Arxiu d'etiquetes: DPO

La DPO 2020 a l’atenció primària de l’ICS

Publicat el per
3

Tribuna

Javier K. O’Farrill

La direcció per objectius (DPO) és una fórmula de millora de les retribucions del personal sanitari de l’Institut Català de la Salut (ICS), per la via dels incentius, que es va implantar l’any 2003 inspirant-se en el model anglès, malgrat que en aquell país fa anys que ha desaparegut perquè no ha demostrat cap eficàcia en la pràctica clínica. I és que no té cap sentit que valors intrínsecs a la salut de les persones s’utilitzin com a instrument d’estalvi per part de les gerències i direccions. Per aquest motiu, Metges de Catalunya (MC) sempre ha defensat que l’import de la DPO s’incorpori de manera estable a la nòmina dels professionals.

Al llarg d’aquest primer trimestre de l’any, les direccions dels centres d’atenció primària han de presentar, per a la seva signatura, el document de la DPO per a l’any 2020. La proposta ha de respectar allò que estableix el II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre condicions de treball del personal estatutari i la instrucció 1/2008 de l’ICS que regula el procés d’establiment, fixació, quantificació i posterior avaluació d’aquests ítems. A més, els objectius també haurien de seguir les recomanacions del grup de treball de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de l’ICS que l’abril de 2018 va aprovar el document “Millora de la gestió de la DPO”, pendent només de la seva ratificació.

Els requisits exigibles segons la normativa vigent són:

  • Els objectius han de ser assolibles i fixats amb la participació de l’interessat, que ha de estar-hi d’acord.
  • Els elements que influeixen en la retribució variable han de ser explícits, ben definits, específics i coneguts, i el professional, mitjançant el seu treball, ha de poder incidir-hi, sense dependre d’altres persones o d’altres elements que puguin dificultar l’assoliment.
  • Els objectius es mesuraran mitjançant un indicador objectivable. Així mateix, es fixarà una meta (percentatge que s’ha d’assolir) de consecució clara i verificable. El professional tindrà periòdicament informació de l’evolució de cada objectiu pactat per poder-lo aconseguir.
  • El complement retributiu associat als diferents percentatges de consecució de la DPO ha d’estar reflectit en el document que signa el professional i ha de correspondre a la quantitat econòmica que es determina en el II Acord.

De la mateixa manera, hi ha tot un catàleg d’ítems individuals aprovats per l’ICS en què el professional pot triar i pactar amb la direcció aquells que s’ajustin a la realitat i característiques del seu lloc de treball. El grau d’assoliment d’aquests ítems es pot modificar en els supòsits següents:

  • Permís per maternitat o paternitat
  • Qualsevol supòsit de reducció de jornada o de prestació a temps parcial
  • IT derivada d’accident de treball o malaltia professional

En aquests casos, els objectius individuals s’adequaran al temps efectivament treballat, sense reducció de la remuneració.

Cal recordar que tots els objectius fixats han de respondre no només a l’evidència científica, sinó també al criteri clínic dels professionals en funció de les necessitats de cada pacient i, en cap cas, han de plantejar dilemes ètics i/o conflictes deontològics. Tampoc s’han de considerar objectius aquells que estiguin associats a qüestions laborals i/o organitzatives que es resolen amb altres instruments. En aquest sentit, un exemple seria l’objectiu d’accessibilitat. Els facultatius no tenen competències directes sobre la cobertura de les absències programades ni imprevistes, en canvi, els seus directius sí les tenen. Així, és recomanable que no s’acceptin fites que requereixin la participació determinant de factors externs o d’altres membres aliens als professionals mèdics.

Si es retarda la signatura de la DPO i aquesta és posterior al primer trimestre de l’any, els percentatges de consecució de cada objectiu pactat, tal com estableix la normativa vigent, han de ser proporcionals al temps de què disposarà cada professional, durant l’any 2020, per assolir les fites fixades.

És conegut que la signatura de la DPO genera rebuig en una part significativa del personal facultatiu. Així es va poder comprovar i es va expressar en l’assemblea commemorativa del primer aniversari de la vaga de facultatius d’atenció primària. I és ben cert que algunes direccions d’equips, serveis d’atenció primària (SAP), direccions d’atenció primària (DAP) i gerències han pervertit el sistema i han convertit la DPO en una arma de pressió vers els professionals.

En aquests casos, des de MC es recomana als facultatius que ho denunciïn als delegats del sindicat i que exigeixin uns objectius mesurables, explícits, coneguts, assolibles i fixats amb la participació dels interessats.

Javier K. O’Farrill, president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya

El sou dels metges catalans

Publicat el per
5

El passat 24 de setembre la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) presentava el llibre ‘Compilación, estudio, análisis y comparación de las retribuciones de los médicos del Sistema Nacional de Salud. Años 2010 a 2012’, un estudi sobre el salari mèdic a l’Estat espanyol liderat pel Sindicato Médico de Navarra (SMN).

El llibre analitza l’efecte de les retallades mèdiques en les retribucions i revela que els metges espanyols han perdut un 25% de poder adquisitiu (35% si es té en compte la inflació acumulada) des de l’any 2010 quan es va aplicar el decret de reducció salarial del 5% als treballadors públics.

No obstant això, els titulars de premsa han reflectit que els metges catalans són els més ben pagats de l’Estat. La realitat, però, és ben diferent. Els facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (XHUP) han perdut un 20% de sou des de 2010 i se situen a la pole position de les retallades. Malauradament, aquesta posició capdavantera no comporta cap premi.

La majoria de les informacions han recollit la xifra de 65.240 euros com el sou d’un metge català. I és cert que aquesta és la quantitat que aporta l’estudi per a un metge d’hospital de l’ICS amb 20 anys d’antiguitat. Però hi ha dos errors que modifiquen substancialment la retribució definida al llibre. Per una part, el nivell de carrera professional que s’ha tingut en compte a l’hora de comptabilitzar els sous i per altra, un complement retributiu que no existeix a Catalunya però que s’ha afegit com a part del salari fix del facultatius catalans.

Així, l’estudi pren com a referència el quart nivell de carrera, que suposen gairebé 15.000 euros anuals, quan l’àmplia majoria dels metges catalans disposen com a màxim del tercer nivell. A diferència d’altres territoris, a Catalunya és necessari acumular 26 anys d’experiència per sol·licitar el quart nivell i, tot i així, el seu grau d’assoliment és molt baix a nivell hospitalari i anecdòtic a primària. Per tant, és un concepte que hauria de quedar exclòs del càlcul en la comparativa.

Pel que fa al complement retributiu, les taules salarials de l’estudi han inclòs com a sou fix un complement de productivitat (6.615 euros) que no perceben els facultatius que treballen a Catalunya.

D’aquesta manera, la retribució d’un metge especialista català amb 20 anys d’antiguitat i tercer nivell de carrera, inclosos els complements i descomptades les retallades del 5%, la paga extraordinària i el 50% dels objectius, ha estat de 59.000 euros el 2012, que es redueix a 57.000 en el cas dels facultatius de la XHUP amb idèntic perfil professional.

Cal remarcar que en l’aspecte retributiu no es pot obviar el factor de la jornada laboral. En aquest sentit, l’estudi no assenyala que els metges d’atenció hospitalària que treballen a jornada completa a Catalunya realitzen entre 80 i 100 hores més que els facultatius d’altres territoris de l’Estat, és a dir, l’equivalent a dues setmanes de treball o mitja nòmina. Un altre factor important que ha causat un gran impacte en les retribucions mèdiques ha estat la reducció del nombre de guàrdies o la substitució de les guàrdies de presència física per localitzables.

La retribució que apareix al llibre per als metges d’atenció primària catalans també inclou alguns complements que només perceben uns pocs professionals i que no es poden incloure com a sou fix de la majoria. Aquests complements són el de docència, direcció de programes d’unitat docent i coordinació de programes. Descomptant aquests conceptes i afegint-hi les retallades, el salari per als facultatius de primària en el perfil emprat a la comparativa (20 anys d’antiguitat, tercer nivell de carrera i exclusivitat) se situa al voltant dels 56.000 euros.

Així les coses, els metges catalans han perdut un 20% de sou respecte a l’any 2010, esdevenint la comunitat autònoma que més ha retallat els seus professionals per davant de València (19,75%).

Sobre les DPO 2012 de l’ICS

Publicat el per
Respon

Les direccions dels centres d’atenció primària han presentat, per a la seva signatura, el document d’acord del complement de direcció per objectius (DPO) de l’any 2012.

Metges de Catalunya (MC) recorda als seus afiliats que, tal com consta en el II Acord de la Mesa de Negociació de Sanitat de l’Institut Català de la Salut, la proposta d’objectius ha de complir el següents requisits:

  • Els objectius han de ser assolibles i fixats amb la participació de l’interessat, que ha de estar-hi d’acord.

  • Els elements que influeixen en la retribució variable han de ser explícits, ben definits, específics i coneguts, i el professional, mitjançant el seu treball, ha de poder incidir-hi, sense dependre d’altres persones o d’altres elements que puguin influir-hi dificultant l’assoliment.

  • Els objectius es mesuraran mitjançant un indicador objectivable, i així mateix, es fixarà una meta (percentatge que s’ha d’assolir) de consecució clara i verificable, i el professional tindrà periòdicament informació de l’evolució de cada objectiu pactat per poder-lo aconseguir.

  • El complement retributiu associat als diferents percentatges de consecució del complement de direcció per objectius ha de estar reflectit en el document a signar pel professional i ha de correspondre a la quantitat econòmica que es determina en el II Acord.

A conseqüència del retard en el procés de fixació de les DPO 2012,  MC recalca que si el document d’acord entre la direcció del centre i el professional se signa després del primer trimestre de l’any, els percentatges de consecució de cada objectiu pactat han de ser proporcionals al període que tindrà el professional durant l’any 2012 per assolir cada objectiu concret, i per tant el que es computarà com el 100% d’obtenció.

De la mateixa manera, el sindicat recorda que tots els objectius fixats han de respondre a l’evidència científica i que, en cap cas, han de plantejar dilemes ètics i/o conflictes deontològics al professional. Tampoc s’han de considerar objectius els que estiguin associats a qüestions laborals i/o organitzatives que es resolen amb altres instruments.

Respecte al detall dels objectius fixats, MC recomana no acceptar fites que requereixin la participació determinant de factors externs o d’altres membres aliens al professional mèdic.

Per facilitar la presentació d’aquestes al·legacions a la direcció del centre, MC proporciona als afiliats una instància que recull els preceptes del II Acord i sol·licita que es respectin en la fixació dels d’objectius de 2012.

Qui així ho desitgi, pot presentar aquesta instància (degudament emplenada) junt amb el document d’objectius lliurat per l’ICS. Si les DPO ja han estat signades, es pot presentar la instància a la SAP o a la Direcció d’Àmbit. En qualsevol cas, l’interessat sempre ha de guardar una còpia per a futures reclamacions.

La instància, elaborada pels serveis jurídics de MC, incorpora un punt obert, disponible perquè cada facultatiu pugui afegir a voluntat pròpia les al·legacions que consideri oportunes respecte a la fixació d’unes DPO correctes i conformes al II Acord.

-Descarrega aquí la instància-