Tribuna d’opinió

Pep Puey

Uns 900 metges que exerceixen la seva professió en centres sanitaris de la xarxa concertada (XHUP) es poden veure afectats per una sentència sorprenent i incomprensible de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (MC). L’assessoria jurídica de Metges de Catalunya (MC) ja ha interposat un recurs al Tribunal Suprem contra aquesta decisió, però, més enllà del joc dels tribunals, anem a l’arrel de la qüestió.

Els facultatius de la sanitat concertada porten 13 anys litigant perquè sigui reconegut el seu dret a percebre una remuneració per les hores de guàrdia de presència física que com a mínim s’iguali al preu de l’hora de jornada ordinària.

En una primera fase de la reclamació, dels anys 2000 a 2006, el Tribunal Suprem va donar la raó als metges amb sentències favorables a l’abonament de les hores de guàrdia al preu de l’hora ordinària.

Aquest gran èxit judicial, propiciat per MC i el seu gabinet jurídic, va trobar resposta per part de les patronals en el VIIè conveni col·lectiu de la XHUP, signat al maig de 2006. Veient que els tribunals es posicionaven de forma clara del costat dels facultatius, les patronals van blindar el preu de l’hora guàrdia de presència física situant-lo per sota de l’hora ordinària, amb la inclusió de diferents articles al nou conveni signat.

Aquesta actuació va provocar que, el mateix any 2006, MC iniciés un nou procés judicial per reclamar l’aplicació d’allò que el Tribunal Suprem ja havia sentenciat: l’import de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al de l’ordinària, calculat amb la suma del sou base, el plus de conveni i la carrera professional, dividit entre la jornada anual (actualment situada en 1.688 hores). A la demanda, el sindicat hi va afegir la percepció de les diferències calculades des de l’any 2005.

Ara, després de set anys de litigi, després que una vintena de jutges de primera instància dictessin una quarantena de sentències favorables, després que  alguns centres sanitaris reconeguessin el deute i fins i tot pactessin el nou preu de l’hora de guàrdia, després que sis magistrats del TSJC desestimessin dos recursos interposats per les patronals, el passat 24 de març un nou dictamen d’aquest mateix tribunal ha reinterpretat el sentit de la reclamació.

Davant un recurs de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el TSJC manté que l’hora de guàrdia s’ha d’abonar a un preu que com a mínim iguali al de l’hora ordinària, però obliga a restar de les quantitats reclamades el complement d’atenció continuada que perceben aquells facultatius que realitzen una jornada complementària igual o superior al 75 % de la màxima jornada exigible, així com les hores de lliurança posteriors a una guàrdia de presència.

És incomprensible que el tribunal tingui en compte un concepte (complement d’atenció continuada) que ni el mateix sindicat inclou en el càlcul de l’import de l’hora ordinària i que només perceben els facultatius que superen un nombre determinat d’hores anuals de guàrdia. Que la sentència resti aquest complement sobre les quantitats reclamades sense que MC l’hagi inclòs en la valoració del preu d’hora ordinària que es fixa com a barem de pagament, és una interpretació inusual i certament creativa per part dels magistrats.

D’altra banda, les hores de lliurança posteriors a una guàrdia en cap moment havien estat objecte de debat. Voler barrejar-ho ara és una estratègia de joc brut per part de les patronals sanitàries que intenten, a la desesperada, que els metges no se surtin amb la seva.

MC mantindrà les espases en alt i no retrocedirà ni un pas en la reclamació, arribant fins a l’última instància, amb l’últim recurs possible, perquè es compleixi allò que és legítim i que la justícia ha certificat en reiterades ocasions.

Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.