Tribuna

Javier O’Farrill

Davant dels intents recents —explícits o encoberts— de reinterpretar el concepte del terç de jornada no assistencial a què tenen dret els facultatius d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), els representants de Metges de Catalunya (MC) al sector volem expressar, amb total claredat, que no acceptarem cap modificació ni dilució d’aquest dret històric, acordat en Mesa Sectorial el 2008 (RESOLUCIÓ TRE/3507/2008) i consolidat a l’Acord de Sortida de Vaga de 2018 i en la pràctica professional des de fa dècades.

El terç no assistencial no és un luxe ni una concessió administrativa: és una necessitat funcional per garantir una assistència mèdica de qualitat, una gestió eficient del temps i el desenvolupament professional i científic del col·lectiu mèdic. Reduir-lo o reconfigurar-lo sota arguments semàntics, tècnics o comparatius amb altres sistemes és una estratègia per augmentar la càrrega laboral, sense reconèixer-la formalment.

Parlar de “no assistencial” com si fos una fórmula buida o que necessita ser redefinida és un error metodològic i també una estratègia per diluir drets. Etimològicament, “assistir” vol dir prestar assistència, ja sigui de manera directa o indirecta. Per tant, el temps “no assistencial” és justament tot el contrari, i el dediquem —quan és possible— a la formació, la coordinació, la docència, la recerca i, sovint, a finalitzar unes agendes sobrepassades que no compleixen els límits establerts. Sense aquest terç, el sistema esdevé insostenible.

A més, el còmput mensual de l’activitat, tal com recull l’acord, no ha de servir per fer trampes al solitari. La millor manera de garantir el terç no assistencial és assegurar-lo cada dia, i no deixar-lo a l’atzar del balanç de final de mes fent una interpretació errònia.

Un cop més. Qualsevol proposta que pretengui modificar, reinterpretar o relativitzar aquest terç serà rebutjada frontalment pel sindicat.

No ens cal cap IA per entendre què vol dir “no assistencial”. Ho sabem perquè ho vivim. I mentre altres nivells assistencials tenen aquests espais blindats i ni tan sols es qüestionen, nosaltres haurem de defensar allò que ens volen retallar, amb fermesa i arguments.

Que ningú es dugui a engany: si es volen millorar les dades d’activitat o les agendes, que es cobreixin les absències, que es dimensionin correctament els equips i que es respectin els acords signats.

Aquest no és un debat lèxic. És una qüestió de dignitat professional i de compliment de la normativa vigent.

Javier O’Farrill
Secretari d’Acció Sindical del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya