Zero euros

Tribuna d’opinió


Oscar Pablos

Aquesta és una intrahistòria d’una mesa de negociació de representants sindicals d’una gran, molt gran, empresa pública: l’Institut Català de la Salut (ICS).

El Pla Integral d’Urgències a Catalunya (PIUC), presentat el passat 23 de desembre, preveia per a la campanya d’hivern 2016-2017 un augment d’un milió d’euros respecte al PIUC anterior. En total, 16 milions d’euros que es repartien de la següent manera: 14 milions per als hospitals d’aguts i 2 milions per als centres sociosanitaris. I per a l’atenció primària? Doncs, segons el PIUC, es duien a terme les següents actuacions:

Amb quin pressupost? NS/NC.

Els representants de Metges de Catalunya (MC), en la mesa de negociació celebrada el dia 27 de gener, ho vam demanar. De la mateixa manera que el director assistencial d’hospitals ICS va disseccionar el pla per als centres hospitalaris -amb dades segregades per hospital i tipologia de pacient, i amb una descripció precisa de la destinació dels 14 milions assignats pel PIUC- esperàvem una explicació equivalent de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS. Però no hem tingut sort: no hi ha hagut presentació, ni tan sols una trista fotocopia. Tampoc la presència física de la directora assistencial per donar les explicacions oportunes. Només una comunicació verbal de la Direcció de Recursos Humans: “El pressupost destinat a l’atenció primària respecte al total del PIUC és de zero euros”.

Zero. No un, ni mil, ni deu mil euros, que no arreglen res però permeten sortir a la foto. Zero. Cero patatero.

Davant d’això, ens queda la perplexitat i algunes preguntes que no haurien de quedar en l’aire.

1) Les campanyes de publicitat en mitjans de comunicació i xarxes socials en què s’instava a la població a adreçar-se en primera instància als CAP i als CUAP (#fesservirelCAP) quin cost han tingut? Zero euros? Per què deien que els centres d’atenció primària es reforçaven si no era veritat?

2) No hagués estat més honest dir “vagin, vagin als CAP però sàpiguen que els hem dotat amb zero euros”? Vagin, però sàpiguen que no trobaran suplents ni personal de reforç. Vagin, però sàpiguen que novament serà el sobreesforç i la professionalitat del personal sanitari el que permetrà que el sistema no es col·lapsi.

3) Quin paper té en aquesta auca la figura de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS? Ha lluitat per aconseguir una dotació econòmica específica per als seus equips? Ja li sembla bé que es facin campanyes promovent l’ús de la primària durant les epidèmies infeccioses de l’hivern sense preveure’n més recursos? Ja li sembla bé incrementar encara més la sobrecàrrega dels professionals?

4) Com espera l’ICS, el CatSalut i el Departament de Salut que reaccionin aquests professionals quan veuen que els seus esforços durant l’època de més pressió assistencial de l’any mereixen un reconeixement de zero euros?

Però segurament les preguntes més importants ens les hem de formular els mateixos professionals:

Hem d’acceptar-ho? Pot continuar el maltractament institucional de l’AP? Som capaços de reaccionar i exigir col·lectivament solucions? Perquè si no ho som, segurament tenim el zero ben merescut.

Fi de la intrahistòria.

Óscar Pablos, secretari del sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC)

MC rebutja “de ple” la proposta de l’ICS sobre la implantació de la jornada de 37,5 hores

36horesMetges de Catalunya (MC) rebutja la proposta de l’Institut Català de la Salut (ICS) sobre la jornada laboral i les mesures de conciliació presentada divendres passat en la reunió de la Mesa Sectorial de Sanitat que aplega els representants de l’empresa i dels treballadors.

Davant l’entrada en vigor del Reial decret llei 2/2012, que estableix per a tots els empleats públics una jornada mínima de 37,5 hores setmanals en còmput anual, l’ICS proposa una jornada ordinària diürna de 1.650 hores anuals (1.500 hores per als torns nocturns). En el marc d’aquesta negociació, l’ICS afegeix a la proposta ‘millores’ sobre les mesures de conciliació com l’establiment d’un màxim de quatres dies anuals remunerats per absència per malaltia o accident no laboral, garantia del permís retribuït per hospitalització d’un familiar i ampliació del permís per trasllat de domicili en els casos de canvi de localitat de residència.

MC acusa l’ICS de “fer trampes” en el procés de negociació de la jornada laboral. El sindicat qualifica l’oferta de l’Administració com un “xantatge” perquè vincula l’acceptació de la modificació de jornada a l’obtenció d’unes suposades millores en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, que ja són una realitat en altres àmbits de l’administració.

Per a l’organització, la llei del govern central només faculta a l’ICS a allargar les actuals jornades de 36 a 37,5 hores setmanals, però no a realitzar canvis de torns, ni a desregular els horaris de cada lloc de treball. Així, tant important com el nombre d’hores, és la seva distribució, que ha de ser “equitativa, uniforme i homogènia” per a tot el territori i tots els centres. La desregulació proposada permetrà que la jornada s’apliqui de forma “arbitrària i capritxosa” per part de les direccions en una sort de “regne de Taifes”. Amb el pretext d’instaurar l’autonomia de gestió, l’ICS vol deixar en mans de cada gerència la implantació del nou horari.

A més, el sindicat recrimina l’ICS per voler implantar una jornada laboral superior a la que s’està implantant a altres comunitats autònomes i per establir un règim d’incapacitat laboral i de permisos que suposa un greuge respecte al d’altres treballadors públics, fins i tot de la mateixa Generalitat.

Per MC, l’actitud “tramposa” de l’empresa s’evidencia també en la proposta de mesures de conciliació. L’ICS pretén fer passar com a oferta exclusiva i beneficiosa l’establiment dels quatre dies d’absència laboral remunerada. Segons denuncia MC, aquesta mesura ja està fixada i aprovada per la llei 17/2012, de 27 de desembre, que estableix en la seva disposició addicional trenta-vuitena (article 3) que l’absència al treball justificada per causa de malaltia o accident, no tindrà descompte en nòmina fins a un màxim de quatre dies anuals. Així doncs, no es tracta de cap millora afegida per als treballadors de l’ICS.

Integració del personal de contingent i zona   

La reunió de la Mesa Sectorial també va tractar el procés d’integració del personal de contingent i zona, establert pel Reial decret llei 16/2012. La fórmula d’integració que proposa l’ICS  és, a criteri sindical, “absolutament lesiva” per aquests professionals i suposa un empitjorament del decret d’integració de l’any 2006.

El procés previst comporta una discriminació “sense precedents” i una “retallada dels drets legítims” dels metges de contingent i zona que acumulen, en la majoria de casos, més de 30 anys de dedicació al sistema.

La integració planificada per l’ICS no preveu processos excepcionals i únics per a la conservació del primer i el segon nivell de carrera professional, ni respecta les quantitats acumulades per triennis laborals. Així, aquest col·lectiu de facultatius pot veure notablement minvades les seves retribucions.

Per últim, el sindicat alerta que la incorporació a centres de l’ICS dels professionals de contingent i zona que fins ara treballaven a la xarxa concertada o a les entitats de base associativa (EBA) comportarà l’acomiadament de personal interí.

37,5 hores, però prèvia negociació

Des del passat 29 de juny, data en què es van aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat de 2012, regna una certa confusió respecte a l’ampliació de la jornada laboral del Sector Públic a 37,5 hores setmanals.

En efecte, la Llei 2/2012 de pressupostos generals preveu la modificació de la jornada laboral dels treballadors que conformen el Sector Públic, tant de l’Administració central com de l’autonòmica i local.  La disposició addicional 71 d’aquesta llei diu que la jornada general del treball del personal públic “no podrà ser inferior a treinta y siete horas y media semanales de trabajo efectivo de promedio en cómputo anual”.

No obstant això, Metges de Catalunya (MC) recorda que la jornada laboral és una de les matèries de negociació recollides per la Llei 7/2007, de 12 de abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). En l’article 37 d’aquest Estatut, s’especifiquen de forma clara les matèries que seran objecte de negociació a la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya. La jornada laboral forma part d’aquest conjunt d’assumptes que correspon tractar en la mesa de negociació autonòmica.

Per tant, l’aplicació de la llei de pressupostos que amplia la jornada laboral dels treballadors públics, ha de passar el filtre de la Mesa General de la Funció Pública i la Mesa Sectorial de Sanitat. Fins que aquestes meses no es reuneixin per negociar les condicions de la modificació amb els representants sindicals, continua vigent la jornada actual.

El sindicat  alerta que qualsevol modificació unilateral de jornada per part de les gerències, es troba al marge d’allò previst per l’EBEP i no resulta d’obligat compliment per als treballadors.