acudits de contingut sexual
- Exhibició d’imatges pornogràfiques
- Comentaris sobre el cos i la vestimenta
- El percentatge de dones exposades s’incrementa fins al 50,4%, si es tenen en compte conductes com:
-
-
-
-
-
- El tipus de vincle entre la dona assetjada sexualment i la persona agressora és:
- En un 6,5% un cap o supervisor
- En un 12,5% un company de treball
- En un 0,3% una cap o supervisora
- En un 0,9% una companya de treball
- El número de dones que ha patit un assetjament sexual reiterat és:
- Un 15,2% de dones treballadores.
- Fins a un 60% de les dones que han patit aquest assetjament sexual reiterat, ha estat amb una freqüència setmanal o diària.
- Les conductes més freqüents són: haver rebut missatges o trucades telefòniques no desitjades, correus electrònics, cartes o regals; haver rebut trucades telefòniques obscenes, amenaçadores, molestes o silencioses, i haver estat espiades.
Davant de totes aquestes dades, la llei de garantia integral de la llibertat sexual ha posat en marxa una sèrie de mesures integrals i interdisciplinàries que suposen modificar la majoria de les normes que miren de garantir la protecció social de les víctimes. El text pretén donar resposta específica a les violències sexuals, partint de l’afirmació que estem davant d’un problema social i estructural que caldrà tractar com a una qüestió d’estat. Com vol fer-ho?
La norma parteix de dos conceptes clau a l’hora de fixar el seu àmbit objectiu i subjectiu:
Amb aquestes premisses, la llei imposa un seguit d’obligacions a les empreses:
- Promoure condicions de treball adequades que evitin la comissió de delictes.
- Articular procediments específics de prevenció.
- Promoure la sensibilització i formació.
- Incloure la violència sexual en els riscos laborals dels llocs de treball.
I també conté altres actuacions que no són obligatòries:
- Elaborar codis, campanyes i protocols. Si aquests es duen a terme, caldrà que sigui de manera negociada.
- Obtenir el distintiu Empreses per una societat lliure de violència de gènere.
En qualsevol cas, per poder exercir els drets que preveu la norma en l’àmbit laboral i de la seguretat social, caldrà acreditar l’existència de violències sexuals. I com s’acredita? Doncs, mitjançant:
- Informe emès pels serveis socials.
- Ordre de protecció.
- Informe del ministeri fiscal.
- Informe emès pels serveis especialitzats en igualtat i contra la violència de gènere.
- Informe emès pels serveis d’acollida destinats a les víctimes de violències sexuals.
- Informe emès per la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
- Sentència de l’ordre social i condemnatòria penal.
- Per qualsevol altre títol previst en la legislació sectorial que reguli l’accés a cadascun dels drets i recursos previstos en la norma.
En el seu article 38, la llei preveu els drets laborals de les treballadores per compte aliena víctimes de violències sexuals, que són els següents:
- Reducció i reordenació del temps de treball.
- Mobilitat geogràfica i canvi de centre de treball.
- Justificació i retribució de les absències.
- Adaptació del lloc de treball.
- Suspensió i extinció de la relació laboral amb dret a les prestacions per desocupació.
I pel que fa a les treballadores funcionàries, preveu els mateixos drets, però els garanteix una reducció de jornada que, quan sigui d’un terç o menys, serà retribuïda íntegrament. A més, també preveu una excedència que no requereix d’un temps mínim de prestació de serveis, ni té una exigència de durada mínima.
Mireia Montesinos Sanchis
Advocada i sòcia del Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica (AiDE)
