El sou dels metges catalans

El passat 24 de setembre la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) presentava el llibre ‘Compilación, estudio, análisis y comparación de las retribuciones de los médicos del Sistema Nacional de Salud. Años 2010 a 2012’, un estudi sobre el salari mèdic a l’Estat espanyol liderat pel Sindicato Médico de Navarra (SMN).

El llibre analitza l’efecte de les retallades mèdiques en les retribucions i revela que els metges espanyols han perdut un 25% de poder adquisitiu (35% si es té en compte la inflació acumulada) des de l’any 2010 quan es va aplicar el decret de reducció salarial del 5% als treballadors públics.

No obstant això, els titulars de premsa han reflectit que els metges catalans són els més ben pagats de l’Estat. La realitat, però, és ben diferent. Els facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (XHUP) han perdut un 20% de sou des de 2010 i se situen a la pole position de les retallades. Malauradament, aquesta posició capdavantera no comporta cap premi.

La majoria de les informacions han recollit la xifra de 65.240 euros com el sou d’un metge català. I és cert que aquesta és la quantitat que aporta l’estudi per a un metge d’hospital de l’ICS amb 20 anys d’antiguitat. Però hi ha dos errors que modifiquen substancialment la retribució definida al llibre. Per una part, el nivell de carrera professional que s’ha tingut en compte a l’hora de comptabilitzar els sous i per altra, un complement retributiu que no existeix a Catalunya però que s’ha afegit com a part del salari fix del facultatius catalans.

Així, l’estudi pren com a referència el quart nivell de carrera, que suposen gairebé 15.000 euros anuals, quan l’àmplia majoria dels metges catalans disposen com a màxim del tercer nivell. A diferència d’altres territoris, a Catalunya és necessari acumular 26 anys d’experiència per sol·licitar el quart nivell i, tot i així, el seu grau d’assoliment és molt baix a nivell hospitalari i anecdòtic a primària. Per tant, és un concepte que hauria de quedar exclòs del càlcul en la comparativa.

Pel que fa al complement retributiu, les taules salarials de l’estudi han inclòs com a sou fix un complement de productivitat (6.615 euros) que no perceben els facultatius que treballen a Catalunya.

D’aquesta manera, la retribució d’un metge especialista català amb 20 anys d’antiguitat i tercer nivell de carrera, inclosos els complements i descomptades les retallades del 5%, la paga extraordinària i el 50% dels objectius, ha estat de 59.000 euros el 2012, que es redueix a 57.000 en el cas dels facultatius de la XHUP amb idèntic perfil professional.

Cal remarcar que en l’aspecte retributiu no es pot obviar el factor de la jornada laboral. En aquest sentit, l’estudi no assenyala que els metges d’atenció hospitalària que treballen a jornada completa a Catalunya realitzen entre 80 i 100 hores més que els facultatius d’altres territoris de l’Estat, és a dir, l’equivalent a dues setmanes de treball o mitja nòmina. Un altre factor important que ha causat un gran impacte en les retribucions mèdiques ha estat la reducció del nombre de guàrdies o la substitució de les guàrdies de presència física per localitzables.

La retribució que apareix al llibre per als metges d’atenció primària catalans també inclou alguns complements que només perceben uns pocs professionals i que no es poden incloure com a sou fix de la majoria. Aquests complements són el de docència, direcció de programes d’unitat docent i coordinació de programes. Descomptant aquests conceptes i afegint-hi les retallades, el salari per als facultatius de primària en el perfil emprat a la comparativa (20 anys d’antiguitat, tercer nivell de carrera i exclusivitat) se situa al voltant dels 56.000 euros.

Així les coses, els metges catalans han perdut un 20% de sou respecte a l’any 2010, esdevenint la comunitat autònoma que més ha retallat els seus professionals per davant de València (19,75%).

La CESM aprova la tesi del sindicalisme mèdic defensada per MC

El XI Congrés Nacional de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), celebrat el passat cap de setmana a Múrcia, ha aprovat la ponència presentada pel vicepresident de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, que defensa el paper “indestriable” del sindicalisme com a part del nou professionalisme mèdic.

Durant l’exposició de la ponència, Duch va sostenir que el sindicalisme mèdic constitueix el “nexe de relació” entre els professionals i les empreses sanitàries o l’administració. Aquest lligam, segons el vicepresident de MC, és tan essencial com el que vincula el professional amb la societat a través de la deontologia, la recerca i la formació continuada. El sindicalisme és un element més del “compromís social” del metge.

En aquest sentit, la ponència congressual va propugnar la incorporació del “coneixement mèdic” en la presa de decisions dels òrgans de gestió, perquè el professional pugui participar i decidir en tot allò relacionat amb la gestió clínica. Segons Duch, l’estructura natural perquè els facultatius puguin exercir aquesta funció són les juntes mèdiques, posant en valor la figura del director mèdic i establint el conveni mèdic com a marc de relacions laborals “únic i exclusiu per als metges”.

El vicepresident de MC, però, també va alertar de la intromissió d’interessos aliens que utilitzen el concepte de professionalisme mèdic per fer “més acceptables” les seves propostes. Així, es defensen fórmules de “liberalització de l’exercici professional” que arraconen els facultatius amb altres models contractuals per convertir els metges en “treballadors autònoms o autocontractats, al servei de les necessitats puntuals dels gestors”. Això “no te res a veure amb el que defensem des dels sindicats professionals”, segons Francesc Duch, qui també va criticar als que han vist una oportunitat de “fer negoci” mitjançant la recertificació periòdica de la competència.

El congrés de la CESM ha elegit el president de MC, Albert Tomàs, com a president de la confederació de sindicats mèdics per als propers quatre anys. L’anterior secretari general de la CESM i exsecretari general de MC durant els anys 1986 i 2008, Patricio Martínez, ha estat nomenat president d’honor de l’organització per aclamació popular.

Només el 2% dels sol•licitants accedeix al IV nivell de carrera

nivell carreraUn nou informe elaborat pels companys del Sindicato Médico de Granada CESM-Granada treu a la llum les diferències entre els imports percebuts i els accessos als nivells de carrera professional a l’Estat espanyol.

La taula comparativa permet comprovar les notables diferències existents entre els sistemes de salut de les 17 comunitats autònomes a l’hora d’accedir als quatre nivells de carrera disponibles per als facultatius.

En el cas català, destaca l’extrema dificultat per accedir al IV nivell de carrera professional. Només el 2-3% dels sol·licitants de l’últim nivell aconsegueixen la certificació. El percentatge puja fins el 50% en el cas del nivell III, mentre que l’assoliment del primer i segon nivell de carrera s’aconsegueix amb l’acumulació d’experiència (anys treballats) al sistema sanitari públic.

Aquesta situació contrasta amb la d’altres territoris en els que l’accés al quart nivell s’acredita només amb la pròpia experiència professional (Balears, Canàries, Madrid, València i Múrcia).  De la mateixa manera, trobem diferències remarcables en la inclusió o no dels funcionaris de contingent i zona en els nivells de carrera, o en el còmput del període de residència en la valoració dels anys treballats.

El Dr. Vicente Matas és el coordinador d’aquest estudi comparatiu i adverteix que, donada la complexitat i la variabilitat dels diferents sistemes, no es pot descartar que hi hagi algun error d’interpretació o una dada no analitzada en la confecció de la taula comparativa.