Arxiu d'etiquetes: jornada

1 de maig: treball digne per a tothom

Publicat el per
Respon

Tribuna

Ana Roca, presidenta de MC

El Primer de Maig és més que un dia festiu i una celebració, és una declaració de memòria i d’intenció. Avui, quan els drets dels metges i metgesses, dels facultatius i facultatives, segueixen sent vulnerats, aquesta data pertany també a ells i elles, i a l’organització col·lectiva que des de fa més d’un segle els representa.

Commemorem el Dia dels Treballadors per recordar els morts de Chicago de 1886, que exigien una jornada de vuit hores quan el capital encara creia tenir dret il·limitat sobre el cos i el temps dels empleats. Fins avui, aquesta jornada commemorativa ha estat un mirall. Un mirall on cada generació es pot preguntar quines conquestes ha defensat i quines ha deixat que s’erosionin. Perquè els drets laborals no són com les roques granítiques que resisteixen el pas del temps, al contrari, són més aviat dunes de sorra que el vent se les pot endur.

Si situem la mirada al col·lectiu mèdic, certament el reflex que veiem al mirall en aquest moment no és molt esperançador. Els professionals amb la formació més llarga i exigent del sistema sanitari, amb la responsabilitat més gran sobre la vida i la salut dels pacients, són precisament aquells als qui s’imposen les condicions laborals més extremes, per extenuants i absorbidores. Jornades que s’estiren fins al límit fisiològic. Agendes impossibles que converteixen l’atenció en un tràmit informàtic i la medicina en una cadena de muntatge. Tot mesurat en minuts i amb la mínima despesa posssible. Això es tradueix en un estrès agut que es cronifica i genera una incidència de la síndrome de burnout que afecta gairebé el 50% dels metges, però que costa molt de reconèixer perquè la vocació, com sempre, s’ha utilitzat com a escut i excusa per no posar-hi remei.

Amb tot, la sobrecàrrega assistencial és molt probablement el primer problema que identifiquen la majoria de professionals, i en alguns casos es veu com una fatalitat, un accident inevitable. L’excés de treball que patim ara és el resultat d’anys d’infrafinançament, de retallades que no es van revertir, de places sense cobrir i d’una cultura institucional que ha tractat els facultatius com un recurs elàstic, capaç d’estirar-se indefinidament. I ho fan perquè, malgrat tot, saben que mai abandonarem els nostres pacients.

Metges de Catalunya (MC) és el sindicat mèdic més antic d’Europa, fundat el 1920. Això vol dir que fa més d’un segle que els professionals del nostre país tenim clar que la defensa de l’exercici digne de la medicina és indestriable de la qualitat de l’atenció als malalts. No demanem luxes ni privilegis, demanem un tracte just, reconeixement professional i unes condicions que ens permetin desenvolupar la nostra tasca assistencial de manera sostenible, sense que ens hi vagi la nostra pròpia salut.

“Treball digne”, aquesta ha estat i segueix sent la consigna principal del Primer de Maig, i també ho és de l’actual conflicte que vivim els metges i metgesses. Agendes assumibles. Descansos legals. Plantilles suficients. I el reconeixement explícit que la salut dels professionals és, en si mateixa, un dret i la condició primera perquè els pacients puguin ser atesos com es mereixen.

Ana Roca
Presidenta de Metges de Catalunya

Una decisió insòlita i desconcertant del TSJC

Publicat el per
1

Tribuna d’opinió

Pep Puey

Pep Puey

Uns 900 metges que exerceixen la seva professió en centres sanitaris de la xarxa concertada (XHUP) es poden veure afectats per una sentència sorprenent i incomprensible de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (MC). L’assessoria jurídica de Metges de Catalunya (MC) ja ha interposat un recurs al Tribunal Suprem contra aquesta decisió, però, més enllà del joc dels tribunals, anem a l’arrel de la qüestió.

Els facultatius de la sanitat concertada porten 13 anys litigant perquè sigui reconegut el seu dret a percebre una remuneració per les hores de guàrdia de presència física que com a mínim s’iguali al preu de l’hora de jornada ordinària.

En una primera fase de la reclamació, dels anys 2000 a 2006, el Tribunal Suprem va donar la raó als metges amb sentències favorables a l’abonament de les hores de guàrdia al preu de l’hora ordinària.

Aquest gran èxit judicial, propiciat per MC i el seu gabinet jurídic, va trobar resposta per part de les patronals en el VIIè conveni col·lectiu de la XHUP, signat al maig de 2006. Veient que els tribunals es posicionaven de forma clara del costat dels facultatius, les patronals van blindar el preu de l’hora guàrdia de presència física situant-lo per sota de l’hora ordinària, amb la inclusió de diferents articles al nou conveni signat.

Aquesta actuació va provocar que, el mateix any 2006, MC iniciés un nou procés judicial per reclamar l’aplicació d’allò que el Tribunal Suprem ja havia sentenciat: l’import de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al de l’ordinària, calculat amb la suma del sou base, el plus de conveni i la carrera professional, dividit entre la jornada anual (actualment situada en 1.688 hores). A la demanda, el sindicat hi va afegir la percepció de les diferències calculades des de l’any 2005.

Ara, després de set anys de litigi, després que una vintena de jutges de primera instància dictessin una quarantena de sentències favorables, després que  alguns centres sanitaris reconeguessin el deute i fins i tot pactessin el nou preu de l’hora de guàrdia, després que sis magistrats del TSJC desestimessin dos recursos interposats per les patronals, el passat 24 de març un nou dictamen d’aquest mateix tribunal ha reinterpretat el sentit de la reclamació.

Davant un recurs de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el TSJC manté que l’hora de guàrdia s’ha d’abonar a un preu que com a mínim iguali al de l’hora ordinària, però obliga a restar de les quantitats reclamades el complement d’atenció continuada que perceben aquells facultatius que realitzen una jornada complementària igual o superior al 75 % de la màxima jornada exigible, així com les hores de lliurança posteriors a una guàrdia de presència.

És incomprensible que el tribunal tingui en compte un concepte (complement d’atenció continuada) que ni el mateix sindicat inclou en el càlcul de l’import de l’hora ordinària i que només perceben els facultatius que superen un nombre determinat d’hores anuals de guàrdia. Que la sentència resti aquest complement sobre les quantitats reclamades sense que MC l’hagi inclòs en la valoració del preu d’hora ordinària que es fixa com a barem de pagament, és una interpretació inusual i certament creativa per part dels magistrats.

D’altra banda, les hores de lliurança posteriors a una guàrdia en cap moment havien estat objecte de debat. Voler barrejar-ho ara és una estratègia de joc brut per part de les patronals sanitàries que intenten, a la desesperada, que els metges no se surtin amb la seva.

MC mantindrà les espases en alt i no retrocedirà ni un pas en la reclamació, arribant fins a l’última instància, amb l’últim recurs possible, perquè es compleixi allò que és legítim i que la justícia ha certificat en reiterades ocasions.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.        

MC rebutja “de ple” la proposta de l’ICS sobre la implantació de la jornada de 37,5 hores

Publicat el per
2

36horesMetges de Catalunya (MC) rebutja la proposta de l’Institut Català de la Salut (ICS) sobre la jornada laboral i les mesures de conciliació presentada divendres passat en la reunió de la Mesa Sectorial de Sanitat que aplega els representants de l’empresa i dels treballadors.

Davant l’entrada en vigor del Reial decret llei 2/2012, que estableix per a tots els empleats públics una jornada mínima de 37,5 hores setmanals en còmput anual, l’ICS proposa una jornada ordinària diürna de 1.650 hores anuals (1.500 hores per als torns nocturns). En el marc d’aquesta negociació, l’ICS afegeix a la proposta ‘millores’ sobre les mesures de conciliació com l’establiment d’un màxim de quatres dies anuals remunerats per absència per malaltia o accident no laboral, garantia del permís retribuït per hospitalització d’un familiar i ampliació del permís per trasllat de domicili en els casos de canvi de localitat de residència.

MC acusa l’ICS de “fer trampes” en el procés de negociació de la jornada laboral. El sindicat qualifica l’oferta de l’Administració com un “xantatge” perquè vincula l’acceptació de la modificació de jornada a l’obtenció d’unes suposades millores en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, que ja són una realitat en altres àmbits de l’administració.

Per a l’organització, la llei del govern central només faculta a l’ICS a allargar les actuals jornades de 36 a 37,5 hores setmanals, però no a realitzar canvis de torns, ni a desregular els horaris de cada lloc de treball. Així, tant important com el nombre d’hores, és la seva distribució, que ha de ser “equitativa, uniforme i homogènia” per a tot el territori i tots els centres. La desregulació proposada permetrà que la jornada s’apliqui de forma “arbitrària i capritxosa” per part de les direccions en una sort de “regne de Taifes”. Amb el pretext d’instaurar l’autonomia de gestió, l’ICS vol deixar en mans de cada gerència la implantació del nou horari.

A més, el sindicat recrimina l’ICS per voler implantar una jornada laboral superior a la que s’està implantant a altres comunitats autònomes i per establir un règim d’incapacitat laboral i de permisos que suposa un greuge respecte al d’altres treballadors públics, fins i tot de la mateixa Generalitat.

Per MC, l’actitud “tramposa” de l’empresa s’evidencia també en la proposta de mesures de conciliació. L’ICS pretén fer passar com a oferta exclusiva i beneficiosa l’establiment dels quatre dies d’absència laboral remunerada. Segons denuncia MC, aquesta mesura ja està fixada i aprovada per la llei 17/2012, de 27 de desembre, que estableix en la seva disposició addicional trenta-vuitena (article 3) que l’absència al treball justificada per causa de malaltia o accident, no tindrà descompte en nòmina fins a un màxim de quatre dies anuals. Així doncs, no es tracta de cap millora afegida per als treballadors de l’ICS.

Integració del personal de contingent i zona   

La reunió de la Mesa Sectorial també va tractar el procés d’integració del personal de contingent i zona, establert pel Reial decret llei 16/2012. La fórmula d’integració que proposa l’ICS  és, a criteri sindical, “absolutament lesiva” per aquests professionals i suposa un empitjorament del decret d’integració de l’any 2006.

El procés previst comporta una discriminació “sense precedents” i una “retallada dels drets legítims” dels metges de contingent i zona que acumulen, en la majoria de casos, més de 30 anys de dedicació al sistema.

La integració planificada per l’ICS no preveu processos excepcionals i únics per a la conservació del primer i el segon nivell de carrera professional, ni respecta les quantitats acumulades per triennis laborals. Així, aquest col·lectiu de facultatius pot veure notablement minvades les seves retribucions.

Per últim, el sindicat alerta que la incorporació a centres de l’ICS dels professionals de contingent i zona que fins ara treballaven a la xarxa concertada o a les entitats de base associativa (EBA) comportarà l’acomiadament de personal interí.