El passat 24 de setembre la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM) presentava el llibre ‘Compilación, estudio, análisis y comparación de las retribuciones de los médicos del Sistema Nacional de Salud. Años 2010 a 2012’, un estudi sobre el salari mèdic a l’Estat espanyol liderat pel Sindicato Médico de Navarra (SMN).
El llibre analitza l’efecte de les retallades mèdiques en les retribucions i revela que els metges espanyols han perdut un 25% de poder adquisitiu (35% si es té en compte la inflació acumulada) des de l’any 2010 quan es va aplicar el decret de reducció salarial del 5% als treballadors públics.
No obstant això, els titulars de premsa han reflectit que els metges catalans són els més ben pagats de l’Estat. La realitat, però, és ben diferent. Els facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (XHUP) han perdut un 20% de sou des de 2010 i se situen a la pole position de les retallades. Malauradament, aquesta posició capdavantera no comporta cap premi.
La majoria de les informacions han recollit la xifra de 65.240 euros com el sou d’un metge català. I és cert que aquesta és la quantitat que aporta l’estudi per a un metge d’hospital de l’ICS amb 20 anys d’antiguitat. Però hi ha dos errors que modifiquen substancialment la retribució definida al llibre. Per una part, el nivell de carrera professional que s’ha tingut en compte a l’hora de comptabilitzar els sous i per altra, un complement retributiu que no existeix a Catalunya però que s’ha afegit com a part del salari fix del facultatius catalans.
Així, l’estudi pren com a referència el quart nivell de carrera, que suposen gairebé 15.000 euros anuals, quan l’àmplia majoria dels metges catalans disposen com a màxim del tercer nivell. A diferència d’altres territoris, a Catalunya és necessari acumular 26 anys d’experiència per sol·licitar el quart nivell i, tot i així, el seu grau d’assoliment és molt baix a nivell hospitalari i anecdòtic a primària. Per tant, és un concepte que hauria de quedar exclòs del càlcul en la comparativa.
Pel que fa al complement retributiu, les taules salarials de l’estudi han inclòs com a sou fix un complement de productivitat (6.615 euros) que no perceben els facultatius que treballen a Catalunya.
D’aquesta manera, la retribució d’un metge especialista català amb 20 anys d’antiguitat i tercer nivell de carrera, inclosos els complements i descomptades les retallades del 5%, la paga extraordinària i el 50% dels objectius, ha estat de 59.000 euros el 2012, que es redueix a 57.000 en el cas dels facultatius de la XHUP amb idèntic perfil professional.
Cal remarcar que en l’aspecte retributiu no es pot obviar el factor de la jornada laboral. En aquest sentit, l’estudi no assenyala que els metges d’atenció hospitalària que treballen a jornada completa a Catalunya realitzen entre 80 i 100 hores més que els facultatius d’altres territoris de l’Estat, és a dir, l’equivalent a dues setmanes de treball o mitja nòmina. Un altre factor important que ha causat un gran impacte en les retribucions mèdiques ha estat la reducció del nombre de guàrdies o la substitució de les guàrdies de presència física per localitzables.
La retribució que apareix al llibre per als metges d’atenció primària catalans també inclou alguns complements que només perceben uns pocs professionals i que no es poden incloure com a sou fix de la majoria. Aquests complements són el de docència, direcció de programes d’unitat docent i coordinació de programes. Descomptant aquests conceptes i afegint-hi les retallades, el salari per als facultatius de primària en el perfil emprat a la comparativa (20 anys d’antiguitat, tercer nivell de carrera i exclusivitat) se situa al voltant dels 56.000 euros.
Així les coses, els metges catalans han perdut un 20% de sou respecte a l’any 2010, esdevenint la comunitat autònoma que més ha retallat els seus professionals per davant de València (19,75%).
