El sou dels metges catalans

El passat 24 de setembre la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) presentava el llibre ‘Compilación, estudio, análisis y comparación de las retribuciones de los médicos del Sistema Nacional de Salud. Años 2010 a 2012’, un estudi sobre el salari mèdic a l’Estat espanyol liderat pel Sindicato Médico de Navarra (SMN).

El llibre analitza l’efecte de les retallades mèdiques en les retribucions i revela que els metges espanyols han perdut un 25% de poder adquisitiu (35% si es té en compte la inflació acumulada) des de l’any 2010 quan es va aplicar el decret de reducció salarial del 5% als treballadors públics.

No obstant això, els titulars de premsa han reflectit que els metges catalans són els més ben pagats de l’Estat. La realitat, però, és ben diferent. Els facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (XHUP) han perdut un 20% de sou des de 2010 i se situen a la pole position de les retallades. Malauradament, aquesta posició capdavantera no comporta cap premi.

La majoria de les informacions han recollit la xifra de 65.240 euros com el sou d’un metge català. I és cert que aquesta és la quantitat que aporta l’estudi per a un metge d’hospital de l’ICS amb 20 anys d’antiguitat. Però hi ha dos errors que modifiquen substancialment la retribució definida al llibre. Per una part, el nivell de carrera professional que s’ha tingut en compte a l’hora de comptabilitzar els sous i per altra, un complement retributiu que no existeix a Catalunya però que s’ha afegit com a part del salari fix del facultatius catalans.

Així, l’estudi pren com a referència el quart nivell de carrera, que suposen gairebé 15.000 euros anuals, quan l’àmplia majoria dels metges catalans disposen com a màxim del tercer nivell. A diferència d’altres territoris, a Catalunya és necessari acumular 26 anys d’experiència per sol·licitar el quart nivell i, tot i així, el seu grau d’assoliment és molt baix a nivell hospitalari i anecdòtic a primària. Per tant, és un concepte que hauria de quedar exclòs del càlcul en la comparativa.

Pel que fa al complement retributiu, les taules salarials de l’estudi han inclòs com a sou fix un complement de productivitat (6.615 euros) que no perceben els facultatius que treballen a Catalunya.

D’aquesta manera, la retribució d’un metge especialista català amb 20 anys d’antiguitat i tercer nivell de carrera, inclosos els complements i descomptades les retallades del 5%, la paga extraordinària i el 50% dels objectius, ha estat de 59.000 euros el 2012, que es redueix a 57.000 en el cas dels facultatius de la XHUP amb idèntic perfil professional.

Cal remarcar que en l’aspecte retributiu no es pot obviar el factor de la jornada laboral. En aquest sentit, l’estudi no assenyala que els metges d’atenció hospitalària que treballen a jornada completa a Catalunya realitzen entre 80 i 100 hores més que els facultatius d’altres territoris de l’Estat, és a dir, l’equivalent a dues setmanes de treball o mitja nòmina. Un altre factor important que ha causat un gran impacte en les retribucions mèdiques ha estat la reducció del nombre de guàrdies o la substitució de les guàrdies de presència física per localitzables.

La retribució que apareix al llibre per als metges d’atenció primària catalans també inclou alguns complements que només perceben uns pocs professionals i que no es poden incloure com a sou fix de la majoria. Aquests complements són el de docència, direcció de programes d’unitat docent i coordinació de programes. Descomptant aquests conceptes i afegint-hi les retallades, el salari per als facultatius de primària en el perfil emprat a la comparativa (20 anys d’antiguitat, tercer nivell de carrera i exclusivitat) se situa al voltant dels 56.000 euros.

Així les coses, els metges catalans han perdut un 20% de sou respecte a l’any 2010, esdevenint la comunitat autònoma que més ha retallat els seus professionals per davant de València (19,75%).

Sobre les DPO 2012 de l’ICS

Les direccions dels centres d’atenció primària han presentat, per a la seva signatura, el document d’acord del complement de direcció per objectius (DPO) de l’any 2012.

Metges de Catalunya (MC) recorda als seus afiliats que, tal com consta en el II Acord de la Mesa de Negociació de Sanitat de l’Institut Català de la Salut, la proposta d’objectius ha de complir el següents requisits:

  • Els objectius han de ser assolibles i fixats amb la participació de l’interessat, que ha de estar-hi d’acord.

  • Els elements que influeixen en la retribució variable han de ser explícits, ben definits, específics i coneguts, i el professional, mitjançant el seu treball, ha de poder incidir-hi, sense dependre d’altres persones o d’altres elements que puguin influir-hi dificultant l’assoliment.

  • Els objectius es mesuraran mitjançant un indicador objectivable, i així mateix, es fixarà una meta (percentatge que s’ha d’assolir) de consecució clara i verificable, i el professional tindrà periòdicament informació de l’evolució de cada objectiu pactat per poder-lo aconseguir.

  • El complement retributiu associat als diferents percentatges de consecució del complement de direcció per objectius ha de estar reflectit en el document a signar pel professional i ha de correspondre a la quantitat econòmica que es determina en el II Acord.

A conseqüència del retard en el procés de fixació de les DPO 2012,  MC recalca que si el document d’acord entre la direcció del centre i el professional se signa després del primer trimestre de l’any, els percentatges de consecució de cada objectiu pactat han de ser proporcionals al període que tindrà el professional durant l’any 2012 per assolir cada objectiu concret, i per tant el que es computarà com el 100% d’obtenció.

De la mateixa manera, el sindicat recorda que tots els objectius fixats han de respondre a l’evidència científica i que, en cap cas, han de plantejar dilemes ètics i/o conflictes deontològics al professional. Tampoc s’han de considerar objectius els que estiguin associats a qüestions laborals i/o organitzatives que es resolen amb altres instruments.

Respecte al detall dels objectius fixats, MC recomana no acceptar fites que requereixin la participació determinant de factors externs o d’altres membres aliens al professional mèdic.

Per facilitar la presentació d’aquestes al·legacions a la direcció del centre, MC proporciona als afiliats una instància que recull els preceptes del II Acord i sol·licita que es respectin en la fixació dels d’objectius de 2012.

Qui així ho desitgi, pot presentar aquesta instància (degudament emplenada) junt amb el document d’objectius lliurat per l’ICS. Si les DPO ja han estat signades, es pot presentar la instància a la SAP o a la Direcció d’Àmbit. En qualsevol cas, l’interessat sempre ha de guardar una còpia per a futures reclamacions.

La instància, elaborada pels serveis jurídics de MC, incorpora un punt obert, disponible perquè cada facultatiu pugui afegir a voluntat pròpia les al·legacions que consideri oportunes respecte a la fixació d’unes DPO correctes i conformes al II Acord.

-Descarrega aquí la instància-

Els facultatius de la XHUP han perdut entre un 18% i un 24% de sou des de 2008

El 31 de desembre de 2008 va vèncer el VIIè Conveni Col·lectiu dels Hospitals de la XHUP i dels Centres d’Atenció Primària Concertats. El conveni va ser denunciat, seguint els mecanismes i temps establerts, però d’aleshores ençà cap dels intents de negociació ha estat fructífer i no s’ha pogut signar un nou conveni.

Ara, amb l’entrada en vigor de la reforma laboral, el conveni podrà prorrogar-se dos anys més com a màxim, fins el 12 de febrer de 2014. Si passat aquest període no s’ha renovat el conveni, els treballadors emparats per aquest hauran d’acollir-se a l’existent en l’àmbit immediatament superior i, en cas de no existir-hi, a l’Estatut dels Treballadors.

Des del venciment del conveni, han transcorregut tres anys de desastre econòmic mundial que han coincidit amb l’aplicació d’una política de retallades sanitàries sense precedents a casa nostra. La destrucció de llocs de treball ha estat una constant i els que han pogut conservar la feina han vist com se’ls hi retallava el sou i s’escapçaven els seus drets socials i laborals.

Per un facultatiu de la XHUP, l’absència d’un conveni marc, sumada al decret de reducció salarial dels treballadors públics i a la retallada pressupostària dictada pel CatSalut, suposa des de 2008 una pèrdua de poder adquisitiu d’entre el 18% i el 24%, en funció del nivell de carrera de cada professional.

Una part d’aquesta minva prové de la no actualització de l’IPC a les taules salarials vigents. Prenent com a base l’IPC anual acumulat durant els darrers quatre anys (7%), els metges de la xarxa concertada han deixat de percebre més de 3.000 euros. Això en el cas dels facultatius amb el nivell més baix de carrera (A). La pèrdua per als professionals mèdics de nivell D arriba als 4.100 euros anuals.

Negociacions amb els treballadors

Ara bé, la pèrdua més important correspon al descompte salarial directe derivat de l’aplicació a la sanitat concertada de la rebaixa del 5% del sou a la funció pública, i a les conseqüències econòmiques de les negociacions que les gerències empresarials han forçat amb els representants dels treballadors arran de l’empitjorament de la situació econòmica.

El decret 10/2010 que rebaixava un 5% la retribució dels treballadors públics s’ha fet extensiu al personal dels centres concertats. Si es tracta o no d’una mesura legal ho decidiran els tribunals de justícia davant les demandes (individuals i col·lectives) presentades per aquesta qüestió. En qualsevol cas, la major part dels centres sanitaris aplica aquesta reducció salarial des de juny de 2010.

D’altra banda, les negociacions amb els treballadors que des de l’any passat s’han produït als consorcis i a les empreses sanitàries, han comportat la presentació d’expedients de regulació d’ocupació (ERO), l’eliminació o el canvi de guàrdies de presència física per localitzables, la modificació de les condicions treball i la supressió de drets socials i de complements econòmics que suposen una part important de la retribució mèdica. L’alternativa, segons afirmen les direccions empresarials, són els acomiadaments massius i els tancaments de centres i serveis.

Tot això desemboca en un escenari de pèrdues econòmiques per als facultatius per valor de 6.600-11.600 euros, quantificant únicament els imports corresponents al 5% de rebaixa salarial des de juny de 2010 i l’eliminació del complement variable per objectius (DPO) dels anys 2011 i 2012.

Així les coses, des de 2008, la minva retributiva absoluta dels professionals mèdics que exerceixen a la xarxa concertada es troba al llindar dels 10.000 euros, pujant fins els 15.000 en el cas dels facultatius amb el nivell de carrera més alt.

Estudi realitzat pel Dr. Pep Puey, secretari del sector XHUP.