Denuncia a Sant Pau per estafa i malversació

Carme Pérez, delegada de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha pres la iniciativa i, a títol personal, ha portat als tribunals a la cúpula del centre hospitalari per un pressumpte delicte d’estafa i malversació de fons.

Pérez és radiòloga i treballa a Sant Pau des de 1979. A més de facultativa també és llicenciada en dret. En la seva denúncia ha presentat proves documentals que podrien inculpar els gestors de l’hospital per irregularitats en el pagament de factures, sous i indemnitzacions als propis gestors i als patrons de la fundació del centre. Aixi mateix, la demanda revela l’adjudicació de contractes públics il·lícits per un hospital de finançament exclusivament públic.

La denuncia de Carme Pérez ha provocat un considerable impacte entre els professionals i també a l’opinió pública, gràcies a l’àmplia cobertura que el diari El País està fent del cas.

MC felicita a la seva delegada per la seva valentia i determinació per desvetllar el que podria significar un nou cas de corrupció en la gestió de la sanitat pública catalana.

 

Els facultatius de la XHUP han perdut entre un 18% i un 24% de sou des de 2008

El 31 de desembre de 2008 va vèncer el VIIè Conveni Col·lectiu dels Hospitals de la XHUP i dels Centres d’Atenció Primària Concertats. El conveni va ser denunciat, seguint els mecanismes i temps establerts, però d’aleshores ençà cap dels intents de negociació ha estat fructífer i no s’ha pogut signar un nou conveni.

Ara, amb l’entrada en vigor de la reforma laboral, el conveni podrà prorrogar-se dos anys més com a màxim, fins el 12 de febrer de 2014. Si passat aquest període no s’ha renovat el conveni, els treballadors emparats per aquest hauran d’acollir-se a l’existent en l’àmbit immediatament superior i, en cas de no existir-hi, a l’Estatut dels Treballadors.

Des del venciment del conveni, han transcorregut tres anys de desastre econòmic mundial que han coincidit amb l’aplicació d’una política de retallades sanitàries sense precedents a casa nostra. La destrucció de llocs de treball ha estat una constant i els que han pogut conservar la feina han vist com se’ls hi retallava el sou i s’escapçaven els seus drets socials i laborals.

Per un facultatiu de la XHUP, l’absència d’un conveni marc, sumada al decret de reducció salarial dels treballadors públics i a la retallada pressupostària dictada pel CatSalut, suposa des de 2008 una pèrdua de poder adquisitiu d’entre el 18% i el 24%, en funció del nivell de carrera de cada professional.

Una part d’aquesta minva prové de la no actualització de l’IPC a les taules salarials vigents. Prenent com a base l’IPC anual acumulat durant els darrers quatre anys (7%), els metges de la xarxa concertada han deixat de percebre més de 3.000 euros. Això en el cas dels facultatius amb el nivell més baix de carrera (A). La pèrdua per als professionals mèdics de nivell D arriba als 4.100 euros anuals.

Negociacions amb els treballadors

Ara bé, la pèrdua més important correspon al descompte salarial directe derivat de l’aplicació a la sanitat concertada de la rebaixa del 5% del sou a la funció pública, i a les conseqüències econòmiques de les negociacions que les gerències empresarials han forçat amb els representants dels treballadors arran de l’empitjorament de la situació econòmica.

El decret 10/2010 que rebaixava un 5% la retribució dels treballadors públics s’ha fet extensiu al personal dels centres concertats. Si es tracta o no d’una mesura legal ho decidiran els tribunals de justícia davant les demandes (individuals i col·lectives) presentades per aquesta qüestió. En qualsevol cas, la major part dels centres sanitaris aplica aquesta reducció salarial des de juny de 2010.

D’altra banda, les negociacions amb els treballadors que des de l’any passat s’han produït als consorcis i a les empreses sanitàries, han comportat la presentació d’expedients de regulació d’ocupació (ERO), l’eliminació o el canvi de guàrdies de presència física per localitzables, la modificació de les condicions treball i la supressió de drets socials i de complements econòmics que suposen una part important de la retribució mèdica. L’alternativa, segons afirmen les direccions empresarials, són els acomiadaments massius i els tancaments de centres i serveis.

Tot això desemboca en un escenari de pèrdues econòmiques per als facultatius per valor de 6.600-11.600 euros, quantificant únicament els imports corresponents al 5% de rebaixa salarial des de juny de 2010 i l’eliminació del complement variable per objectius (DPO) dels anys 2011 i 2012.

Així les coses, des de 2008, la minva retributiva absoluta dels professionals mèdics que exerceixen a la xarxa concertada es troba al llindar dels 10.000 euros, pujant fins els 15.000 en el cas dels facultatius amb el nivell de carrera més alt.

Estudi realitzat pel Dr. Pep Puey, secretari del sector XHUP.

12 sentències guanyades per MC en el cas del preu de l’hora de guàrdia a la xarxa concertada

Els tribunals de justícia han tornat a donar la raó –i ja en van 12- a Metges de Catalunya (MC) respecte a la demandes interposades pel preu de l’hora de guàrdia als centres de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP).

Els jutjats de primera instància han estimat les demandes presentades per MC als hospitals de Sant Pau, Mollet, Palamós i Terrassa, i condemnen les entitats demandades a abonar les hores de guàrdia com a mínim al mateix preu de l’hora ordinària.

Aquestes sentències s’afegeixen a altres 8 que també hauran d’abonar als treballadors demandants l’import corresponent per les hores de treball realitzades en concepte de jornada d’atenció continuada que superin les 1826 hores i 27 minuts anuals que fixa el Conveni col•lectiu d’aplicació.

La quantitats a abonar dependran dels exercicis subjectes a demanda en cadascun dels centres. Els períodes, segons cada cas, es troben compresos entre els anys 2005 i 2010.

MC ha presentat un total de 77 demandes, repartides entre 23 de centres de salut diferents. Fins ara s’han celebrat 15 judicis, dels quals 12 s’han saldat amb sentències favorables a la reclamació del sindicat.  En aquesta dotzena de sentències, 229 facultatius han guanyat la reclamació presentada a les seves respectives empreses.

El periple judicial, però, no finalitza amb aquestes sentències ja que les empreses demandades poden presentar recurs a la Sala Social del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC). Serà doncs aquest tribunal el que en darrera instància resoldrà el conflicte.

D’aquesta manera, fins que no hi hagi una sentència ferma, els demandants no percebran els imports deguts -en cas que aquesta sentència última sigui favorable- ni s’adequarà el preu de l’hora de guàrdia. En qualsevol cas, la presentació d’aquests recursos comporta que les empreses privades hagin d’aprovisionar com a aval l’import íntegre de la condemna a l’entitat bancària fixada per cada jutjat.