Una decisió insòlita i desconcertant del TSJC

Tribuna d’opinió


Pep Puey

Pep Puey

Uns 900 metges que exerceixen la seva professió en centres sanitaris de la xarxa concertada (XHUP) es poden veure afectats per una sentència sorprenent i incomprensible de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (MC). L’assessoria jurídica de Metges de Catalunya (MC) ja ha interposat un recurs al Tribunal Suprem contra aquesta decisió, però, més enllà del joc dels tribunals, anem a l’arrel de la qüestió.

Els facultatius de la sanitat concertada porten 13 anys litigant perquè sigui reconegut el seu dret a percebre una remuneració per les hores de guàrdia de presència física que com a mínim s’iguali al preu de l’hora de jornada ordinària.

En una primera fase de la reclamació, dels anys 2000 a 2006, el Tribunal Suprem va donar la raó als metges amb sentències favorables a l’abonament de les hores de guàrdia al preu de l’hora ordinària.

Aquest gran èxit judicial, propiciat per MC i el seu gabinet jurídic, va trobar resposta per part de les patronals en el VIIè conveni col·lectiu de la XHUP, signat al maig de 2006. Veient que els tribunals es posicionaven de forma clara del costat dels facultatius, les patronals van blindar el preu de l’hora guàrdia de presència física situant-lo per sota de l’hora ordinària, amb la inclusió de diferents articles al nou conveni signat.

Aquesta actuació va provocar que, el mateix any 2006, MC iniciés un nou procés judicial per reclamar l’aplicació d’allò que el Tribunal Suprem ja havia sentenciat: l’import de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al de l’ordinària, calculat amb la suma del sou base, el plus de conveni i la carrera professional, dividit entre la jornada anual (actualment situada en 1.688 hores). A la demanda, el sindicat hi va afegir la percepció de les diferències calculades des de l’any 2005.

Ara, després de set anys de litigi, després que una vintena de jutges de primera instància dictessin una quarantena de sentències favorables, després que  alguns centres sanitaris reconeguessin el deute i fins i tot pactessin el nou preu de l’hora de guàrdia, després que sis magistrats del TSJC desestimessin dos recursos interposats per les patronals, el passat 24 de març un nou dictamen d’aquest mateix tribunal ha reinterpretat el sentit de la reclamació.

Davant un recurs de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el TSJC manté que l’hora de guàrdia s’ha d’abonar a un preu que com a mínim iguali al de l’hora ordinària, però obliga a restar de les quantitats reclamades el complement d’atenció continuada que perceben aquells facultatius que realitzen una jornada complementària igual o superior al 75 % de la màxima jornada exigible, així com les hores de lliurança posteriors a una guàrdia de presència.

És incomprensible que el tribunal tingui en compte un concepte (complement d’atenció continuada) que ni el mateix sindicat inclou en el càlcul de l’import de l’hora ordinària i que només perceben els facultatius que superen un nombre determinat d’hores anuals de guàrdia. Que la sentència resti aquest complement sobre les quantitats reclamades sense que MC l’hagi inclòs en la valoració del preu d’hora ordinària que es fixa com a barem de pagament, és una interpretació inusual i certament creativa per part dels magistrats.

D’altra banda, les hores de lliurança posteriors a una guàrdia en cap moment havien estat objecte de debat. Voler barrejar-ho ara és una estratègia de joc brut per part de les patronals sanitàries que intenten, a la desesperada, que els metges no se surtin amb la seva.

MC mantindrà les espases en alt i no retrocedirà ni un pas en la reclamació, arribant fins a l’última instància, amb l’últim recurs possible, perquè es compleixi allò que és legítim i que la justícia ha certificat en reiterades ocasions.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.        

MC rebutja “de ple” la proposta de l’ICS sobre la implantació de la jornada de 37,5 hores

36horesMetges de Catalunya (MC) rebutja la proposta de l’Institut Català de la Salut (ICS) sobre la jornada laboral i les mesures de conciliació presentada divendres passat en la reunió de la Mesa Sectorial de Sanitat que aplega els representants de l’empresa i dels treballadors.

Davant l’entrada en vigor del Reial decret llei 2/2012, que estableix per a tots els empleats públics una jornada mínima de 37,5 hores setmanals en còmput anual, l’ICS proposa una jornada ordinària diürna de 1.650 hores anuals (1.500 hores per als torns nocturns). En el marc d’aquesta negociació, l’ICS afegeix a la proposta ‘millores’ sobre les mesures de conciliació com l’establiment d’un màxim de quatres dies anuals remunerats per absència per malaltia o accident no laboral, garantia del permís retribuït per hospitalització d’un familiar i ampliació del permís per trasllat de domicili en els casos de canvi de localitat de residència.

MC acusa l’ICS de “fer trampes” en el procés de negociació de la jornada laboral. El sindicat qualifica l’oferta de l’Administració com un “xantatge” perquè vincula l’acceptació de la modificació de jornada a l’obtenció d’unes suposades millores en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, que ja són una realitat en altres àmbits de l’administració.

Per a l’organització, la llei del govern central només faculta a l’ICS a allargar les actuals jornades de 36 a 37,5 hores setmanals, però no a realitzar canvis de torns, ni a desregular els horaris de cada lloc de treball. Així, tant important com el nombre d’hores, és la seva distribució, que ha de ser “equitativa, uniforme i homogènia” per a tot el territori i tots els centres. La desregulació proposada permetrà que la jornada s’apliqui de forma “arbitrària i capritxosa” per part de les direccions en una sort de “regne de Taifes”. Amb el pretext d’instaurar l’autonomia de gestió, l’ICS vol deixar en mans de cada gerència la implantació del nou horari.

A més, el sindicat recrimina l’ICS per voler implantar una jornada laboral superior a la que s’està implantant a altres comunitats autònomes i per establir un règim d’incapacitat laboral i de permisos que suposa un greuge respecte al d’altres treballadors públics, fins i tot de la mateixa Generalitat.

Per MC, l’actitud “tramposa” de l’empresa s’evidencia també en la proposta de mesures de conciliació. L’ICS pretén fer passar com a oferta exclusiva i beneficiosa l’establiment dels quatre dies d’absència laboral remunerada. Segons denuncia MC, aquesta mesura ja està fixada i aprovada per la llei 17/2012, de 27 de desembre, que estableix en la seva disposició addicional trenta-vuitena (article 3) que l’absència al treball justificada per causa de malaltia o accident, no tindrà descompte en nòmina fins a un màxim de quatre dies anuals. Així doncs, no es tracta de cap millora afegida per als treballadors de l’ICS.

Integració del personal de contingent i zona   

La reunió de la Mesa Sectorial també va tractar el procés d’integració del personal de contingent i zona, establert pel Reial decret llei 16/2012. La fórmula d’integració que proposa l’ICS  és, a criteri sindical, “absolutament lesiva” per aquests professionals i suposa un empitjorament del decret d’integració de l’any 2006.

El procés previst comporta una discriminació “sense precedents” i una “retallada dels drets legítims” dels metges de contingent i zona que acumulen, en la majoria de casos, més de 30 anys de dedicació al sistema.

La integració planificada per l’ICS no preveu processos excepcionals i únics per a la conservació del primer i el segon nivell de carrera professional, ni respecta les quantitats acumulades per triennis laborals. Així, aquest col·lectiu de facultatius pot veure notablement minvades les seves retribucions.

Per últim, el sindicat alerta que la incorporació a centres de l’ICS dels professionals de contingent i zona que fins ara treballaven a la xarxa concertada o a les entitats de base associativa (EBA) comportarà l’acomiadament de personal interí.

15 o 45?

El tancament nocturn de 21 Punts d’Atenció Continuada (PAC) a Castella-la Manxa ha comportat nombroses crítiques i mostres de rebuig per part dels usuaris i dels ajuntaments dels municipis afectats per aquesta mesura.

La presidenta autonòmica, María Dolores de Cospedal, va justificar la decisió afirmant que el tancament dels serveis nocturns d’urgències afectaven a una població “molt petita” i que els habitants d’aquests municipis disposen d’aquests mateixos serveis a una distància de 15 minuts.

La realitat, però, és diferent. Un vídeo gravat davant de notari demostra que la distància entre les poblacions pot arribar fins els 45 minuts, circulant per perilloses carreteres secundàries en què la velocitat màxima permesa no supera els 30 quilòmetres per hora en alguns trams.


Per ara, el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma ha suspès cautelarment la mesura davant la denúncia presentada per l’alcalde de Tembleque (Toledo), una de les poblacions que s’havia quedat sense urgències nocturnes. La Junta de Castella-la Manxa ja ha anunciat que recorrerà la decisió judicial.