Arxiu d'etiquetes: XHUP

117è aniversari del descobriment dels raigs X

Publicat el per
1
  • Llums i ombres del servei de diagnòstic per la imatge

Primera radiografia de la historia feta pel Dr. Wilhelm Röntgen el 22 de desembre de 1895

El passat 8 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Radiologia. La jornada es fixa amb motiu de la data en què Wilhelm Röntgen va produir radiacions electromagnètiques en les longituds d’ona corresponents al que actualment es coneix com raigs X (RX). Això va passar el 8 de novembre de 1895. Poc després s’obtenien les primeres radiografies.

No hi ha dubte que es tracta d’un descobriment cabdal pel desenvolupament de la medicina moderna. Les radiografies són un element tan present en l’exercici de la medicina com el mateix fonendoscopi. El diagnòstic per la imatge ha permès prevenir, detectar i tractar malalties, i ha esdevingut un progrés per a la salut a l’alçada del descobriment de la penicil·lina.

De la mà de l’evolució de la tècnica i la pròpia experiència acumulada, la radiologia és avui una especialitat molt avançada. Els serveis de radiologia compten amb instruments tecnològics cada cop més desenvolupats i amb professionals més i millor preparats. Paral·lelament, apareixen noves àrees de coneixement, com la radiologia intervencionista, que possibiliten processos de diagnòstic i terapèutics, mínimament invasius, guiats per mètodes d’imatge.

El treball dels radiòlegs

Tot i amb això, els mateixos radiòlegs alerten que existeixen disfuncions que convé resoldre, en especial l’exposició incontrolada a la radiació que reben els pacients. La normativa estatal no preveu una limitació específica sobre els nivells de radiació que pot rebre una persona. La desregulació sovint comporta una sobreexposició a la radiació (repetició de proves, freqüentació excessiva, etc.) que pot suposar un risc per a la salut del pacient. La solució, segons el propis professionals, es troba en la regulació i seguiment de les dosis de radiació ionitzant que rep un pacient en el transcurs de la seva vida.

En aquest sentit, destaquen la importància de no repetir proves RX innecessàriament, i per evitar-ho, reclamen que des dels diferents centres sanitaris es pugui tenir accés fàcilment tant a la història clínica del pacient com a les exploracions radiològiques.

D’altre banda, s’hauria d’impulsar la indicació de proves alternatives als RX, igualment vàlides per al diagnòstic però totalment innòcues per al malalt. Segons dades del Departament de Salut, cada any es realitzen 7,5 milions de proves de diagnòstic per la imatge a Catalunya.

Els especialistes en radiologia assenyalen també que es troben sotmesos a càrregues de treball desmesurades que poden afectar la qualitat dels seus informes diagnòstics. I és que cada cop són més els informes radiològics que s’encarreguen a professionals que no coneixen els pacients i que emeten els seus diagnòstics per via telemàtica. A més de les evidents possibilitats d’error, aquests tipus d’informes tenen una escassa cobertura jurídica, ja que sovint el diagnòstic prové d’un radiòleg forà que no està col·legiat ni acreditat per exercir al país.

Intent de privatització de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge  

Salut va estudiar l’any passat el canvi dels estatuts de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) –empresa pública, adscrita al Servei Català de la Salut (CatSalut) que fa les proves de radiologia i medicina nuclear als vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS)–  perquè pugui ser participada, en un 40%, per una entitat privada.

MC es va manifestar contrari a aquest canvi perquè considerava “molt perillós” deixar en mans del benefici econòmic privat el servei de radiodiagnòstic de l’IDI. El sindicat afirmava que aquesta privatització suposaria una “pèrdua de patrimoni” i, alhora, una “amenaça per al manteniment del seu alt nivell tecnològic”.

“Volem deixar de ser considerats metges de segona categoria”

Publicat el per
Respon

Jorge Nicolau i Joan Cerdà, president i secretari del sector Primària XHUP.

Següent entrevista de Sindicat al dia amb els responsables dels sectors professionals de Metges de Catalunya (MC). Parlem amb el president del sector Primària XHUP, Jorge Nicolau, metge de família del CAP Terrassa Nord, i el secretari d’aquest mateix sector, Joan Cerdà, metge de capçalera del CAP Sant Andreu de Manresa.

Quins són els reptes principals als que ha de fer front el sector Primària XHUP?

Jorge Nicolau (J.N): El nostre repte principal és que el sector Primària XHUP estigui present i participi en la negociació del nou conveni col·lectiu de la XHUP. Fins ara no hem estat reconeguts ni hem sigut protagonistes, i arrosseguem un greuge comparatiu, sobretot a nivell salarial, amb la resta de companys de la xarxa concertada. També tenim un segon repte: arribar a més companys i a més territori per fer sentir millor la nostra veu.

Joan Cerdà (J.C): Tenim per davant una tasca de consolidació molt important perquè és un sector que, a nivell de conveni, es tracta de forma independent des de fa només sis anys.

Què voldríeu que s’introduís o es tingués especialment en compte en aquest nou conveni de la XHUP?

J.N: A nosaltres ens agradaria deixar de ser metges de segona categoria i gaudir de les mateixes condicions laborals i salarials dels companys d’hospitals.

Quina seria la fotografia actual dels centres d’atenció primària de la xarxa concertada?

Joan Cerdà (J.C): Uns professionals molt esforçats i amb molta experiència, amb ganes de treballar, però amb unes condicions laborals pitjors a les de la resta del sector XHUP.

I quines són aquestes condicions?

 J.C: Qüestions de sou, qüestions d’horari i una infravaloració de les responsabilitats dels metges d’atenció primària envers els seus pacients i, per tant, envers la societat.

Podríeu xifrar la pèrdua de poder adquisitiu del metge de primària XHUP?

J.N: Entre les congelacions i les successives rebaixes salarials, patim una pèrdua del 20% des del 2006.

La coordinació amb els hospitals s’ha vist alterada a conseqüència de les retallades?

J.C: La coordinació mai ha estat el primum movens, ho ha estat des del punt de vista teòric, però des del punt de vista pràctic sempre hi ha hagut i continua existint una manca de coordinació i de diàleg entre l’hospital i la primària. Tot i que tothom està d’acord que aquesta coordinació s’ha d’enfortir i prioritzar. Sí que és cert que si en algun moment està menys sobre la taula és ara. 

J.N: Per a la coordinació, les noves tecnologies són fonamentals i poden ajudar molt, però el contacte humà segueix sent imprescindible, cal fomentar la interacció entre els metges.

Definiu tres objectius que com a responsables del sector Primària XHUP us fixeu per als pròxims quatre anys.      

 J.N – J.C:  Tenim un gran objectiu i la resta vindrà a partir d’aquest: avançar en la igualtat de la primària i la resta de professionals de la sanitat concertada.

Metges de Catalunya adverteix a l’Hospital de Sant Pau que no acceptarà l’impagament de nòmines

Publicat el per
1

Sant PauLa delegada de Metges de Catalunya (MC) i presidenta del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau, Carme Pérez, ha advertit a la gerència que els representants dels treballadors “no acceptaran” un possible impagament de les nòmines d’agost si finalment l’hospital no rep la transferència del Servei Català de la Salut (CatSalut) corresponent al mes de juliol.

En una carta dirigida divendres passat al personal, el gerent de l’Hospital de Sant Pau, Xavier Corbella, ha alertat que l’impagament de la contractació del mes de juliol per part del CatSalut “tensiona moltíssim” la tresoreria del complex sanitari i posa en perill el pagament de la nòmina d’agost, en cas que la Generalitat no efectuï aquesta transferència.

La Generalitat ha d’abonar aquest mes 22 milions d’euros a l’Hospital de Sant Pau per la contractació d’activitat assistencial. No obstant això, com ha passat amb la resta d’hospitals de la xarxa concertada, la transferència d’aquesta quantitat s’endarrerirà com a conseqüència de la falta de liquiditat del govern català.

Com a resposta a aquest comunicat , Carme Pérez, assenyala que una empresa amb “més de 1.000 milions de patrimoni net” no pot deixar de pagar als seus treballadors. Pérez recorda que l’hospital i la seva fundació privada “comparteixen caixa” i que, en cas de manca de liquiditat, la Fundació “pot avançar” l’import que necessiti l’hospital, com ha fet en anteriors ocasions.

En aquest sentit, Pérez avisa a la direcció de l’hospital que si finalment els treballadors no cobren la nòmina d’agost, el comitè d’empresa recorrerà a la llei concursal, instant un concurs de creditors per alçament de bens, per exigir que l’hospital respongui dels seus deutes amb el patrimoni de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Com han fet la majoria de centres concertats, Sant Pau activarà una pòlissa de crèdit bancari per fer front al pagament de les nòmines de juliol. Ara bé, segons la gerència, amb aquesta operació la pòlissa quedarà esgotada i no es podrà garantir el pagament de la nòmina d’agost si la Generalitat no ingressa els 22 milions del concert de juliol.

L’Hospital de Sant Pau es troba immers en un procés d’investigació judicial arran de les denuncies presentades per MC i altres sindicats per presumptes irregularitats en la gestió del centre.