Uns 900 metges que exerceixen la seva professió en centres sanitaris de la xarxa concertada (XHUP) es poden veure afectats per una sentència sorprenent i incomprensible de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (MC). L’assessoria jurídica de Metges de Catalunya (MC) ja ha interposat un recurs al Tribunal Suprem contra aquesta decisió, però, més enllà del joc dels tribunals, anem a l’arrel de la qüestió.
Els facultatius de la sanitat concertada porten 13 anys litigant perquè sigui reconegut el seu dret a percebre una remuneració per les hores de guàrdia de presència física que com a mínim s’iguali al preu de l’hora de jornada ordinària.
En una primera fase de la reclamació, dels anys 2000 a 2006, el Tribunal Suprem va donar la raó als metges amb sentències favorables a l’abonament de les hores de guàrdia al preu de l’hora ordinària.
Aquest gran èxit judicial, propiciat per MC i el seu gabinet jurídic, va trobar resposta per part de les patronals en el VIIè conveni col·lectiu de la XHUP, signat al maig de 2006. Veient que els tribunals es posicionaven de forma clara del costat dels facultatius, les patronals van blindar el preu de l’hora guàrdia de presència física situant-lo per sota de l’hora ordinària, amb la inclusió de diferents articles al nou conveni signat.
Aquesta actuació va provocar que, el mateix any 2006, MC iniciés un nou procés judicial per reclamar l’aplicació d’allò que el Tribunal Suprem ja havia sentenciat: l’import de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al de l’ordinària, calculat amb la suma del sou base, el plus de conveni i la carrera professional, dividit entre la jornada anual (actualment situada en 1.688 hores). A la demanda, el sindicat hi va afegir la percepció de les diferències calculades des de l’any 2005.
Ara, després de set anys de litigi, després que una vintena de jutges de primera instància dictessin una quarantena de sentències favorables, després que alguns centres sanitaris reconeguessin el deute i fins i tot pactessin el nou preu de l’hora de guàrdia, després que sis magistrats del TSJC desestimessin dos recursos interposats per les patronals, el passat 24 de març un nou dictamen d’aquest mateix tribunal ha reinterpretat el sentit de la reclamació.
Davant un recurs de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el TSJC manté que l’hora de guàrdia s’ha d’abonar a un preu que com a mínim iguali al de l’hora ordinària, però obliga a restar de les quantitats reclamades el complement d’atenció continuada que perceben aquells facultatius que realitzen una jornada complementària igual o superior al 75 % de la màxima jornada exigible, així com les hores de lliurança posteriors a una guàrdia de presència.
És incomprensible que el tribunal tingui en compte un concepte (complement d’atenció continuada) que ni el mateix sindicat inclou en el càlcul de l’import de l’hora ordinària i que només perceben els facultatius que superen un nombre determinat d’hores anuals de guàrdia. Que la sentència resti aquest complement sobre les quantitats reclamades sense que MC l’hagi inclòs en la valoració del preu d’hora ordinària que es fixa com a barem de pagament, és una interpretació inusual i certament creativa per part dels magistrats.
D’altra banda, les hores de lliurança posteriors a una guàrdia en cap moment havien estat objecte de debat. Voler barrejar-ho ara és una estratègia de joc brut per part de les patronals sanitàries que intenten, a la desesperada, que els metges no se surtin amb la seva.
MC mantindrà les espases en alt i no retrocedirà ni un pas en la reclamació, arribant fins a l’última instància, amb l’últim recurs possible, perquè es compleixi allò que és legítim i que la justícia ha certificat en reiterades ocasions.
Pep Puey és cirurgià de l’Hospital de Terrassa i secretari de coordinació jurídica de Metges de Catalunya.
Dilluns 11 de febrer, el diari El País feia públic un informe elaborat per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) que treia a la llum el pla privatitzador que va estar sobre la taula del Departament de Salut l’any 2011. L’informe és una proposta de privatització en tota regla que inclou 13 grans institucions sanitàries públiques, la majoria consorcis, amb 18 hospitals, 46 centres d’atenció primària (CAP) i gairebé un centenar d’altres dispositius assistencials. L’Institut Català de la Salut (ICS) es troba fora d’aquest pla perquè té el seu propi projecte de reformulació elaborat també en base a una propostade la mateixa consultora.
Metges de Catalunya (MC) ha manifestatla seva “sorpresa” i “irritació” per l’informe desvetllat pel rotatiu i ha exigit al conseller de Salut, Boi Ruiz, la seva difusió pública així com la informació del cost per a l’erari públic de la contractació dels serveis de PwC l’any 2011, que inclou aquest i altres informes “en plena voràgine de retallades sanitàries”. La factura de l’informe encarregat a la consultora sobre el procés de fragmentació de l’ICS és de 20.328 euros. Algunes fonts assenyalen que la suma dels diversos encàrrecs de la Generalitat a PwC ascendeix a centenars de milers d’euros.
En seu parlamentària, Boi Ruiz ha negat que Salut encarregués l’informe a PwC i ha assegurat que la consultora el va elaborar per iniciativa pròpia. Davant les crítiques de l’oposició, el conseller ha assegurat que assumirà “responsabilitats polítiques” si es demostra que ell va encarregar el document. En aquest sentit, MC destaca que, a la mateixa portada del document, PwC específica que l’informe ha estat realitzat “para y sólo para el Departament de Salut y según los términos de nuestra carta de contratación”. A criteri del sindicat, si l’encàrrec i el seu finançament prové de Salut o d’Economia o Presidència és un debat “irrellevant” . Respecte als plantejaments del document, Ruiz ha afirmat que Salut no aplicarà el pla de privatitzacions recomanat per PwC. MC no dubta de les paraules del conseller tenint en compte la composició del Parlament de Catalunya resultant de les darreres eleccions, celebrades amb posterioritat a l’elaboració de l’estudi.
La fi de la sanitat pública Un cop analitzat el detall de l’informe, titulat “Aproximación a un nuevo planteamiento estratégico para las empresas públicas y consorcios de salud de la Generalitat”, MC qualifica el seu contingut com una “bomba” que, en cas d’aplicar-se, faria “esclatar” el model de sanitat pública de Catalunya.
La proposta de privatització de PwC es sustenta en un gran operació que consisteix en separar el patrimoni (béns i immobles) de la gestió de serveis sanitaris. Així, mentre el patrimoni continua en mans públiques, la gestió sanitària s’encomana a un actor privat que assumeix els “riscos” derivats de la seva explotació, amb la qual cosa l’administració catalana defuig de la responsabilitat assistencial i, donat el cas, del dèficit generat pel centre sanitari, que no computaria com a dèficit públic.
La cessió de la gestió sanitària a empreses privades és possible perquè els estatuts dels consorcis públics preveuen l’entrada d’entitats externes a les estructures de comandament. D’aquesta manera, les societats privades poden participar en els processos de licitació, tot i que segons la normativa vigent (Art. 6, Decret 66/2010) les societats professionals integrades per facultatius i les fundacions sense ànim de lucre tenen preferència a l’hora d’adjudicar aquest tipus de contractes de gestió. PwC proposa modificacions en la regulació dels consorcis per facilitar l’entrada de les empreses que persegueixen la rendibilitat econòmica. Opcions jurídiques
Respecte a les fórmules jurídiques a emprar per cedir la gestió sanitària, la consultora assenyala que la concessió es la “més recomanable” perquè exclou la participació de l’Administració i el 100% del risc (i del guany) és per l’entitat adjudicatària. Amb aquesta fórmula, les pèrdues derivades de la gestió no poden computar-se a l’Administració encara que, arribat el cas, la Generalitat haurà de sortir en auxili i rescatar els centres amb problemes financers, tal com ha passat amb les empreses concessionàries de la Comunitat Valenciana i de Madrid.
Pel que fa al patrimoni de cadascuna d’aquestes empreses públiques, la solució de PwC passa per agrupar els béns en una única entitat patrimonial que “optimitzi la seva gestió”. Aquesta entitat estarà participada per la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals i les fundacions públiques, en forma de consorci o societat mercantil.
En el procés d’entrada d’empreses privades hi ha un pas previ que consisteix en la transformació de les entitats de dret públic en societats mercantils. Un cop aquestes entitats es regeixen pel dret privat i les normes del mercat, el Servei Català de la Salut (CatSalut), com a màxim accionista de les societats, pot “ampliar, reduir o alienar” els títols de la societat (accions), inclús perdre la seva participació majoritària o retirar-se del tot. La fusió de centres i empreses és un altre requisit suggerit per PwC per tal que la concessió sigui més operativa.
Per alienar (cedir la propietat) d’accions, PwC indica dues possibilitats: la subhasta pública o l’assignació directa. Segons la consultora, la subhasta és el procediment “general i ordinari” mentre que l’adjudicació directa (sense concurs) només és possible en els casos que es “motivi” per llei.
Per últim, l’informe de PwC inclou la relació d’empreses públiques sanitàries i consorcis susceptibles de privatització, i fins i tot una llista de possibles empreses interessades en el negoci. L’estudi proposa per a cada entitat pública el millor plantejament d’externalització i fixa també l’ordre territorial que haurà de seguir el procés. Així, el punt de partida del projecte se situa a l’entitat tarragonina Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), que actuarà com a primera experiència en el pla d’entrada d’empreses privades en la gestió de la sanitat pública de Catalunya.
Empreses sanitàries de diagnòstic i tractament
Entitat
Plantejament
Banc de Sang
Mantenir igual a causa de la regulació.
Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)
Entrada gradual de capital privat fins que la Generalitat se’n pugui desvincular totalment.
UDIAT Centre de diagnòstic
Entrada gradual de capital privat fins que la Generalitat se’n pugui desvincular totalment.
Servei d’Emergències Mèdiques (SEM)
Privatitzar el 100% del servei de call center i la flota de vehicles.
Laboratori Intercomarcal Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf
Privatitzar el 100% de la gestió.
Laboratori Català de Referència
Privatitzar el 100% de la gestió.
Empreses i consorcis hospitalaris i de serveis sanitaris directes
Entitat
Plantejament
Institut Català d’Oncologia (ICO)
Privatitzar el 100% de la gestió.
Gestió de Serveis Sanitaris – Lleida
Privatitzar el 100% de la gestió.
Institut d’Assistència Sanitària – Girona
Privatitzar el 100% de la gestió a una empresa de sense ànim de lucre.
Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS)
Privatitzar el 100% de la gestió. Primera experiència del procés.
Consorci Sanitari de Terrassa (CST)
Corporació Sanitària Parc Taulí Sabadell
Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari de Mollet
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Consorci Hospitalari de Vic
Consorci Sanitari de l’Anoia
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Consorci Sanitari Integral (CSI)
Consorci de Castelldefels Agents de Salut
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
CAP Salut de l’Eixample
Agrupar en una sola entitat i privatitzar el 100% de la gestió.
Parc Sanitari Pere Virgili
Privatitzar el 100% de la gestió.
Parc Salut MAR
Privatitzar el 100% de la gestió.
Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
El passat 16 de gener va tenir lloc la segona reunió de la recentment nascuda Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya. Hi havia treballadors de 37 centres de la sanitat catalana. La reunió estava moderada per dos membres del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau.
Vaig anar-hi amb actitud amatent i encuriosit per veure de què es tractava i què érem capaços de fer units els treballadors de la sanitat catalana. Mica en mica em vaig anar desanimant. Era un altre ‘deja-vu’, un més. Més de la meitat de reunió es va dedicar a l’elecció del nom de la coordinadora. Per contra, el manifest fundacional amb l’exposició de motius i objectius d’aquesta iniciativa es va ajornar fins a la propera reunió, per tal d’afegir-hi les esmenes a la proposta presentada pels representants de l’Hospital de Sant Pau. Sens dubte, hauria estat més profitós debatre obertament els objectius i el pla d’actuacions que no pas el nom de cosa.
És veritat que també es van proposar tot un reguitzell d’accions. Però eren les mateixes de sempre, les que ja hem fet i ens han portat on som. Recollir signatures, concentracions, manifestacions, tancaments, acampades, comunicats de premsa, informació als pacients, reunions amb els responsables polítics…Hem de tornar a recórrer el mateix camí?
Vaig fer una acurada mirada a l’auditori i vaig comprovar com el 99% dels assistents érem membres de comitès d’empresa, juntes de personal, delegats i càrrecs sindicals. Què estàvem fent?
Els mateixos que seiem a les meses de negociació i que coneixem perfectament els arguments i les actituds dels nostres interlocutors, proposem les mateixes mesures innòcues. Això sí, ens canviem l’adhesiu. En comptes d’un nom en posem un altre i repetim les mateixes actuacions que hem fet fins ara i que no han tingut cap resultat des de fa més de dos anys.
El més encertat de la reunió va ser el prec d’una infermera (sense cap representativitat sindical) que ens comminava a posar-nos d’acord d’una p… vegada i anar tots a l’una. Estic totalment d’acord, hem de fer-ho junts. Però què hem de fer? Quins són els objectius? Quines són les accions?
Reunió de la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris a l’Hospital de Sant Pau.
Crec que és evident que no hem de repetir el que no ens ha funcionat. Així doncs, què hem de fer? Tenim molts interrogants sobre la taula. Hem de canviar els representants socials? Hem de forçar el canvi d’interlocutors? Hem de copsar què volen i què estan disposats a fer els treballadors de la sanitat catalana? Hem d’exigir la negociació directa amb el Departament de Salut o ha de ser amb el Departament d’Economia que és qui marca els pressupostos?
Bé, tinc molts dubtes. No sé què ens convé ni on anem. Però el que tinc clar és que ens queda poc temps per esbrinar-ho. Continuar amb la mateixa dinàmica i les mateixes accions no ens porta enlloc, només a perpetuar aquesta situació i a continuar amb l’empitjorament de la nostra sanitat.
Espero que siguem capaços d’aconseguir aquesta unitat, amb uns objectius realistes i unes accions precises i eficaces. Si cal fins al final. Aquí m’hi trobareu.
Jordi Cruz és metge cirurgià d’urgències de l’Hospital de Mataró i president del sector Hospitals XHUP de Metges de Catalunya.
