La bretxa salarial

Tribuna


Mireia Montesinos

La bretxa salarial és la diferència del salari mitjà de les dones respecte del salari mitjà dels homes, expressada en forma de percentatge. Per tant, és un indicador clau en matèria de discriminació retributiva.

Segons les dades recollides pel Sindicato de Técnicos del Ministerio de Hacienda, publicades el 27 de febrer de 2021, si es manté el ritme de decreixement actual, es necessitaran 105 anys per reduir la bretxa salarial a l’Estat espanyol.

 

És significatiu també l’anàlisi dut terme pel que fa al percentatge de dones en cadascun dels trams salarials. A l’altra banda de la forquilla òbviament hi ha els homes, per tant, més del 80% de les persones que cobren 103.000€  anuals o més són homes.


L’edat és un factor determinant també per a la bretxa salarial, tal com es desprèn de següent taula en què es visualitza l’afectació de les pensions de jubilació que perceben les dones majors de 65 anys. Caldrà està atents a l’evolució de la gràfica per edats, ja que tot apunta que en la franja corresponent l’edat mitjana de l’embaràs i el part, i en la franja vincualda al moment de cura de les persones grans dependents, la bretxa també anirà creixent.


Però, a banda de la bretxa salarial, també és important tenir present la bretxa de gènere. Pel que fa a aquesta qüestió, trobem l’exemple del manteniment dels rols que encara avui dia s’expressen en els convenis col·lectius, com és el cas del Conveni SISCAT:

Grup 1 Personal assistencial titulat de grau superior (AS-TGS). Subgrup 1.1: facultatius en formació Els llocs de treball d’aquest subgrup són: metges, farmacèutics, químics, biòlegs.

Grup 2 2.1 Diplomats en formació. Els llocs de treball d’un/a DUI i llevadora.

Aquest repartiment de rols és encara més significatiu si es relaciona amb la presència de dones en els estudis vinculats a les Ciències de la Salut. En aquest sentit, més del 70% de les estudiants són dones.

Les dades d’ocupació també van en aquesta línia i en situació de pandèmia cal tenir-les presents. A Catalunya, segons les estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, unes 715.000 persones treballen a primera línia de la pandèmia. D’aquestes, el 65% són dones. El col·lectiu principal el constitueix el personal sanitari, hospitalari i farmacèutic, que representa al voltant del 28% –unes 200.000 persones– del total. Són uns dels sectors més feminitzats, amb un 70% de la plantilla format per dones.

Més enllà de la COVID, cal tenir present que, malgrat ser majoria, en els centres sanitaris només el 4% de les metgesses en actiu assumeixen llocs de responsabilitat.


Drets laborals de les dones víctimes de violència de gènere: incidència de la pandèmia

Un dels elements claus a analitzar -a banda del perill del manteniment de la convivència amb el maltractador en cas de confinament i/o teletreball- és que els drets laborals de les dones víctimes de violència de gènere estan molt lligats a la realització del treball presencial i, per tant, perden bona part de la seva virtualitat si no es treballa presencialment.

El llistat de drets que bàsicament conté la normativa vigent per a la protecció de la dona treballadora víctima de violència de gènere és el següent:

  • Reordenació del temps de treball.
  • Mobilitat geogràfica amb reserva de lloc durant els primers 6 mesos.
  • Reducció de la jornada amb reducció proporcional del sou i possibilitat de subscripció a un conveni especial.
  • Justificació de les faltes i/o absències.
  • Suspensió de la relació laboral amb reserva de lloc de treball amb dret a prestació atur.
  • Extinció del contracte de treball amb dret a prestació atur.
  • Nul·litat de l’acomiadament per l’exercici d’aquests drets.
  • Compensació salarial en cas d’extinció i nova contractació.

Finalment, s’ha d’assenyalar que la Macroencuesta de violència contra la mujer 2015 realitzada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i el mateix estudi, però de l’any 2019, elaborat pel Ministeri d’Igualtat, posen de manifest que el nivell d’estudis i la realització d’una feina remunerada són dos dels indicadors que més protegeixen les dones, en comparació amb altres factors com l’origen o el lloc de residència.

Mireia Montesinos Sanchis
Advocada i sòcia del Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica (AiDE)

Dona blanca heterosexual denúncia

Tot és molt cool, gairebé perfecte i meravellós!!! Oh sí, el meu món és de color de rosa (és clar!). He nascut als anys 80, a Barcelona, en una família benestant i no violenta. He jugat a futbol a l’escola, igual que ho feien els nens. El dia de la mare, a la meva no li regalava un petit electrodomèstic i un any els Reis Mags em van regalar un Scalextric. Em van permetre portar pantalons i el cabell curt quan era petita. El meu pare em feia el sopar quan la mare estava de guàrdia. He vist com el meu oncle feia tasques domèstiques. Quan vaig fer 18 anys vaig poder votar, conduir i accedir a la universitat. I des de llavors tampoc em puc queixar. Sóc metgessa de família i cobro el mateix que els meus companys. Tinc dret a la baixa maternal, a la planificació familiar, al divorci, al control de la meva nòmina i puc viatjar sense permís de ningú. Vaig emparellar-me lliurement i el meu matrimoni és com ho són, segur, tots els d’avui dia (ell posa la rentadora, passa l’aspiradora, té cura de la nena…). A l’escola de la meva filla alguns nens porten pantalons roses, els ensenyen a cuinar i a cosir i els eduquen sense diferències. Per tot això, “jo no sóc masclista ni feminista, jo crec que tots som iguals”.

El feminisme ja està passat de moda al nostre entorn i queda reservat a un grup de “radicals” que busquem la superioritat vers els homes i vivim amargades per “quatre detallets sense importància”. Detallets com la utilització “absurda” d’un llenguatge inclusiu; la repulsa de “casos aïllats” d’agressió i assassinat; la denúncia sobre l’“escassa” discriminació laboral i social que pateixen les dones (miré usted, no nos metamos en eso, que diria M. Rajoy); la crítica “injustificada” a la infantilització de les dones amb càncer de mama; la transformació de persona a envàs durant l’embaràs i un llarg etcètera. Òbviament, insistim en un model educatiu d’igualtat perquè ens agrada queixar-nos, ja que l’educació (a l’escola, a casa, al carrer, a la televisió, a les xarxes socials…) és del tot igualitària i no etiqueta, ni cosifica, ni sexualitza.

I més: critiquem el consum de prostitució “voluntària”, “sobrevalorem” la doble presència (treball domèstic i assalariat), ens irritem de manera “desmesurada” quan ens diuen “nena” a la consulta; el sostre de vidre laboral és una “excusa” que ens hem inventat per justificar l’estancament professional quan “no destaquem” i un altre llarg etcètera.

Tu, home o dona, pots considerar que tot això són “coses sense importància”, però les dades sobre la violència masclista (física o psicològica), en qualsevol punt del planeta; la discriminació legal, social i laboral, en qualsevol punt del planeta; l’esclavitud estètica, en qualsevol punt del planeta; la persistència de la cultura patriarcal, en qualsevol punt del planeta, són problemes manifestos que afecten milions de dones, en siguin conscients o no.

Sóc exagerada? Utilitzo una ironia barata? Amb haver aconseguit que llegeixis fins aquí una reflexió més sobre el feminisme estic més que satisfeta.

PD. A Catalunya, l’any 2017, 9 dones van ser assassinades i es van presentar 12.789 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella. 35 denúncies diàries.

Una metgessa

Guia de recomanacions per a un ús no sexista de la llengua en l’àmbit de la salut

guiaEn el marc del Pla d’igualtat de l’empresa, l’ICS ha publicat una guia de recomanacions per a promoure l’ús d’un llenguatge no discriminatori per raó de gènere en l’àmbit de la salut.

El document s’adreça a professionals del món sanitari i té per objectiu oferir pautes senzilles de fàcil aplicació per a la redacció no sexista dels textos, ja siguin cartes, presentacions, impresos, material divulgatiu, etc.

Junt amb el document de recomanacions, l’ICS presenta un llistat de professions, condicions i càrrecs que recull la forma femenina, la masculina, les formes dobles i les propostes genèriques o abstractes. Aquesta llista s’anirà actualitzant i ampliant amb noves aportacions.

Les dones són absolutament majoritàries a la plantilla de l’ICS. Un 74% del total de treballadors de l’empresa són dones.

Metges de Catalunya participa de forma activa en la definició de les accions que persegueixen trencar les diferències entre homes i dones a l’ICS. La Dra. Ana Bellés és la representant del sindicat en la Comissió d’Igualtat que a aquest efecte va constituir l’ICS el 2010.

Aquesta comissió ha participat en l’elaboració del Pla d’Igualtat de l’ICS, aprovat el passat mes d’octubre per la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat.