Homenatge a Berlanga

Tribuna d’opinió


Jordi Cruz

Jordi Cruz

Quan una situació es defineix com a ‘berlanguiana’ significa que és pròpia del gènere cinematogràfic en què va excel·lir el gran cineasta valencià Luis García Berlanga: la comèdia coral, caòtica i esperpèntica, que mostra les misèries morals de la nostra societat. La situació viscuda el dilluns 20 de juliol en la reunió de la comissió negociadora del I Conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada es pot qualificar sens dubte de ‘berlanguiana’.

Encara que Metges de Catalunya (MC) no va signar el conveni, vam ser convidats a la reunió per debatre i resoldre les esmenes al redactat plantejades per la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en Treball del Departament d’Empresa i Ocupació. Es tractava doncs d’analitzar les modificacions que s’havien d’aplicar al conveni perquè s’ajustés a la legalitat vigent.

La sorpresa, o potser no tant, va ser que quan vam arribar l’acta de la reunió ja estava redactada. “Poseu el vostre nom i signeu”, va dir el president de la comissió. Els representants de MC vam fer constar la nostra oposició pel que consideràvem una anomalia democràtica i vam anunciar que el sindicat mèdic volia incloure en l’acta una nota de protesta. La resposta del president i de la resta de membres de la comissió (patronals sanitàries i sindicats CCOO, UGT i SATSE) va ser que no es podia afegir res a l’acta, que es quedava així i punt. A partir d’aquí va començar l’espectacle de retrets i la pèrdua de papers dels que deien que l’acta ja estava feta. “Nos han dicho que veníamos solo a firmar y llevamos aquí dos horas. ¿Pero esto qué es?”, deia un dels assistents.

Vam intentar fer-los veure que el diccionari defineix ‘acta’ com el document formal que recull per escrit allò que succeeix i s’expressa en un acte o esdeveniment qualsevol, i que allà no s’havien produït els fets que es reflectien a l’acta redactada. Vam expressar el nostre dret a incloure les consideracions de MC i ens el van negar.

Aleshores, quan va arribar el moment de signar, vam fer el que havíem dit que faríem: deixar per escrit el nostre desacord. La reacció va ser la següent: arrencar de la mà el bolígraf amb què MC estava signant, trencar els documents i tornar a imprimir-los perquè els signessin totes les organitzacions excepte MC, a qui únicament en donarien una còpia. La nostra resposta va ser tornar a expressar que ens emparava el dret a signar manifestant el nostre desacord i vam afegir que si ens impedien fer-ho ens haurien de treure per la força. Sort que som a l’estiu i estan prohibits els focs, sinó ens haurien cremat a la foguera per heretges. Els assessors jurídics de les patronals van dir que estaven d’acord amb la nostra signatura si, ATENCIÓ, escrivíem només allò que ells ens dictaven. És o no és esperpèntic tot plegat?

Després de dues hores de show surrealista, es va signar l’acta i MC, en un racó del document, breument i en lletra petita, va poder expressar el seu desacord.

Última pàgina de l'acta de la reunió de la comissió negociadora del conveni amb la nota de desacord de MC.

Última pàgina de l’acta de la comissió negociadora del conveni amb la nota de desacord de MC.

Trist, patètic i decebedor. No es poden trobar altres paraules. Tothom té els seus legítims interessos, però per sobre de qualsevol altra cosa està el respecte a qüestions tan elementals com el dret a rèplica i la llibertat d’expressió. És intolerable que organitzacions dites democràtiques impedeixin a una altra que expressi la seva opinió. MC no ho consent ni ho consentirà. Per contra, estarem sempre d’acord amb que cadascú expressi el que vulgui i cadascú extregui les seves pròpies conclusions.

I més enllà de les sigles a les que cada un representa, és molt descoratjador que membres de sindicats que han lluitat històricament contra règims dictatorials que negaven llibertats, ara mantinguin aquesta mena d’actituds. És quelcom molt significatiu del moment de desprestigi i desafecció que pateixen i és un comportament sobre el qual, tard o d’hora, hauran de retre comptes davant els seus propis afiliats.

Jordi Cruz és metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP de Metges de Catalunya. 

Ningú no ens donarà res

Tribuna d’opinió


Xavier Lleonart

Xavier Lleonart

El dia 10 de setembre, Metges de Catalunya (MC) informava que el ple de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia resolt en sentència que “les condicions laborals d’un conveni col·lectiu decaigut després de superar el període d’ultraactivitat  sense acord entre les parts negociadores, s’incorporen al contracte de treball signat entre l’empresa i el treballador”.

Aquesta sentència estableix doctrina davant d’un fet que no és menor en termes de relacions laborals. El dia 8 de juliol de 2013, molts convenis col·lectius van decaure per llei (3/2012 de 6 de juliol) un cop esgotat el període d’ultraactivitat sense que hi hagi acord entre les parts negociadores. És el cas del VII Conveni de la XHUP. Mentre MC (i també CATAC) va defensar en tot moment la tesi de la contractualització de les condicions laborals, el posicionament de les patronals del sector concertat va ser just el contrari: sense conveni regulador, els treballadors quedaven desemparats i sense cap norma de referència que no fos l’Estatut dels Treballadors. Dissortadament, els sindicats CCOO i UGT van assumir com a seus els arguments de les patronals i van contribuir de forma decisiva a què se signessin pactes de retallades a la major part de centres sanitaris concertats. Prèviament s’havien encarregat d’atemorir els treballadors amb les conseqüències de quedar-se sense conveni. Un atemoriment instrumentalitzat que va assolir la seva màxima expressió en la signatura del primer conveni sociosanitari que recollia totes les mesures perjudicials que havien estat rebutjades en referèndum pels treballadors, però que les patronals, CCOO i UGT van signar i van fer extensiu fins i tot a centres que no eren de l’àmbit sociosanitari. Un despropòsit.

Encara ressonen les fortes crítiques que va rebre MC per negar-se a signar un “xec en blanc” de retallades. Vam ser acusats de sectaris, antisistema i no sé quantes coses més. Fa només un parell de mesos, un dels sindicats que va combregar amb les patronals publicava un comunicat en què reafirmava la “necessitat de tenir un conveni de sector per evitar aquesta situació”.

A les portes d’una nova negociació per intentar recuperar un conveni sectorial, els representants dels treballadors hem de dir de forma unànime que ja n’hi ha prou. Vivim un moment ple d’incerteses i de precarietat que s’està aprofitant, a través de la por i la coerció, per retrocedir molts anys enrere en els drets laborals. No només en l’àmbit sanitari, per descomptat. Tot el que es retrocedeixi serà molt difícil, per no dir impossible, que es pugui recuperar.

És sorprenent (bé, potser no tant) que sindicats de classe com CCOO i UGT no se situïn sense cap mena de dubte del cantó dels treballadors i de les treballadores i actuïn d’altaveu de les patronals per transmetre missatges apocalíptics amb l’objectiu de justificar la signatura d’unes condicions que d’altra manera serien inadmissibles.

En canvi, MC, un sindicat professional que, òbviament, defensa les millors condicions per als seus afiliats (metges) però sense voler perjudicar cap altre col·lectiu, ha estat injuriat i acusat de sectari, inconscient o insolidari, en funció d’on venia l’ofensa. Els delegats i les persones que ostentem càrrecs de responsabilitat en l’estructura d’aquest sindicat només fem allò que és natural i propi de les organitzacions sindicals, en el nostre cas des de la perspectiva del professional mèdic. Però alhora compartim amb la resta de sindicats uns objectius que no són res més que la defensa del be comú: sanitat pública de qualitat, millora de les condicions laborals i retributives dels seus treballadors i control professional de la gestió perquè el criteri preponderant sigui l’assistencial i no l’econòmic.

A dos mesos vista del venciment del conveni sociosanitari i de la majoria de pactes empresarials, seria enormement positiu que tots els sindicats prenguem bona nota de la sentència del TSJC i defensem la veu dels treballadors rebutjant qualsevol proposta que no inclogui la recuperació d’allò perdut. La sentència ens ajuda a tots plegats a entendre que no arribar a cap acord és millor que signar un mal pacte. I als treballadors i a les treballadores a estar més tranquils i no deixar-se portar pel discurs de la por.

Un company em deia fa uns dies que si els professionals sanitaris no sabem fer-nos escoltar “serà per alguna cosa”. I té raó. El camí d’acceptar retallades perquè les empreses i el sistema “sigui sostenible” no té sentit ni raó de ser. Ara hem de tenir clar que ningú no ens donarà res sinó que ho haurem de (re)conquerir.

Xavier Lleonart és vicesecretari general de Metges de Catalunya.

“Definirem una estratègia per a tots els escenaris de futur de la sanitat catalana”

Xavier Lleonart Martínez Vicesecretari general de Metges de Catalunya.

Pregunta. El Consell Executiu de Metges de Catalunya (MC) t’ha designat coordinador d’una comissió d’estratègia sindical. En què consisteix aquesta comissió i quins són els seus objectius?

Resposta. El sindicat, a través dels seus representants, dóna resposta a les necessitats i a les inquietuds dels metges, però sovint es fa sobre la marxa i ens desviem del camí o del full de ruta que ens hem fixat. És a dir, el dia a dia ens fa perdre perspectiva. La comissió d’estratègia vol analitzar els escenaris i els reptes, presents i futurs, en què es pot trobar MC, i planificar-ne la resposta. Es tracta d’un grup de treball que no té precedents al sindicat.

P. En què es materialitzarà el treball de la comissió?

R. La comissió proposarà un full de ruta amb una sèrie de propostes que s’hauran d’acordar i ratificar pel Consell Executiu. Volem fer un pla d’acció del sindicat a mig i llarg termini.

P. Fer un pla d’acció global implica que tots els sectors i corrents de l’organització s’hi vegin representats. Com ho heu previst això?

R. La intenció de la comissió d’estratègia és superar el debat entre sectors, agrupacions, especialitats…volem que el projecte que surti sigui interessant, positiu i engrescador per a tothom, sigui quin sigui el tipus de contracte, l’adscripció o la procedència. Per tant, el grup el conformaran persones que creguin en aquesta orientació, que creguin en la defensa de la professió mèdica amb independència del lloc de treball. Perquè cada cop els problemes dels metges catalans són més semblants.

P. Qui escollirà els integrants d’aquesta comissió?

R. El Consell Executiu m’ha donat la potestat per fer la selecció dels membres del grup i, en aquest sentit, la meva intenció és captivar a persones participatives amb un perfil creatiu i amb ganes de construir.

P. L’anàlisi que hi fareu és obert a la participació? Els afiliats poden fer arribar la seva opinió, suggeriments i comentaris?

R. Un cop constituït el grup fixarem els mecanismes perquè s’estableixi aquesta participació. I no hi ha dubte que serà un grup obert i receptiu a qualsevol opinió o proposta.

P. La creació d’aquest grup és una forma de reconèixer que el que s’ha fet fins ara no ha estat prou eficaç? Hi ha autocrítica darrere de la iniciativa?

R. No és que el que hem fet fins ara no hagi estat útil, perquè hem tingut èxits i hem estat capaços de mobilitzar el col·lectiu mèdic quan ha estat necessari. El metge s’ha sentit defensat. Però sí que fem autocrítica en positiu i pensem que tot és millorable. Per això volem posar les bases perquè la nostra actuació sigui més transversal, més participativa i amb accions ben definides, concretes i al marge de les circumstàncies de cada moment.

P. Pots avançar algunes de les línies d’anàlisi o de les propostes?

R. La tasca bàsica serà fer un anàlisi profund i crític de la situació actual i preveure els escenaris que es poden plantejar a partir d’ara. Paral·lelament, haurem de definir cap a on volem caminar i quins mecanismes i estris volem utilitzar per arribar-hi. 

P. No està clar cap a on es vol caminar?

R. Un dels objectius d’aquesta organització, gairebé fundacional, és caminar cap a un conveni mèdic i aquesta serà segur una de les fites que ens fixarem.

P. Amb quins escenaris es pot trobar a curt o mig termini la sanitat catalana?

R. Jo tinc al cap una sèrie d’escenaris que penso que es poden produir, però serem creatius i farem una pluja d’idees per plantejar-ne més i que no ens puguin sorprendre quan arribin. Farem un exercici teòric de simulació d’escenaris i definirem una resposta per a tots i cadascun d’ells.

P. Dins d’aquesta varietat d’escenaris es podria arribar a presentar la constitució de Catalunya com a estat independent que hauria de construir o redefinir el seu model de sanitat. També valorareu i treballareu sobre aquest escenari?

R. Aquesta possibilitat no ens condiciona perquè en l’exercici que farem no imaginarem una sanitat catalana dintre d’una sanitat espanyola. Nosaltres entenem que la sanitat catalana és singular dintre o fora d’Espanya, per tant, per a la nostra visió, aquest escenari ens és indiferent perquè, en qualsevol cas, estarem dissenyant el futur que volem per a la sanitat de Catalunya.

P. Durant els darrers mesos, especialment durant la negociació del conveni col·lectiu de la XHUP, MC ha establert aliances amb formacions sindicals més petites, alternatives i professionals, deixant de banda els dos grans sindicats de classe. Aquesta és una de les estratègies d’actuació que es poden consolidar?

R. Aquesta és una de les decisions estratègiques que haurem de prendre. El que està clar és que no podem anar de la mà de formacions que perjudiquen el metge. CCOO i UGT han demostrat que menystenen els metges, en tenim proves i exemples. Mentre això sigui així, no podem continuar pel mateix camí.

P. Per tant, aquest bloc sindical al marge de CCOO i UGT no té recorregut de futur?

R. MC no rebutja la col·laboració amb organitzacions amb què compartim els mateixos interessos, sempre i quan aquesta relació es basi en el respecte mutu i en la unitat d’objectius. El bloc sindical tindrà futur en la mesura que es comparteixin els criteris i que no es menystingui a cap col·lectiu en concret.

P. Parlant del conveni col·lectiu de la XHUP, en tant que també ets el president del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, quina és la situació del sector concertat després que no s’arribés a cap acord amb les patronals i que el pacte anterior perdés la ultraactivitat?

R. Ara ens trobem en un moment de negociació centre a centre. La fotografia és de molta heterogeneïtat. Cada centre s’està adaptant a les seves pròpies dinàmiques i el resultat d’això és que ens trobem amb una varietat de pactes i acords molt diferents entre si.

P. Com està gestionant MC aquesta situació?

R. Des de dos vessants: l’assistència jurídica i l’assistència sindical. Assessorem i acompanyem els delegats perquè no es trobin sols i perquè tinguin tot el suport de la institució amb unes directrius clares i precises.

P. MC va abanderar l’oposició al preacord de conveni col·lectiu que es va sotmetre a referèndum el passat mes de juny a tots els centres concertats. Vist el que ha passat des d’aleshores fins ara, el sindicat es dóna per satisfet? La signatura d’aquell preacord hauria resultat en una situació més negativa que l’actual?

R. Sense cap mena de dubte. L’endemà de no signar aquest preacord, algun director de recursos humans va confessar que, si s’hagués signat, igualment hauria calgut cridar a consultes al comitè d’empresa per negociar quines retallades addicionals s’havien d’aplicar. La proposta mediadora que es va rebutjar només era el principi de les retallades, com dèiem nosaltres. Ara s’han signat un bon grapat de pactes que són una mica més tolerables, és a dir que milloren la proposta mediadora. Això en cap cas és un èxit perquè parlem de pactes de retallades i en aquest context no tenen cabuda les afirmacions triomfalistes.

P. Com valora el sindicat el Conveni Sociosanitari al que s’estan adherint alguns centres?

R. Com una estafa. És una estafa als treballadors i al sistema. Un símil que he escoltat i que m’agrada utilitzar és el d’unes eleccions municipals en què s’escull un alcalde per majoria però apareix un barri que en designa un altre perquè allà no ha guanyat el que han triat la major part dels ciutadans. Això és exactament que el que ha passat amb el conveni sociosanitari. La immensa majoria de treballadors de la sanitat concertada va dir que no a la proposta mediadora. Però les parts interessades no ho accepten i es treuen del barret que hi ha una part que no ha rebutjat la proposta i decideixen separar-la. Això és una estafa democràtica.

P. S’albira alguna possibilitat de que es reobri un procés negociador per establir de nou un conveni sectorial?

R. El president de la mesa negociadora del conveni de la XHUP no va anunciar el tancament del procés sinó la seva suspensió indefinida. A més, la major part de pactes que s’estan signant finalitzen el 31 de desembre de 2014, per tant, és factible que durant l’any 2014 es pugui reobrir. I MC estarà allà on s’hagin de defensar els drets dels metges.